1. D’acord amb 1 Tessalonicencs 5:11, en quina obra participem tots?

 ALGUNA volta ha participat la teua congregació en un projecte de renovació o construcció d’una Sala del Regne? Si és aixina, segur que recordes la primera reunió que es va celebrar allí. Que agraït li estaves a Jehovà! De fet, és possible que t’emocionares tant que a penes podies cantar el càntic inicial. Les nostres Sales del Regne, tan ben construïdes, li donen glòria a Jehovà. Però encara li donem més glòria quan participem en una altra classe de construcció. Eixa obra és més valuosa que una construcció literal. Es tracta d’edificar tot aquell que acudix a estos llocs d’adoració. L’apòstol Pau estava pensant en esta classe d’edificació quan va escriure les paraules de 1 Tessalonicencs 5:11 (llig-lo).

 2. Què analitzarem en este article?

² L’apòstol Pau és un exceŀlent exemple d’algú que sabia com edificar els seus germans. La clau estava en l’empatia que sentia per ells. En este article, vorem com Pau va ajudar els germans 1) a aguantar les proves, 2) a mantindre la pau els uns amb els altres i 3) a enfortir la seua fe en Jehovà. També vorem com podem imitar l’apòstol i aixina edificar els nostres germans i germanes hui en dia (1Co 11:1).

 3. Quin punt de vista equilibrat tenia Pau?

³ Pau volia moltíssim els seus germans. A més, podia posar-se en el seu lloc i mostrar-los compassió quan passaven per proves perquè ell mateix havia passat per moltes dificultats. En una ocasió en què es va quedar sense diners, va haver de buscar faena per a cobrir les seues  necessitats i les dels seus companys (Fets 20:34). Com sabia fer tendes de campanya, quan va arribar a Corint, va començar a treballar amb Àquila i Prisciŀla, que també es dedicaven a això. Així i tot, «cada dissabte» predicava tant a jueus com a grecs. Temps després, quan arribaren Siles i Timoteu, Pau es va poder «dedicar plenament a la predicació de la Paraula» (Fets 18:2-5). No va oblidar mai que el seu propòsit principal en la vida era servir a Jehovà. És evident que sabia com equilibrar la predicació amb la faena, per això podia posar-se en el lloc dels germans per a edificar-los. Els va recordar que no podien permetre que les pressions de la vida i la necessitat de mantindre la família els feren descuidar «allò que més convé», és a dir, tots els aspectes de l’adoració a Jehovà (Fl 1:10).

 4. Com van ajudar Pau i Timoteu als germans a afrontar la persecució?

⁴ Poc després de formar-se la congregació de Tessalònica, els nous germans afrontaren una cruel persecució. Una xusma violenta va anar a buscar a Pau i a Siles, però com no els van trobar, van arrastrar «alguns dels germans cap als magistrats cridant: “Aquests hòmens [...] actuen contra els decrets del Cèsar”» (Fets 17:6, 7). ¿Podem imaginar-nos la por que sentirien estos nous cristians al vore que els hòmens de la ciutat els atacaven? Podrien haver afluixat en el seu servici a Jehovà, però Pau no volia que això passara. Encara que Siles i ell se n’hagueren d’anar, s’asseguraren que la congregació recentment formada estiguera ben cuidada. Per això, més tard, Pau va poder dir als tessalonicencs: «Vam enviar [a Timoteu] perquè vos enfortira i vos encoratjara en la fe i així ningú no trontollara enmig de les proves que esteu passant» (1Te 3:2, 3). Molt probablement, Timoteu ja havia experimentat persecució en Listra, el seu poble natal, i havia vist com Pau enfortia els germans d’allí. Després de vore la mà de Jehovà en aquella ocasió, podia assegurar als nous germans de Tessalònica que en el seu cas també aniria tot bé (Fets 14:8, 19-22; He 12:2).

 5. Quin efecte va tindre en Bryant l’ajuda d’un ancià?

⁵ De quina altra manera va enfortir Pau els germans? Quan ell i Bernabé van tornar a visitar Listra, Iconi i Antioquia, van «designar responsables per a les diferents congregacions» (Fets 14:21-23 EV). Sense dubte, aquells ancians nomenats van ser una font de consol per als germans, com ho són els ancians de hui en dia. Fixem-nos en el que va dir un germà a qui li diuen Bryant: «Quan vaig complir 15 anys, mon pare se’n va anar de casa i ma mare va ser expulsada. Em sentia destrossat i abandonat». Com va poder aguantar Bryant esta prova tan difícil? Ell conta: «Un ancià anomenat Toni conversava amb mi en les reunions i en altres moments. Em contava les experiències d’aquells que, a pesar d’haver passat per proves, havien sigut feliços. Em llegia Salm 27:10 i a sovint em parlava sobre Ezequies, qui va servir fidelment a Jehovà encara que son pare no va ser un bon exemple». Com va ajudar açò a Bryant? Ell continua dient: «Gràcies a l’ànim que Toni em va donar, finalment vaig poder començar el servici a temps complet, i això em va fer molt feliç!». Ancians, estigueu pendents d’ajudar aquells que,  com Bryant, necessiten «una bona paraula» d’ànim (Pr 12:25).

