1, 2. Què vam considerar en l’article anterior, i què analitzarem en este?

 EN L’ARTICLE anterior, consideràrem alguns consells pràctics que trobem en el capítol 19 de Levític. Per exemple, en el versicle 3, Jehovà va exhortar els israelites a respectar els seus pares. Vam vore com podem aplicar hui en dia eixe consell al cuidar de les necessitats físiques, emocionals i espirituals dels nostres pares. En el mateix versicle es recordava al poble de Déu la importància d’observar el sàbat. Vam aprendre que encara que ja no hem d’obeir la llei del sàbat, podem aplicar este principi apartant temps regularment de les nostres activitats per a atendre els assumpts relacionats amb la nostra adoració. Al fer-ho, evidenciarem que ens estem esforçant per ser sants tal com ens animen a fer Levític 19:2 i 1 Pere 1:15.

² En este article, continuarem considerant el capítol 19 de Levític. Què ens ensenya este capítol sobre 1) ser considerats amb els qui tenen limitacions físiques, 2) ser honrats al fer tractes comercials i 3) estimar els altres? Volem ser sants igual que Déu, així que vegem què podem aprendre.

3, 4. Dacord amb Levític 19:14, com s’havia de tractar els sords i els cegos?

³ Llig Levític 19:14. Jehovà esperava que el seu poble mostrara consideració als qui tenien limitacions físiques. Per exemple, els israelites no havien de maleir una persona sorda, ja fora amenaçant-la o invocant el mal sobre ella. Que lleig seria fer-li això a un sord! Al no poder escoltar el que s’estava dient sobre ell, com podria defendre’s?

 ⁴ A més, en el versicle 14 aprenem que els servents de Déu no devien fer entropessar un cego. Una obra de referència comenta respecte a les persones amb limitacions físiques: «En l’antic Orient Mitjà, a sovint eren tractats de manera cruel i abusiva». Potser algunes persones desconsiderades posaven obstacles davant d’una persona cega per a que es fera mal o per a riure’s d’ella. Quina malícia! A través d’este manament, Jehovà va ajudar el seu poble a vore que deurien ser considerats amb els discapacitats.

 5. Com podem ser considerats amb els qui tenen limitacions físiques?

⁵ Jesús va ser compassiu amb els qui tenien limitacions físiques. Recordem el missatge que li va enviar a Joan el Baptiste: «Els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, [i] els morts ressusciten». Com a resposta als milacres de Jesús «tot el poble [...] va lloar Déu» (Lc 7:20-22; 18:43). Els cristians disfruten d’imitar l’actitud compassiva de Jesús cap als qui tenen limitacions físiques. Per això som amables, considerats i pacients amb ells. Per descomptat, Jehovà no ens ha donat el poder per a fer milacres. No obstant, tenim el privilegi de donar a conéixer als qui estan cegos —en sentit físic o espiritual— les bones notícies sobre un paradís on la humanitat tornarà a disfrutar de plena salut física i espiritual (Lc 4:18). Estes bones notícies ja estan ajudant moltes persones a alabar a Déu.

 6. Com amplia el capítol 19 de Levític el que deien els deu manaments?

⁶ Alguns versicles del capítol 19 de Levític amplien el que es va dir en els deu manaments. Per exemple, l’octau manament simplement diu: «No robes» (Ex 20:15). Algú podria arribar a la conclusió que, mentres que vaja a espai i no agarre res que no siga seu, estarà obeint este manament. Però, podria estar robant d’altres maneres.

 7. Com podria un comerciant infringir l’octau manament?

 ⁷ Un comerciant podria enorgullir-se de no haver-se apropiat mai de res que no fora d’ell. Però, què es pot dir dels seus tractes comercials? Tal com llegim en Levític 19:35, 36, Jehovà va dir: «No falsegeu els juís, ni les mides, ni els pesos o les mesures. Tingueu balances exactes, pesos exactes, mesures exactes». Per tant, si un comerciant utilitzara mesures o pesos trucats per a enganyar els seus clients, en certa manera, estaria robant-los. Altres versicles del capítol 19 de Levític també emfatitzen esta idea.

 8. Com ajudaven als jueus a aplicar l’esperit de l’octau manament els detalls que es troben en Levític 19:11-13, i com ens beneficia a nosaltres?

