1. Quins sacrificis han fet molts, i per què?

 HUI en dia, milions de servents de Jehovà fan sacrificis. Per exemple, molts germans i germanes han decidit quedar-se fadrins, alguns matrimonis han posposat tindre xiquets i altres famílies han simplificat la seua vida. Tots han pres estes decisions per una raó important: volen servir a Jehovà al major grau possible. Estan contents i confien que Jehovà els donarà totes les coses que necessiten de veritat. Lamentaran haver-ho fet? Clar que no! Per què n’estem tan segurs? Perquè Jehovà va suplir les necessitats dels seus servents del passat, com Abraham, «pare de tots els qui creuen» (Rm 4:11).

2. a) D’acord amb Hebreus 11:8-10, 16, per què va estar dispost Abraham a deixar la ciutat d’Ur? b) Què analitzarem en este article?

² Abraham va deixar voluntàriament totes les comoditats que li oferia la ciutat d’Ur. Per què? Perquè «esperava aquella ciutat ben fonamentada» (llig Hebreus 11:8-10, 16). Què és «aquella ciutat»? Quins reptes va afrontar Abraham mentres esperava la seua construcció? I com podem imitar-lo a ell i a aquells que, en els nostres dies, han seguit el seu exemple?

3. Què és la ciutat que Abraham esperava?

³ La ciutat que Abraham esperava és el Regne de Déu, un govern format per Jesucrist i 144.000 cristians ungits. Pau l’anomena «la ciutat del Déu viu, la Jerusalem celestial» (He 12:22; Ap 5:8-10; 14:1). Jesús va ensenyar als seus deixebles a demanar en oració que vinga este Regne, per a que es faça la voluntat de Déu en la terra tal com es fa en el cel (Mt 6:10).

4. Segons Gènesi 17:1, 2, 6, què sabia Abraham de la ciutat, o Regne, que Déu havia promés?

 ⁴ Abraham no coneixia en detall com seria el Regne de Déu. Durant segles, eixa informació va ser un «designi secret» (Ef 1:8-10; Col 1:26, 27). Però Abraham sí que sabia que alguns dels seus descendents serien reis, perquè Jehovà li ho havia promés (llig Gènesi 17:1, 2, 6). Abraham tenia una fe tan forta en les promeses de Déu que era com si vera l’Ungit, o Messies, que es convertiria en el Rei del Regne de Déu. Per esta raó, Jesús va poder dir als jueus del seu temps: «Abraham, el vostre pare, s’entusiasmà esperant veure el meu dia, el veié i se’n va alegrar» (Jn 8:56). Per tant, Abraham sabia que els seus descendents formarien un Regne que comptaria amb el suport de Jehovà, i estava dispost a esperar fins que Déu complira esta promesa.

5. Com sabem que Abraham esperava la ciutat dissenyada per Déu?

⁵ Com va mostrar Abraham que esperava la ciutat, o Regne, que Déu havia dissenyat? Per un costat, no es va fer súbdit de cap govern humà. Va mantindre un estil de vida nòmada, per això no es va establir en ningun lloc ni va donar suport a cap rei humà. I per un altre costat, tampoc va intentar fundar el seu propi govern. Més bé, continuava obeint a Jehovà i esperant que complira la Seua promesa. D’esta manera, Abraham va demostrar tindre una fe extraordinària en Jehovà. Examinem alguns reptes que va afrontar i vegem què podem aprendre del seu exemple.

6. Com era la ciutat d’Ur?

⁶ La ciutat que Abraham havia deixat arrere era relativament segura, sofisticada i còmoda. Estava emmurallada i tenia una fossa que la protegia per tres costats. Els habitants d’Ur eren hàbils en l’art de l’escriptura i l’aritmètica. Pel que sembla, la ciutat era un centre de negocis, de fet, s’han trobat allí molts  documents comercials. Les cases particulars estaven fetes de rajola, amb les parets lluïdes i emblanquinades. Algunes d’estes cases tenien 13 o 14 habitacions al voltant d’un pati pavimentat.

7. Per què havia de confiar Abraham en la protecció de Jehovà?

⁷ Abraham havia de confiar en la protecció de Jehovà. Per quin motiu? Recorda que, tant ell com la seua família, havien deixat arrere la comoditat i seguretat d’una casa en Ur per a viure en tendes a camp obert en Canaan. Ja no comptaven amb la protecció de muralles sòlides ni de fosses. En lloc d’això, ara eren vulnerables als atacs dels enemics.

