1. Què va dir David sobre la humiltat de Jehovà?

 PER QUÈ podem dir que Jehovà és humil? En una ocasió, David va dir: «Em dónes per defensa el teu escut, em fa gran» la teua humiltat (2Sa 22:36). Tal volta, David estava pensant en el dia que el profeta Samuel va anar a casa de son pare per a ungir el futur rei d’Israel. A pesar de ser el menut de huit germans, Jehovà el va escollir a ell per a substituir el rei Saül (1Sa 16:1, 10-13).

2. Què analitzarem en este article?

² Sense dubte, David estaria d’acord amb els sentiments expressats pel salmiste quan va dir de Jehovà: «S’inclina per veure el cel i la terra. Alça de la pols el desvalgut, trau el pobre de la cendra, per asseure’l entre els poderosos» (Sl 113:6-8). En este article, considerarem primer alguns detalls importants sobre la humiltat repassant diferents ocasions en què Jehovà va mostrar esta qualitat. Després, aprendrem sobre la modèstia a l’examinar els exemples del rei Saül, del profeta Daniel i de Jesús.

3. Com ens tracta Jehovà, i què demostra això?

³ Jehovà demostra que és humil per la manera de tractar els seus servents humans imperfectes. No només accepta la nostra adoració, sinó que ens considera amics seus (Jm 4:8). Per a poder tindre la seua amistat, Jehovà va prendre la iniciativa d’oferir el seu Fill com a sacrifici pels nostres pecats. Quin Déu més misericordiós i compassiu!

4. Què ens ha donat Jehovà, i per què?

 ⁴ Analitzem una altra expressió de la humiltat de Jehovà. Com a Creador, podria haver-nos fet sense la capacitat d’escollir el curs de la nostra vida. Però no ho va fer. Més bé, ens va crear a la seua imatge i ens va donar llibertat d’elecció. Desitja que nosaltres, simples humans, el servim de cor perquè l’estimem i reconeixem que obeir-lo ens beneficia (Dt 10:12; Is 48:17, 18). Que agraïts podem estar per la humiltat de Jehovà!

5. Com ens ensenya Jehovà a ser humils? (Mira la imatge de portada.)

⁵ Jehovà ens ensenya a ser humils per la consideració que ens mostra. És la Persona més sàvia de l’univers, així i tot, està dispost a acceptar les suggerències dels altres. Per exemple, va permetre que el seu Fill l’ajudara a crear totes les coses (Pr 8:27-30; Col 1:15, 16). I encara que Jehovà és totpoderós, delega autoritat en els altres. Ho va demostrar a l’ungir a Jesús per a que fora Rei del Regne i també ho demostrarà quan done certa autoritat a 144.000 humans per a que governen amb el seu Fill (Lc 12:32). Òbviament, Jehovà va capacitar a Jesús per a ser rei i gran sacerdot (He 5:8, 9). I també capacita els seus cogovernants. Ara bé, no els dona esta responsabilitat i després tracta de controlar tot el que fan. En comptes d’això, confia que faran la Seua voluntat (Ap 5:10).

6, 7. Què podem aprendre del nostre Pare celestial sobre delegar responsabilitats en els altres?

⁶ Si el nostre Pare celestial —que no necessita l’ajuda de ningú— delega autoritat en els altres, amb molta més raó nosaltres hauríem de fer lo mateix! Per  exemple, eres cap de família o ancià de congregació? Seguix l’exemple de Jehovà delegant responsabilitats en els altres i resistint la temptació de controlar tot el que fan. Quan imites a Jehovà, no només aconseguiràs que es faça el treball, sinó que també capacitaràs els altres i els infondràs més confiança (Is 41:10). Què més poden aprendre de Jehovà aquells que tenen cert grau d’autoritat?

⁷ La Bíblia indica que a Jehovà li interessa l’opinió dels seus fills celestials (1Re 22:19-22). Pares, com podeu imitar l’exemple de Jehovà? Quan siga oportú, pregunteu als vostres fills com pensen que hauria de fer-se cert treball. I si quadra amb les necessitats, seguiu les seues suggerències.

