En el cel, Jesús va aprendre de Jehovà les qualitats que el van fer un exceŀlent company per a aquells que es relacionarien amb ell en la terra. Com podem beneficiar-nos del seu exemple? Si mirem atentament el que va fer, podem identificar tres principis que ens ajudaran a ser bons companys i ens permetran fomentar un esperit d’unitat i cooperació.

Un bon company valora humilment els qui treballen amb ell i no tracta de quedar per damunt d’ells. Jesús va aprendre esta actitud humil de son Pare. Encara que Jehovà és l’únic que mereix ser anomenat Creador, va voler que se sabera l’important treball que el seu Fill havia fet com a company seu. Este fet s’evidencia en les paraules que Déu va dir: «Fem l’home a imatge nostra» (Gn 1:26). Al sentir açò, segurament Jesús va vore com és Jehovà d’humil (Sl 18:35 TNM).

Quan va estar en la terra, Jesús va mostrar una humiltat pareguda. Per exemple, quan l’alabaven per les seues obres, li donava el mèrit a Aquell que el mereixia (Mc 10:17, 18; Jn 7:15, 16). I també s’esforçava per mantindre un ambient pacífic amb els seus deixebles considerant-los amics en lloc de servents (Jn 15:15). Fins i tot, els va llavar els peus per a ensenyar-los una lliçó d’humiltat (Jn 13:5, 12-14). Igual que ell, nosaltres  també hauríem de donar als nostres companys la dignitat que es mereixen en comptes de posar els nostres interessos per damunt dels seus. Quan apliquem el principi «avanceu-vos a honorar-vos els uns als altres» i no ens preocupem per qui s’endurà el mèrit, som més productius (Rm 12:10).

La persona humil reconeix que els projectes, «amb nombrosos consellers, arriben a bon terme» (Pr 15:22). Sense importar la nostra experiència o habilitats, hem de recordar que no hi ha ningú que ho sàpia tot. Inclús Jesús va reconéixer que hi havia coses que no sabia (Mt 24:36). I, a pesar que els seus deixebles eren imperfectes, també estava interessat en el que sabien o pensaven (Mt 16:13-16). No ens estranya que els seus companys se sentiren tan a gust amb ell! De manera pareguda, quan amb humiltat reconeixem les nostres limitacions i deixem que els altres aporten les seues idees, promovem la pau i, entre tots, els projectes «arriben a bon terme».

Els ancians en especial han d’imitar la humiltat de Jesús al treballar amb els seus companys. Han de recordar que l’esperit sant pot actuar en qualsevol ancià de la junta. Si en les seues reunions s’esforcen per mantindre un ambient on tots se senten lliures de participar, podran prendre decisions que beneficiaran la congregació sencera.

Un bon company és raonable, flexible i adaptable quan treballa amb els altres. Per descomptat, Jesús va tindre bones oportunitats per a observar el bon tracte de son Pare i lo raonable que és. Una mostra d’això és que Jehovà el va enviar per a alliberar els humans de la sentència a mort que havien rebut (Jn 3:16).

Jesús s’adaptava quan era necessari o apropiat. Recordem com va ajudar una dona fenícia, o cananea, encara que ell havia sigut enviat a les ovelles perdudes de la casa d’Israel (Mt 15:22-28). També era raonable amb el que esperava dels seus deixebles. Després que Pere, el seu amic íntim, el negara en públic, Jesús va estar dispost a perdonar-lo i, més tard, li va confiar responsabilitats importants (Lc 22:32; Jn 21:17; Fets 2:14; 8:14-17; 10:44, 45). L’exemple de Jesús mostra clarament que hauríem de ser  adaptables per a que ens «coneguen com a gent de bon tracte» (Fl 4:5).

Ser raonables també ens motivarà a adaptar-nos per a treballar en harmonia amb tota classe de persones. Jesús tractava tan bé aquells que el rodejaven que els seus enemics, plens d’enveja, l’acusaven de ser «amic de publicans i pecadors» (Mt 11:19). ¿És possible imitar l’exemple de Jesús i treballar a gust amb persones molt diferents a nosaltres? Louis, un germà que ha servit en l’obra itinerant i en Betel, i que ha treballat amb germans de diferents orígens, diu: «Tinc el costum de comparar cada grup amb el qual treballe amb un mur de pedres irregulars. Pots fer que el mur quede recte si a l’hora de coŀlocar-les fas els ajustos necessaris. A més d’això, també m’esforce per ajustar la meua personalitat per a treballar en pau amb la intenció d’aconseguir que la faena isca bé». Quina actitud més encomiable!

Quines oportunitats tenim en la congregació per a mostrar que som gent de bon tracte? Una d’elles seria en el nostre grup de predicació, ja que podem treballar amb publicadors amb edats i responsabilitats familiars diferents a les nostres. ¿Podríem esforçar-nos per ser raonables adaptant el nostre ritme i forma de predicar per a ajudar els germans del grup a disfrutar d’un ministeri més productiu?

Els bons companys han de ser persones «que sàpien compartir» (1Tm 6:18). Mentres treballava al costat de son Pare, Jesús degué haver-se adonat que Jehovà no és secretista. Quan Déu «desplegava la volta del cel», Jesús «hi era» al seu costat i podia aprendre d’ell (Pr 8:27). Posteriorment, Jesús va estar encantat de compartir amb els seus deixebles tot el que havia aprés. De fet, els va dir: «Vos he fet conéixer tot allò que he sentit del meu Pare» (Jn 15:15). Amb este exemple en ment, nosaltres també hauríem d’estar dispostos a compartir amb els nostres companys el coneixement i l’experiència que hem adquirit. Evidentment, un bon company no es guardaria informació necessària o útil simplement per a tindre-ho tot controlat. Més bé, disfrutaria de compartir amb els altres les coses que ha aprés.

També podem dirigir paraules d’ànim als nostres companys. Veritat que ens agrada quan algú es fixa en els nostres esforços i ens expressa la seua gratitud sincera? Jesús els va dir als seus companys les coses bones que veia en ells (compara-ho amb Mateu 25:19-23; Lluc 10:17-20). Fins i tot, els va dir que ells farien obres «encara [...] més grans» que les seues (Jn 14:12). La nit abans de morir, va encomiar els seus apòstols fidels dient-los: «Vosaltres sou els qui heu perseverat amb mi en els moments de prova» (Lc 22:28). Segur que estes paraules els van arribar al cor i els van motivar a actuar. Si nosaltres també encomiem els nostres companys, segur que estaran més contents i, probablement, seran més productius.

Un germà a qui li diuen Kàyode diu: «Un bon company no ha de ser perfecte, però irradia alegria i fa la faena més lleugera per als qui treballen amb ell». Eres tu eixa classe de company? Per què no els ho preguntes a alguns germans de la congregació? Si treballen a gust amb tu, igual que els deixebles de Jesús treballaven a gust amb ell, podràs dir les mateixes paraules que l’apòstol Pau: «Volem contribuir [com a bons companys] a la vostra alegria» (2Co 1:24).