1, 2. Què analitzarem en este article?

 COM et sentiries si demanares una cosa que et fera molta falta i el paquet no arribara quan tu l’esperaves? Et decepcionaria? Probablement et sentiries tal com diu Proverbis 13:12: «L’esperança que es retarda afligeix el cor». Però, i si t’enteres que el paquet no ha arribat quan esperaves per motius justificats? En eixe cas, possiblement, series pacient i estaries dispost a esperar.

² En este article, vorem alguns principis bíblics que poden ajudar-nos a cultivar i mantindre una actitud d’espera (Mi 7:7). Després, examinarem dos situacions en les quals hem d’esperar pacientment que Jehovà actue. I, finalment, considerarem les benediccions que rebran aquells que estan dispostos a esperar en Jehovà.

 3. Quin principi destaca Proverbis 13:11?

³ En Proverbis 13:11 trobem un exemple que iŀlustra la necessitat de ser pacients. Allí diu: «Fortuna feta en un no res disminueix; qui l’arreplega a poc a poc la incrementa». Quin principi bíblic extraiem d’este proverbi? Que és savi fer les coses pacientment, és a dir, un pas darrere d’un altre.

 4. Quin principi destaca Proverbis 4:18?

⁴ Proverbis 4:18 ens diu que «la via dels justos és com l’aurora: cada vegada es fa més clara fins que arriba el ple del dia». Este versicle mostra clarament que Jehovà ajuda el seu poble a comprendre el seu propòsit de manera gradual. No obstant, també pot aplicar-se més àmpliament al progrés espiritual que fa un cristià en la seua  vida. El creixement espiritual no es pot accelerar, necessita temps. Si estudiem i apliquem diligentment el consell que rebem a través de la Paraula de Déu i de la Seua organització, a poc a poc arribarem a tindre una personalitat com la de Crist i augmentarem el nostre coneixement de Déu. Vegem com Jesús va iŀlustrar esta idea.

 5. Com va iŀlustrar Jesús que es necessita temps per a que una persona faça canvis?

⁵ Jesús va comparar el missatge del Regne que prediquem a una llavoreta que creix gradualment en el cor de les persones sinceres. «La llavor germina i creix, sense que ell [el llaurador] sàpia com. La terra, ella sola, dóna fruit: primer brins, després espigues, i finalment blat granat dins de les espigues» (Mc 4:27, 28). Què va voler dir Jesús? Que, tal com una planta creix a poc a poc, la persona que accepta el missatge del Regne creix espiritualment a poc a poc. Podem percebre açò, per exemple, quan els nostres estudiants sincers de la Bíblia s’acosten a Jehovà i comencem a vore tots els canvis positius que han fet (Ef 4:22-24). Però hem de recordar que és Jehovà qui fa créixer la llavor (1Co 3:7).

6, 7. Què aprenem de la manera com Jehovà va crear la terra?

⁶ Jehovà es pren el temps que siga necessari en tot el que fa per a completar la seua obra. Ho fa tant per a la glòria del seu nom com per al benefici dels altres. Considerem, per exemple, els diferents passos que va fer al preparar la terra per als humans.

⁷ Al descriure la creació de la terra, la Bíblia diu que Jehovà va fixar els seus «límits», va assentar els seus «pilars» i va posar «la seua pedra principal» (Jb 38:5, 6). Fins i tot, es va parar a contemplar la seua obra (Gn 1:10, 12). ¿Pots imaginar-te com es van sentir els àngels al vore que les obres de Jehovà  anaven prenent forma gradualment? Que emocionant degué haver sigut per a ells! Amb raó, la Bíblia diu que tot l’exèrcit celestial «cridava d’entusiasme» (Jb 38:7). Què aprenem d’açò? Que les obres creatives van tardar molts milers d’anys en completar-se, però quan Jehovà va examinar detingudament tot el que havia fet, va dir que «era molt bo» (Gn 1:31).

 8. Què analitzarem a continuació?

⁸ Com hem vist en estos exemples, podem trobar molts principis en la Paraula de Déu que destaquen la necessitat de ser pacients. A continuació, analitzarem dos situacions específiques en les quals hem d’estar dispostos a esperar en Jehovà.