⁸ Llig Levític 19:11-13. Estos versicles relacionen el robatori amb els negocis fraudulents al dir: «No robeu [...] ni vos comporteu falsament amb algú del poble». Açò posa de manifest que les pràctiques comercials deshonestes són una forma de furtar i robar. Encara que l’octau manament exposava la llei sobre el robatori, els detalls que es troben en Levític ajudarien els jueus a saber com podrien aplicar l’esperit d’eixa llei. Nosaltres també podem beneficiar-nos de reflexionar sobre l’opinió que té Jehovà de la falta d’honradesa i el robatori. Podríem preguntar-nos: «A la llum de Levític 19:11-13, hi ha alguna cosa en la meua vida que haja de canviar especialment en lo relacionat amb els negocis o la faena?».

 9. Com protegia els treballadors la llei registrada en Levític 19:13?

⁹ Hi ha un altre aspecte sobre l’honradesa que un cristià que té tractes comercials hauria de considerar. Levític 19:13 conclou dient: «No retingues fins l’endemà la paga del jornaler». En la societat agrícola d’Israel, s’havia de pagar el jornal dels treballadors contractats a l’acabar la jornada. Si al final del dia no es pagava al treballador, este no tindria diners per a alimentar la seua família. Jehovà mateix ho va explicar: «Aquell home és pobre i necessita el seu jornal per a viure» (Dt 24:14, 15; Mt 20:8).

10. Quina lliçó extraem de Levític 19:13?

¹⁰ Hui en dia, molts treballadors cobren una o dos voltes al més, no tots els dies. No obstant, el principi exposat en Levític 19:13 encara és vàlid. Alguns caps se n’aprofiten dels seus empleats pagant-los molt menys del que es mereixen. Saben que estos treballadors estan desesperats i que continuaran treballant per a ells encara que siga per un sou miserable. Per dir-ho aixina, estos patrons estan retenint «la paga del jornaler». Un cristià que contracta altres persones hauria d’assegurar-se que és just amb els seus empleats. Vegem què més podem aprendre del capítol 19 de Levític.

11, 12. Què va emfatitzar Jesús al citar de Levític 19:17, 18?

¹¹ L’interés de Déu en com tractem els altres implica més que simplement dir-nos que evitem fer-los mal. Açò s’evidencia en Levític 19:17, 18 (llig-lo). Ací Jehovà diu clarament: «Estima els altres com a tu mateix». Actuar d’esta manera és fonamental per al cristià que vol agradar a Déu.

¹² Fixem-nos com Jesús va emfatitzar la importància del manament registrat en  Levític 19:18. En una ocasió, un fariseu li va preguntar: «Quin és el manament més gran de la Llei?». Jesús li va respondre: «“Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tot el pensament.” Aquest manament és el més gran i el primer». I després, citant de Levític 19:18, va afegir: «El segon li és semblant: “Estima els altres com a tu mateix”» (Mt 22:35-40). Hi ha incomptables maneres de mostrar amor pels altres i, de nou, el capítol 19 de Levític ens ajuda a conéixer algunes d’elles.

13. Com ens ajuda el relat bíblic de Josep a comprendre el consell registrat en Levític 19:18?

¹³ Una manera de mostrar amor pels altres és aplicant el consell que trobem en Levític 19:18, on diu: «No sigues venjatiu ni guardes rancúnia». La majoria de nosaltres coneixem casos de persones que han guardat ressentiment contra un company de faena o d’escola, o contra un familiar, inclús durant anys. Recordem que els deu mig germans de Josep van guardar rancor contra ell i, finalment, van actuar moguts per l’odi (Gn 37:2-8, 25-28). No obstant, Josep els va tractar de manera molt diferent! Quan va estar en una posició d’autoritat, podria haver-se venjat d’ells, però en lloc d’això els va mostrar misericòrdia. No els va guardar ressentiment. Més bé, va actuar en harmonia amb el consell que més tard es va registrar en Levític 19:18 (Gn 50:19-21).