8. Com va demostrar paciència Jehovà al tractar amb Abraham i Sara?

⁸ La humiltat de Jehovà també s’evidencia per la seua paciència. Per exemple, és pacient quan aquells que el servixen qüestionen amb respecte les Seues decisions. En una ocasió, va escoltar a Abraham quan li va dir que estava preocupat per la Seua decisió de destruir Sodoma i Gomorra (Gn 18:22-33). Recorda també com va tractar a Sara, l’esposa d’Abraham. Quan li va prometre que tindria un fill a pesar de ser molt major, Sara es va riure, però Jehovà no es va ofendre ni es va enfadar (Gn 18:10-14). En lloc d’això, la va tractar amb dignitat.

9. Què poden aprendre els pares i els ancians de l’exemple de Jehovà?

⁹ Si tens fills o eres ancià de congregació també pots aprendre de l’exemple de Jehovà. Com sols reaccionar quan els teus fills o alguns germans de la congregació qüestionen les decisions que prens? Et poses immediatament a la defensiva, o intentes entendre el seu punt de vista? Certament, les famílies i les congregacions es beneficien quan aquells que tenen autoritat imiten a Jehovà. Fins al moment, hem vist el que podem aprendre sobre la humiltat analitzant l’exemple de Déu. Vegem a continuació el que podem aprendre sobre la modèstia considerant alguns exemples bíblics.

10. Com utilitza Jehovà l’exemple dels altres per a instruir-nos?

¹⁰ El Gran Instructor, Jehovà, ens ensenya a través dels exemples que trobem en la seua Paraula (Is 30:20, 21). Ens deixem instruir per ell quan meditem en els relats bíblics de persones que mostraren qualitats piadoses, entre elles, la modèstia. I també quan examinem què els va passar a aquells que no desplagueren bones qualitats com eixa (Sl 37:37; 1Co 10:11).

11. Què podem aprendre del mal exemple de Saül?

¹¹ Pensem en el que li va passar al rei Saül. De jove era un home modest, conscient de les seues limitacions, que fins i tot va dubtar en acceptar més responsabilitats (1Sa 9:21; 10:20-22). Però amb el temps, es va fer presumptuós. Poc després de pujar al tron, va començar a manifestar este defecte. En una ocasió, va perdre la paciència mentres esperava que arribara el profeta Samuel. En comptes de confiar amb modèstia que Jehovà actuaria a favor del seu poble, Saül va oferir un sacrifici a pesar de no tindre dret a fer-ho. Com a resultat, va perdre  el favor de Jehovà i, finalment, també el seu regnat (1Sa 13:8-14). Serem savis si aprenem d’este exemple amonestador i evitem actuar presumptuosament.

12. Com va mostrar Daniel que era modest?

¹² En contrast amb el mal exemple de Saül, considerem el bon exemple del profeta Daniel. Al llarg de la seua vida, va ser un servent de Déu humil i modest que sempre buscava la guia divina. Per exemple, quan Jehovà el va gastar per a interpretar el somni de Nabucodonosor, Daniel no es va atribuir el mèrit. Més bé, amb modèstia, li va donar la glòria i l’honor a Jehovà (Dn 2:26-28). Què és el que aprenem? Si als germans els agraden els nostres discursos o tenim bones experiències en la predicació, recordem que hauríem de donar-li tota la glòria a Jehovà. Deuríem reconéixer amb modèstia que, sense la seua ajuda, no podríem fer estes coses (Fl 4:13). Quan despleguem esta actitud, també estem imitant l’exceŀlent exemple de Jesús. Vegem per què.

13. Què ens ensenyen sobre la modèstia les paraules de Jesús registrades en Joan 5:19, 30?

¹³ Jesús, a pesar de ser el Fill perfecte de Déu, depenia per complet de Jehovà (llig Joan 5:19, 30). No va intentar mai apropiar-se de l’autoritat del seu Pare celestial. La Bíblia diu que Jesús «no va ni pensar de prendre per la força un tracte d’igualtat amb Déu» (Fl 2:6 NT). Com a Fill submís, Jesús comprenia les seues limitacions i respectava l’autoritat de son Pare.