 6. Com va utilitzar Pau les experiències d’altres germans?

⁶ Pau va recordar als germans el «núvol tan gran de testimonis» que havien aguantat les proves gràcies a les forces que Jehovà els va donar (He 12:1). Pau sabia que les experiències dels servents del passat que havien aguantat amb èxit tota classe de dificultats podien animar els germans i ajudar-los a estar centrats en «la ciutat del Déu viu» (He 12:22). Lo mateix passa hui en dia. ¿Qui no s’ha sentit enfortit al llegir com Jehovà va ajudar a Gedeó, Barac, David, Samuel i molts altres? (He 11:32-35) I què podem dir dels exemples de fe de l’actualitat? La central mundial a sovint rep cartes de germans i germanes a qui els ha enfortit la fe llegir la biografia d’un servent fidel dels nostres dies.

 7. Què aprenem del consell de Pau registrat en Romans 14:19-21?

⁷ Una altra manera d’edificar els nostres germans és promovent la pau en la congregació. Com ho podem fer? No permetent que les diferències d’opinió ens dividisquen i sent flexibles sempre que no s’infringisca cap principi bíblic. Vegem un exemple. La congregació de Roma estava formada tant per cristians d’origen jueu com gentil. Quan es va abolir la llei mosaica, les restriccions que prohibien menjar certs aliments deixaren d’estar en vigor (Mc 7:19). Des d’aquell moment, alguns cristians d’origen jueu se sentiren lliures per a menjar de tot. Però uns altres pensaven que això no era correcte. Així que, per culpa d’este assumpt, la congregació es va dividir. Pau va destacar la importància de ser pacífics al dir: «És bo no menjar carn ni beure vi, si el teu germà se n’ha d’escandalitzar» (llig Romans 14:19-21). D’esta manera, va ajudar els germans a vore quant de mal podien causar estes diferències tant individualment com a la congregació en conjunt. Fins i tot, va estar dispost a canviar la seua manera de comportar-se per a no fer entropessar els altres (1Co 9:19-22). Igualment, nosaltres podem edificar els germans i mantindre la pau si evitem discutir per temes de qüestió personal.

 8. Com va actuar l’apòstol quan una qüestió important va amenaçar la pau de la congregació?

⁸ Pau va donar un bon exemple als germans de com ser pacífics quan no estaven d’acord en assumpts importants. Per exemple, pot ser que per a evitar la crítica dels jueus, alguns germans del segle I insistien que els gentils que s’havien fet cristians havien de circumcidar-se (Ga 6:12). Pau estava totalment en desacord amb eixe punt de vista, però en comptes d’insistir que es feren les coses a la seua manera, va ser humil i va demanar consell als apòstols i ancians de Jerusalem (Fets 15:1, 2). A l’actuar aixina, va ajudar els germans a mantindre la pau i l’alegria en la congregació (Fets 15:30, 31).

 9. Com podem seguir l’exemple de Pau?

⁹ Quan sorgix una discrepància important, promovem la pau al buscar la guia d’aquells que Jehovà ha nomenat per a cuidar de la congregació. A sovint, en les nostres publicacions o en les pautes que ens dona l’organització, podem trobar indicacions basades en la Bíblia.  Si ens centrem en seguir estes instruccions en lloc de promoure les nostres opinions personals, contribuirem a fomentar la pau en la congregació.

10. Què més va fer l’apòstol per a promoure la pau en la congregació?

¹⁰ Pau també va demostrar com ser pacífics ressaltant les bones qualitats dels germans, no els seus defectes. Per exemple, al final de la seua carta als Romans, va mencionar molta gent per nom i, en la majoria dels casos, va afegir un comentari positiu o un detall personal d’ells. Podem imitar a Pau parlant a sovint de les bones qualitats dels nostres germans i germanes. D’esta manera, enfortirem l’amistat i l’amor entre nosaltres, i edificarem la congregació.

11. Com podem restablir la pau quan sorgixen diferències?

¹¹ A voltes, inclús els germans madurs podrien no estar d’acord entre ells i, fins i tot, arribar a discutir. Açò és el que li va passar a l’apòstol Pau amb el seu bon amic Bernabé. Estos dos hòmens tingueren una discussió molt forta quan hagueren de decidir si s’endurien a Marc en el següent viatge missional. «El desacord va ser tan fort que cadascú se’n va anar pel seu compte» (Fets 15:37-39). Però Pau, Bernabé i Marc arreglaren les seues diferències, i aixina demostraren que lo més important per a ells era la pau i la unitat de la congregació. De fet, Pau més avant va parlar bé tant de Bernabé com de Marc (1Co 9:6; Col 4:10). Nosaltres també hem de resoldre qualsevol diferència que puguem tindre amb algun germà de la congregació i centrar-nos en les seues bones qualitats. Si ho fem aixina, promourem la pau i la unitat (Ef 4:3).