8. Què li va passar a Abraham en un moment donat?

⁸ A pesar que Abraham feia la voluntat de Déu, en un moment donat no va tindre prou menjar per a alimentar la seua família. El país on s’havia establit per orde de Jehovà va patir una gran fam. La situació es va tornar tan severa que Abraham va decidir mudar-se temporalment a Egipte. Allí, el faraó va prendre per esposa la dona d’Abraham, Sara. Imagina’t l’ansietat que va experimentar fins que Jehovà va persuadir el faraó per a que li la tornara (Gn 12:10-19).

9. Quins problemes familiars va tindre Abraham?

⁹ Abraham també va afrontar problemes familiars. Sara, la seua estimada esposa, no podia tindre xiquets. Eixa situació els va entristir durant dècades. Amb el temps, per a que pogueren tindre descendència, Sara li va donar a Abraham la seua esclava Agar. Però quan Agar es va quedar embarassada, va començar a menysprear la seua ama. La situació es va complicar tant que l’esclava va haver de fugir amb el seu fill, Ismael (Gn 16:1-6).

10. Quins incidents relacionats amb els fills d’Abraham posaren a prova la seua confiança en Jehovà?

¹⁰ Sara es va quedar finalment embarassada i li va donar a Abraham un fill a qui va anomenar Isaac. Abraham volia molt els seus dos fills, però com Ismael maltractava a Isaac, es va vore forçat a despatxar-lo junt amb sa mare (Gn 21:9-14). Anys després, Jehovà li va demanar a Abraham que oferira el seu fill Isaac en sacrifici (Gn 22:1, 2; He 11:17-19). En els dos casos, Abraham va haver de confiar que Jehovà finalment actuaria a favor dels seus fills.

11. Per què va haver d’esperar Abraham pacientment en Jehovà?

¹¹ Al llarg de la seua vida, Abraham va haver d’aprendre a esperar pacientment en Jehovà. Probablement, tenia uns 70 anys quan va eixir d’Ur junt amb la seua família i, durant aproximadament un segle, va viure en tendes vagant pel país de Canaan (Gn 11:31–12:4). Finalment, va morir als 175 anys (Gn 25:7). Però no va vore com Jehovà complia la promesa de donar als seus descendents el país on havia viscut. Tampoc va viure prou temps per a vore establida la ciutat, el Regne de Déu. Amb tot, Abraham «va morir carregat d’anys, després d’una vellesa feliç» (Gn 25:8). A pesar de tots els reptes, va mantindre una fe forta i va estar dispost a esperar en Jehovà. Com va ser capaç d’aguantar? Sense dubte, gràcies a la protecció i amistat de Jehovà (Gn 15:1; Is 41:8; Jm 2:22, 23).

12. Què estem esperant, i què analitzarem a continuació?

 ¹² Tal com Abraham, nosaltres esperem la ciutat ben fonamentada. A diferència d’ell, no estem esperant que siga construïda, perquè el Regne de Déu va ser establit en 1914 i ja governa en el cel (Ap 12:7-10). Però sí que estem esperant que governe sobre la terra. Mentrestant, haurem d’afrontar moltes situacions similars a les d’Abraham i Sara. ¿Han imitat el seu exemple els servents de Déu de l’actualitat? Les biografies publicades en La Talaia demostren que molts germans també han tingut fe i paciència. Analitzem tres d’estes experiències i vegem quines lliçons extraiem.

13. Què aprenem de l’experiència del germà Walden?

¹³ Estigues dispost a fer sacrificis. Si volem posar la ciutat de Déu, o el Regne, en primer lloc en la vida, hem de ser com Abraham, qui va fer sacrificis voluntàriament per a agradar a Déu (Mt 6:33; Mc 10:28-30). Fixem-nos en l’exemple del germà Bill Walden. b En 1942, quan estava a punt de graduar-se en arquitectura, va començar a estudiar amb els testimonis de Jehovà. El seu professor li havia aconseguit un treball, però Bill no el va acceptar. Li va explicar que havia decidit deixar la seua carrera seglar per tal de servir més plenament a Déu. Poc després, el van cridar per a fer el servici militar. Amb molt de respecte, es va negar i, com a resultat, li posaren una multa de 10.000 dòlars i el condemnaren a cinc anys de presó. Però al cap de tres anys va ser alliberat. Posteriorment, el van convidar a assistir a l’Escola de Galaad i a servir com a missioner en Àfrica. Després de casar-se, ell i la seua esposa, Eva, van continuar servint allí, i això els va suposar fer molts sacrificis. Finalment, se’n tornaren als  Estats Units per a cuidar de la mare de Bill. Resumint la seua vida, Bill diu: «Els ulls se m’omplin de llàgrimes quan pense que Jehovà m’ha utilitzat durant més de 70 anys, quin gran privilegi! A sovint, li agraïsc que m’haja guiat per a fer del seu servici la meua carrera en la vida». I tu, podries fer del servici a temps complet la teua carrera en la vida?