14. Què demostra que els principis que hi ha en Levític 19:18 encara són vàlids?

¹⁴ L’exemple que Josep va donar de perdonar en comptes de guardar rancor o venjar-se és un model per als cristians que volen agradar a Déu. També està en harmonia amb l’oració model en la qual Jesús ens va exhortar a perdonar els qui ens ofenen (Mt 6:9, 12). De la mateixa manera, l’apòstol Pau va aconsellar a la congregació cristiana: «Estimats, no vos prengueu la justícia per la vostra mà» (Rm 12:19). I va afegir: «Suporteu-vos els uns als altres, i si algú tinguera res contra un altre, perdoneu-vos-ho» (Col 3:13). Els principis de Jehovà  no canvien. Per tant, hui en dia encara són vàlids els principis que hi ha darrere de la llei citada en Levític 19:18.

15. Com podríem iŀlustrar la necessitat de passar per alt les ofenses?

¹⁵ Els sentiments ferits poden comparar-se amb les ferides físiques. Algunes són de poca importància, però altres són més greus. Posem un exemple: a l’obrir un sobre podríem fer-nos un tall xicotet en el dit. Podria fer-nos mal, encara que no durarà massa. Després d’un dia o dos, potser ni se’n recordem d’on teníem el tall. De la mateixa manera, algunes ofenses són de poca importància. Per exemple, podem perdonar amb facilitat un amic que ens haja dit o fet alguna cosa que ens haja ofés. Però si la ferida que ens han fet és profunda, caldria que un metge ens posara punts i ens l’embenara. No obstant, si no deixàrem de furgar la ferida, probablement no es curaria, sinó que empitjoraria. Tristament, una persona podria actuar de manera pareguda quan se sent molt agraviada. Podria estar pensant constantment en el dany emocional que ha patit i lo molt que l’altra persona l’ha ofesa. Però els qui guarden ressentiment només es perjudiquen ells mateixos. És molt millor obeir el consell de Levític 19:18.

16. D’acord amb Levític 19:33, 34, com s’havia de tractar els immigrants en Israel, i què aprenem nosaltres d’això?

¹⁶ Quan Jehovà va manar els israelites que estimaren els altres, no es referia només a estimar els de la seua raça o nacionalitat. També havien d’estimar els immigrants que vivien entre ells. Eixe és el missatge clar que trobem en Levític 19:33, 34 (llig-lo). Havien de tractar el foraster «com un nadiu», i els israelites l’havien d’estimar com a ells mateixos. Per exemple, els israelites havien de permetre que tant els immigrants com els pobres pogueren espigolar en els seus camps (Lv 19:9, 10). El principi relacionat amb estimar els estrangers també aplica als cristians de hui en dia (Lc 10:30-37). En quin sentit? En l’actualitat, hi ha milions d’immigrants, i probablement alguns viuen prop de nosaltres. És important que tractem estos hòmens, dones i xiquets amb dignitat i respecte.

17, 18. a) Què ens animen a fer Levític 19:2 i 1 Pere 1:15? b) Quina labor important ens va exhortar a fer l’apòstol Pere?

¹⁷ Tant en Levític 19:2 com en 1 Pere 1:15, Déu exhorta el seu poble a ser sant. Hi ha molts altres versicles del capítol 19 de Levític que poden ajudar-nos a saber què fer per a obtindre l’aprovació de Jehovà. Hem analitzat versicles que identifiquen només algunes coses que hauríem de fer i altres que hauríem d’evitar. b Les Escriptures Gregues Cristianes mostren que Jehovà encara vol que apliquem estos principis en la nostra vida. Però, l’apòstol Pere afig una cosa més.

¹⁸ Encara que els cristians participem regularment en diferents activitats espirituals i fem bones obres, Pere en va destacar una en particular. Abans d’animar-nos a ser sants en tota la nostra manera de viure, l’apòstol ens va exhortar: «Prepareu la vostra ment per a actuar» (1Pe 1:13, 15 TNM). A quina acció es referia? Pere va dir que els germans ungits de Crist proclamarien la lloança d’Aquell que els havia cridat (1Pe 2:9). I tots els cristians de hui en dia tenim l’honor de participar en esta labor tan important, que és la millor manera d’ajudar els altres. Quin privilegi tan especial tenim com a poble sant de Déu de predicar i ensenyar amb zel regularment (Mc 13:10). Quan ens esforcem per aplicar els principis que trobem en el capítol 19 de Levític, demostrem que estimem a Déu i els altres, i també que volem ser «sants» en tota la nostra conducta.