 9. En quina situació hauríem d’esperar en Jehovà?

⁹ Hauríem d’esperar que Jehovà conteste les nostres oracions. Quan li demanem forces per a afrontar una prova o ajuda per a superar una debilitat, podríem sentir que la seua resposta tarda més del que ens agradaria. Per què no contesta Jehovà totes les nostres oracions immediatament?

10. Per què hem d’esperar pacientment que Jehovà responga les nostres oracions?

¹⁰ Jehovà escolta amb atenció les nostres oracions sinceres (Sl 65:3 [v. 2 TNM]). Per a ell, són prova de la nostra fe (He 11:6). A més, vol vore fins a quin punt estem resolts a viure en harmonia amb les nostres peticions i a fer la seua voluntat (1Jn 3:22). Per tant, quan li demanem a Jehovà que ens ajude a superar un mal hàbit o una debilitat, necessitem ser pacients i actuar d’acord amb les nostres oracions. Jesús va explicar que algunes de les nostres peticions podrien no rebre una resposta immediata. Per això, va exhortar: «Demaneu, i Déu vos donarà; busqueu, i trobareu; toqueu, i Déu vos obrirà; perquè el qui demana, rep; el qui busca, troba, i a qui toca, li obrin» (Mt 7:7, 8). Si seguim este consell i som «constants en l’oració», podem estar segurs que el nostre Pare celestial ens escoltarà i ens respondrà (Col 4:2).

11. Com ens ajuda Hebreus 4:16 quan la resposta a una oració pareix que tarda en arribar?

¹¹ Encara que ens parega que la resposta a una oració tarda en arribar, Jehovà promet que la contestarà «quan siga l’hora» (llig Hebreus 4:16). Per això, no hauríem de culpar mai a Jehovà si la resposta no arriba tan ràpid com voldríem. Per exemple, molts han estat demanant durant anys que el Regne de Déu porte la fi d’este sistema. Fins i tot, Jesús va dir que deuríem demanar-ho en oració (Mt 6:10). Però, que insensat seria que algú perdera la fe en Déu perquè la fi no arriba quan els humans l’esperen! (Ha 2:3; Mt 24:44) És més savi seguir esperant en Jehovà i no deixar d’orar-li amb confiança. La fi arribarà quan siga l’hora, perquè Jehovà ja ha escollit el moment exacte «d’aquell dia i d’aquella hora». I es demostrarà que és el millor moment per a tots (Mt 24:36; 2Pe 3:15).

12. Quina situació podria posar especialment a prova la nostra paciència?

¹² Hauríem de ser pacients mentres esperem que es faça justícia. La gent d’este món a sovint tracta malament les  persones d’un altre sexe, raça, ètnia, tribu o nacionalitat. Maltracten inclús les que tenen discapacitats físiques o mentals. I molts servents de Jehovà també han aguantat injustícies per causa de les seues creences basades en la Bíblia. Si som víctimes de qualsevol tracte injust, tinguem presents estes paraules de Jesús: «El qui es mantindrà ferm fins a la fi se salvarà» (Mt 24:13). Però, i si t’enteres que algú de la congregació ha comés un pecat greu? Una volta que els ancians siguen coneixedors de l’assumpt, ¿ho deixaràs en les seues mans esperant pacientment que ells se n’ocupen seguint els principis de Jehovà? T’ajudarà a fer-ho, saber els passos que els ancians han de seguir.

13. Què vol Jehovà que facen els ancians quan algú ha comés un pecat greu?

¹³ Quan els ancians s’enteren que algú de la congregació ha comés un pecat greu, demanen «la saviesa que ve de dalt» en oració per a vore la situació des del punt de vista de Jehovà (Jm 3:17). El seu objectiu és fer tornar el «pecador del camí extraviat» si és possible (Jm 5:19, 20). També volen fer tot el que poden per protegir la congregació i per consolar aquells que han resultat ferits (2Co 1:3, 4). Al tractar casos de pecats greus, els ancians han de conéixer primer tots els fets, i això requerix temps. Després, davall d’oració, donen al pecador consell amb tacte basant-se en les Escriptures i el corregixen «amb mesura» (Jr 30:11). Així que, encara que no ho posposen, no prenen decisions precipitades. Quan els ancians seguixen la direcció de Jehovà, la congregació es beneficia i tots s’adonen que eixa és la millor manera d’actuar. Però, inclús quan els problemes es tracten aixina, l’innocent encara podria sentir-se ferit. Si este és el teu cas, què pots fer per a que el dolor siga més suportable?