14, 15. Què aprenem de l’experiència del matrimoni Apostolidis?

¹⁴ No esperes tindre una vida sense problemes. De l’exemple d’Abraham, aprenem que inclús els qui dediquen la seua vida per complet a servir a Jehovà també tenen problemes (Jm 1:2; 1Pe 5:9). Això queda demostrat en la biografia d’Aristotelis Apostolidis. c Este germà es va batejar en Grècia l’any 1946 i, en 1952, es va prometre amb Eleni, una germana que tenia les mateixes metes que ell. Per desgràcia, Eleni va caure malalta a causa d’un tumor cerebral. Li l’extirparen, però només uns poquets anys després de casar-se, el tumor va reaparèixer. Els metges la tornaren a operar, però en esta ocasió es va quedar parcialment paralitzada, i la seua parla es va vore afectada. A pesar de la seua malaltia i de la proscripció que es vivia en aquell moment, va continuar sent una predicadora zelosa.

¹⁵ Aristotelis va cuidar de la seua dona durant 30 anys. En tot eixe temps, va servir com a ancià, va coŀlaborar en diversos comités d’assemblea i va ajudar en la construcció d’una sala d’assemblees. En 1987, Eleni va tindre un accident mentres predicava. Va estar en coma durant tres anys i finalment va morir. Artistòtelis resumix la seua experiència dient: «Al llarg dels anys, he tingut molts problemes, alguns d’ells inesperats. Per això, he necessitat molta determinació per a aguantar i no permetre que res em desanime. Jehovà sempre m’ha donat les forces que em feien falta per a superar  estos problemes» (Sl 94:18, 19). Jehovà estima molt els qui fan tot el que poden per ell a pesar d’afrontar proves!

16. Quin bon consell li va donar el germà Knorr a la seua dona?

¹⁶ Centra’t en el futur. Abraham es va centrar en les recompenses que Jehovà li donaria, això el va ajudar a aguantar els reptes que tenia per davant. La germana Audrey Hyde va intentar mantindre este punt de vista positiu encara que el seu primer home, Nathan H. Knorr, morira de càncer i el seu segon home, Glenn Hyde, caiguera malalt d’alzhèimer. d Les paraules que li va dir el germà Knorr poques setmanes abans de morir la van ajudar. Ella conta: «Nathan em va recordar: “Després de morir, la nostra esperança està assegurada, i no haurem de patir mai més”. Llavors em va donar este consell: “Mira avant, cap al futur, allí és on està la teua recompensa. [...] Mantín-te ocupada, procura dedicar la vida a fer coses pels altres. Això t’omplirà”». Quin consell més pràctic estar ocupats fent coses bones a favor dels altres i deixar que l’esperança ens «òmpliga d’alegria»! (Rm 12:12)

17. a) Quines bones raons tenim per a centrar-nos en el futur? b) Com ens ajudarà Miquees 7:7 a disfrutar de les benediccions futures?

¹⁷ Hui en dia, tenim més raons que mai per a centrar-nos en el futur. Els esdeveniments mundials mostren clarament que estem en la part final dels últims dies. Prompte ja no haurem d’esperar que la ciutat ben fonamentada governe la terra. Entre les benediccions que disfrutarem, estarà la de vore ressuscitar els nostres sers estimats. Jehovà també recompensarà la fe i la paciència d’Abraham ressuscitant-lo junt amb la seua família per a viure en la terra. Estaràs allí per a donar-los la benvinguda? Pots donar-ho per fet si estàs dispost a fer sacrificis pel Regne, si mantens la fe a pesar dels problemes i si aprens a esperar pacientment en Jehovà, igual que Abraham (llig Miquees 7:7).