12. Quins reptes afronten alguns germans?

¹² Una tercera manera d’edificar els nostres germans és enfortint la seua fe en Jehovà. Açò és necessari perquè alguns d’ells reben burles de familiars, companys de faena o companys d’escola; altres germans estan passant per problemes greus de salut o estan lluitant contra sentiments ferits; i uns altres fa molts anys que estan esperant la fi d’este sistema. Estes situacions poden posar a prova la seua fe. Els cristians del segle I afrontaren problemes pareguts. Què va fer Pau per a enfortir-los?

13. Com va ajudar Pau aquells que rebien burles per les seues creences?

¹³ Pau va utilitzar les Escriptures per a edificar la fe dels germans. Per exemple, potser els cristians d’origen jueu no sabien com respondre als familiars que afirmaven que el judaisme era superior al cristianisme. Sense dubte, la carta de Pau als Hebreus va enfortir molt estos germans, ja que els va donar raonaments poderosos per a tapar la boca dels qui els acusaven (He 1:5, 6; 2:2, 3; 9:24, 25). I en el nostre cas? Com podem ajudar els germans que afronten burles? Animant-los a usar les publicacions bíbliques per a explicar per què creuen el que creuen. Per exemple, si a un jove se li burlen per creure en la creació, podem ajudar-lo a buscar informació en els fullets És la vida l’obra d’un creador? i L’origen de la vida. Cinc qüestions dignes d’anàlisi per a mostrar per què creu que la vida va ser creada.

14. Qué més feia Pau a pesar d’estar molt ocupat predicant i ensenyant?

¹⁴ Pau va animar els germans a mostrar-se amor per mitjà de les «bones obres»  (He 10:24). Ell mateix va ajudar els altres no només pel que deia sinó també pel que feia. Per exemple, quan els cristians de Judea passaren per una fam severa, Pau els va portar provisions (Fets 11:27-30). De fet, encara que estava molt ocupat predicant i ensenyant, sempre buscava com ajudar els pobres (Ga 2:10). D’esta manera, enfortia la fe dels germans perquè els ajudava a estar més convençuts que Jehovà els cuidaria. Igualment, quan nosaltres oferim de bona gana el nostre temps, esforços i habilitats per a coŀlaborar en labors de socors, també edifiquem la fe dels nostres germans. Lo mateix passa quan fem donacions regulars per a l’obra mundial. Estes són algunes maneres com podem ajudar els germans a confiar que Jehovà no els abandonarà mai.

15, 16. Com hauríem de tractar els germans que estan dèbils en la fe?

¹⁵ Pau no va donar per perduts aquells que estaven dèbils en la fe. Més bé, els va mostrar compassió i els va parlar de manera carinyosa i positiva (He 6:9; 10:39). Per exemple, al llarg de la seua carta als Hebreus, a sovint utilitza les paraules «nosaltres» i «ens» per a indicar que ell també havia d’aplicar-se el consell (He 2:1, 3). Igual que Pau, nosaltres tampoc hem de donar per perduts els qui estan dèbils en la fe. En comptes d’això, si els mostrem interés sincer, els edificarem i els confirmarem que els volem. I no oblidem que parlar amb un to amable i carinyós farà que les nostres paraules siguen més animadores.

¹⁶ Pau també va assegurar als germans que Jehovà es fixava en les bones obres que feien (He 10:32-34). Nosaltres podem fer igual quan ajudem un germà que  està dèbil en la fe. Podríem demanar-li que ens conte com va conéixer la veritat o animar-lo a recordar les voltes que ha vist la mà de Jehovà. També estaria bé aprofitar l’ocasió per a assegurar-li que Déu no oblidarà els actes d’amor que va fer per ell i que no l’abandonarà mai (He 6:10; 13:5, 6). Estes conversacions podrien fer reviscolar el seu desig de continuar servint a Jehovà.

17. Com podem millorar a l’hora d’edificar els altres?

¹⁷ Tal com en la construcció un obrer millora les seues habilitats amb el pas del temps, nosaltres també podem millorar a l’hora d’edificar els altres. Podem ajudar-los a obtindre les forces per a aguantar les proves repassant amb ells exemples de servents que han aguantat. Podem promoure la pau parlant de les bones qualitats que tenen els altres, conservar la pau quan es veu amenaçada i restaurar-la quan sorgixen diferències. I podem continuar edificant la fe dels nostres germans conversant amb ells sobre veritats bíbliques profundes, ajudant-los de manera pràctica i tractant d’enfortir els qui estan dèbils espiritualment.

18. Què estàs resolt a fer?

¹⁸ Els qui treballen en projectes de construcció teocràtics se senten feliços i satisfets. Nosaltres podem experimentar felicitat i satisfacció quan ajudem a edificar espiritualment els germans de la congregació. Ara bé, a diferència dels edificis literals, que amb el temps es deterioren, els resultats de l’edificació espiritual poden ser eterns! Així que resolguem-nos a obeir estes paraules: «Encoratgeu-vos i edifiqueu-vos els uns als altres, tal com ja feu» (1Te 5:11).