DOS xiques caminaven juntes pel centre de la ciutat de Baguio, en les Filipines. Van vore un exhibidor de publicacions, però no es van acostar a ell. Helen, la germana que estava al costat del carretó, les va mirar amb un gran somriure. Les xiques continuaren el seu camí, però la simpatia de Helen les va impressionar.

Més tard, quan tornaven a casa en autobús, es fixaren en el gran rètol de jw.org d’una Sala del Regne. Van recordar que eren les mateixes lletres que havien vist abans en el carretó. Baixaren de l’autobús i miraren l’horari de les diferents reunions que estava penjat en la porta.

Les dos xiques assistiren a una de les següents reunions. I, a qui es van trobar només entrar a la Sala? A Helen! En seguida van reconéixer que era la xica simpàtica del gran somriure. Helen diu: «Mentres s’acostaven a mi, em vaig posar un poc nerviosa. Pensava que potser havia fet alguna cosa malament». Però elles li van explicar el que havia passat.

Les dos disfrutaren de la reunió i de la companyia; es van sentir com en casa. Quan van vore que alguns germans es posaven a netejar la Sala després de la reunió, van preguntar si també podien coŀlaborar. Una d’elles ja no viu en les Filipines, però l’altra va començar a assistir a les reunions i a estudiar la Bíblia. Tot gràcies a un somriure!