14. Quin exemple bíblic pot consolar-te si un germà de la congregació et fa una injustícia greu?

¹⁴ Has patit alguna volta una injustícia greu, fins i tot per part d’un germà de la congregació? Pots trobar bons exemples en la Paraula de Déu que t’ensenyaran  a esperar que Jehovà arregle els assumpts. Un d’ells és el de Josep, qui encara que va patir injustícies a mans dels seus germans, no va permetre que els pecats d’ells el convertiren en una persona amargada. Més bé, es va mantindre centrat en el seu servici a Jehovà, qui el va recompensar amb generositat per aguantar amb paciència (Gn 39:21). Amb el temps, Josep va poder perdonar els seus germans i comprendre com Jehovà l’havia beneït (Gn 45:5). Igual que Josep, ens sentim consolats quan ens acostem a Jehovà i deixem la justícia en les seues mans (Sl 7:18 [v. 17 TNM]; 73:28).

15. Què va ajudar una germana a superar una injustícia?

¹⁵ Per descomptat, no totes les injustícies són tan greus com les que va experimentar Josep, però qualsevol classe de tracte injust pot ferir-nos igualment. Quan tenim un problema amb algú, ens beneficiarem d’aplicar els principis bíblics inclús si la persona no servix a Jehovà (Fl 2:3, 4). Això és el que li va passar a una germana. Quan va descobrir que una companya de treball estava escampant mentires i comentaris negatius sobre ella, es va sentir molt ofesa. Però, en comptes de reaccionar precipitadament, la germana es va parar a reflexionar en l’exemple de Jesús, qui no tornava l’insult quan l’insultaven (1Pe 2:21, 23). Amb això en ment, va decidir no donar-li tanta importància al que havia passat. Després es va enterar que la seua companya havia estat afrontant problemes greus de salut que l’havien estressada molt. La germana va arribar a la conclusió que la companya, probablement, no volia dir el que havia dit. Es va sentir molt contenta d’haver aguantat pacientment la injustícia i va recuperar la pau interior.

16. Què podria consolar-te si patixes una injustícia? (1 Pere 3:12)

¹⁶ Si estàs patint una injustícia o una altra situació dolorosa, recorda que Jehovà està a «prop dels cors que sofreixen»  (Sl 34:19 [v. 18 TNM]; 73:28 ). Ell t’estima perquè eres pacient i li aboques les teues preocupacions (Sl 55:22 TNM). Jehovà és el jutge de tota la terra i no se li escapa res (llig 1 Pere 3:12). Així que, ¿estaràs dispost a esperar en ell quan travesses dificultats que no pots resoldre?

17. Què va prometre Jehovà en Isaïes 30:18?

¹⁷ Prompte, el nostre Pare celestial ens beneirà generosament per mitjà del seu Regne. Isaïes 30:18 diu: «El Senyor espera, perquè vol compadir-se de vosaltres; s’alçarà i es mostrarà misericordiós, ja que ell és el Déu just. Feliços els qui esperen en ell!». Aquells que continuen esperant en Jehovà rebran moltes benediccions tant ara com en el nou món.

18. Quines benediccions ens esperen?

¹⁸ Quan els servents de Déu entren en el nou món, no hauran de tornar a passar mai més les ansietats i les proves que afronten hui en dia. La injustícia serà cosa del passat, i el dolor ja no existirà (Ap 21:4). Ja no haurem d’esperar amb ànsia el que necessitem perquè hi haurà abundància (Sl 72:16; Is 54:13). No creus que això serà meravellós?

19. Quina preparació gradual ens està donant Jehovà?

¹⁹ Mentrestant, Jehovà està preparant-nos ara per a viure davall del seu govern. Ho fa a l’ajudar-nos a superar els mals hàbits i a cultivar les qualitats que el complauen. Per això, no et desanimes ni et dones per vençut, perquè lo millor està per vindre! Amb un futur brillant per davant, estiguem dispostos a esperar pacientment en Jehovà mentres completa la seua obra!