14. Com va respondre Jesús quan li van demanar una cosa que no tenia l’autoritat de donar?

¹⁴ Analitzem com va respondre Jesús quan els seus deixebles Jaume i Joan junt amb sa mare se li acostaren per a demanar-li un privilegi que no tenia l’autoritat de donar. Sense dubtar-ho, els va dir que només el seu Pare celestial podia decidir qui s’assentaria a la dreta i a l’esquerra d’ell en el Regne (Mt 20:20-23). D’esta manera, Jesús va demostrar que era modest i respectava els seus límits. Mai va anar més enllà del que Jehovà li havia demanat que fera (Jn 12:49). Com podem imitar l’exceŀlent exemple de Jesús?

15, 16. Com podem aplicar el consell bíblic registrat en 1 Corintis 4:6?

 ¹⁵ Imitem l’exemple de modèstia de Jesús a l’aplicar el consell bíblic registrat en 1 Corintis 4:6, on ens diu que no anem més enllà d’«allò que està escrit». Així que, quan se’ns demana consell, no volem donar mai la nostra pròpia opinió o simplement dir la primera cosa que ens ve al cap. En comptes d’això, deuríem dirigir l’atenció al consell que es troba en la Bíblia i en les nostres publicacions basades en ella. D’esta manera, reconeixem els nostres límits i, amb modèstia, donem el mèrit a les «decisions [...] justes» del Totpoderós (Ap 15:3, 4).

¹⁶ Honrar a Jehovà és un bon motiu per a desplegar modèstia, però tenim altres raons de pes per a fer-ho. Vegem com la humiltat i la modèstia poden ajudar-nos a ser feliços i a dur-nos bé amb els altres.

17. Per què són feliços els humils i modestos?

¹⁷ Si som humils i modestos, és més probable que siguem feliços. La raó és que, al ser conscients de les nostres limitacions, ens sentirem contents i agraïts per qualsevol ajuda que rebem de part dels altres. Per exemple, recordes l’ocasió en què Jesús va curar deu leprosos? Només un d’ells va tornar per a agrair-li que el curara d’aquella terrible malaltia. Este home humil i modest estava agraït perquè sabia que sense l’ajuda de Jesús no hauria recuperat la salut i, per això, va donar la glòria a Déu (Lc 17:11-19).

18. Com ens ajuda la humiltat i la modèstia a dur-nos bé amb els altres? (Romans 12:10)

¹⁸ Com les persones humils i modestes reconeixen que els altres tenen bones qualitats i confien en ells, solen dur-se  bé amb la gent i és més probable que tinguen bons amics. També els alegra vore que els altres complixen bé qualsevol responsabilitat que reben i s’afanyen a encomiar-los i honrar-los (llig Romans 12:10).

19. Quines raons tenim per a evitar l’orgull?

¹⁹ Per contra, a les persones orgulloses els costa encomiar els altres i preferixen ser elles les qui reben les alabances. Tendixen a comparar-se amb els altres i a voler ser les millors. En comptes de capacitar els altres i confiar-los responsabilitats, solen pensar: «Si vols que les coses es facen bé,» —segons el seu criteri— «les has de fer tu mateix». A sovint, la persona orgullosa és ambiciosa i envejosa (Ga 5:26). A la gent aixina, rarament li duren els amics. Si ens adonem que tenim un problema amb l’orgull, hauríem de demanar-li seriosament a Jehovà en oració que ens ajude a renovar la nostra manera de pensar per a que este defecte no arrele en el nostre cor (Rm 12:2).

20. Per què hauríem de ser humils i modestos?

²⁰ Que agraïts estem de comptar amb l’exemple de Jehovà! Veiem la seua humiltat per la manera com tracta els seus servents, i volem imitar-lo. També volem seguir els bons exemples de modèstia de servents de Déu que van tindre el privilegi de caminar amb ell. Donem-li sempre a Jehovà l’honor i la glòria que es mereix! (Ap 4:11) Llavors, també serem dignes de caminar junt amb el nostre Pare celestial, qui estima els humils i modestos.