1, 2. Què va aprendre un germà sobre donar consell?

 FA MOLTS anys, dos ancians visitaren una germana que havia estat perdent-se les reunions durant un temps. El germà que duia la davantera li va llegir alguns textos bíblics sobre l’assistència a les reunions. Es pensava que la visita havia anat bé però, quan se n’anaven, la germana els va dir: «Germans, no teniu ni idea del que estic passant». Els germans l’havien aconsellada sense preguntar-li quins problemes i circumstàncies tenia. Com a resultat, la germana no va traure profit de la visita dels germans.

² Recordant aquella ocasió, l’ancià que portava la davantera diu: «En aquell moment, vaig pensar que la germana estava sent irrespectuosa. Però al pensar-ho bé, em vaig adonar que m’havia presentat allí amb els textos adequats però no amb les preguntes adequades com, per exemple, com estava o com podia ajudar-la». L’ancià va aprendre una valuosa lliçó d’aquella experiència i, hui en dia, és un bon pastor que mostra empatia.

 3. Qui podria donar consell en la congregació?

 ³ Com a pastors, els ancians són responsables de donar consell quan és necessari. No obstant, hi ha voltes en què altres germans de la congregació també podrien donar-lo. Per exemple, un germà o germana podria aconsellar a un altre amb la Bíblia (Sl 141:5; Pr 25:12). O les germanes majors poden «encaminar les més jóvens» en assumpts com els mencionats en Titus 2:3-5. I, per descomptat, a sovint els pares també han d’aconsellar  i corregir els seus fills. Així que encara que este article està especialment dirigit als ancians de congregació, tots podem beneficiar-nos de repassar com aconsellar de manera pràctica i animadora i com fer que els nostres consells «alegren el cor» (Pr 27:9).

 4. Què analitzarem en este article?

⁴ En este article, analitzarem quatre preguntes a tindre en compte a l’hora de donar consell: 1) Per quin motiu el donem? 2) És realment necessari? 3) Qui hauria de donar-lo? 4) Què podem fer per a que siga eficaç?

 5. D’acord amb 1 Corintis 13:4, 7, per què serà més fàcil acceptar el consell si es dona amb la motivació correcta?

⁵ Com els ancians estimen els germans i les germanes, a voltes els han d’aconsellar quan estan a punt de cometre una falta (Ga 6:1). Però abans d’aconsellar algú, l’ancià podria repassar alguns dels aspectes de l’amor que va mencionar l’apòstol Pau. Ell va dir que l’amor «és pacient, és bondadós; […] tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta» (llig 1 Corintis 13:4, 7). Meditar en estos versicles bíblics l’ajudarà a examinar per quin motiu dona el consell i com abordar el germà amb l’actitud correcta. Si el qui rep el consell percep que l’ancià es preocupa per ell, probablement estarà més dispost a acceptar-lo (Rm 12:10).

 6. Quin bon exemple va deixar l’apòstol Pau?

⁶ Com a superintendent, l’apòstol Pau va deixar un bon exemple als ancians. Quan els germans de Tessalònica van necessitar consell, l’apòstol no va dubtar en donar-los-el. No obstant, lo primer que va fer Pau en les seues cartes va ser encomiar-los per la seua fidelitat, amor i aguant. També va tindre en compte les seues circumstàncies reconeixent que no tenien una vida fàcil i que estaven aguantant persecució (1Te 1:3; 2Te 1:4). Inclús els va dir que eren un exemple per als altres cristians (1Te 1:8, 9). Que feliços degueren sentir-se al rebre aquell afectuós encomi! No hi ha cap dubte que Pau estimava molt els seus germans. Per esta raó, el consell que els va donar en les seues dos cartes va ser tan eficaç (1Te 4:1, 3-5, 11; 2Te 3:11, 12).

 7. Per què podria algú reaccionar malament al consell?

⁷ Què podria passar si la manera com donem el consell no fora l’adequada? Un ancià amb experiència va dir: «Alguns reaccionen malament al consell, no perquè el consell en si siga incorrecte, sinó perquè no els l’han donat amb carinyo». Què aprenem d’açò? Que la correcció és molt més fàcil d’acceptar quan es dona motivada per l’amor i no per la ràbia.

 8. Què haurien de preguntar-se els ancians a l’hora de decidir si cal donar consell a algú?

⁸ Abans de donar consell, els ancians haurien d’assegurar-se si realment és necessari fer-ho. Podrien preguntar-se: «Podem passar-ho per alt? Estem segurs que el que la persona està fent no és correcte? Ha violat algun manament bíblic? O és simplement un punt de vista diferent?». És savi per part dels ancians evitar parlar «sense pensar-s’ho» abans (Pr 29:20). Si un ancià no està segur de la necessitat de donar un consell, podria  abordar un altre ancià per a analitzar què diu la Bíblia al respecte (2Tm 3:16, 17).

 9. A l’hora de donar consell sobre vestir-se i arreglar-se, què aprenem de les paraules de Pau en 1 Timoteu 2:9, 10?

⁹ Vegem un exemple. Suposem que un ancià està preocupat per la manera de vestir i arreglar-se d’un germà. Podria preguntar-se si hi ha base bíblica per a tractar l’assumpt. Com no voldria deixar-se influir per la seua opinió personal, podria preguntar-li a un altre ancià o publicador madur què pensa al respecte. Podrien repassar junts el consell de Pau sobre vestir-se i arreglar-se (llig 1 Timoteu 2:9, 10). Allí, l’apòstol va destacar alguns principis generals com, per exemple, que la manera de vestir d’un cristià hauria de ser apropiada, modesta i discreta. Però no va fer una llista de què podem posar-nos i què no. Pau va reconéixer que els cristians tenen dret a vestir d’acord amb els seus gustos personals sempre que no vagen en contra del que la Bíblia diu. Així que, per a determinar si fa falta donar un consell, els ancians haurien de considerar si les preferències de la persona reflectixen modèstia i bon gust.

10. Què hauríem de recordar respecte a les decisions personals?

¹⁰ És important recordar que dos germans madurs poden prendre decisions diferents i que les dos siguen acceptables. Per això, no hauríem d’imposar als altres les nostres pròpies normes sobre el que està bé i el que està malament (Rm 14:10).

11, 12. Quines preguntes s’hauria de fer un ancià quan és necessari aconsellar, i per què?

¹¹ Una volta tenim clar que és necessari donar consell, la pregunta és qui hauria de donar-lo. Per exemple, abans d’aconsellar una germana casada o un menor d’edat, l’ancià hauria de parlar amb el cap de família. b Este podria preferir tractar l’assumpt ell mateix o estar present quan l’ancià done el consell. I, tal com hem vist en el  paràgraf 3, a voltes és preferible que una germana madura siga la que aconselle a una més jove.

¹² Hi ha un altre aspecte que també cal valorar. L’ancià podria preguntar-se: «Soc el més adequat per a donar el consell, o seria millor que el donara un altre?». Per exemple, una persona amb  baixa autoestima podria respondre millor al consell d’un ancià que haja passat per lo mateix que ella, ja que este li mostraria més empatia. No obstant, tots els ancians tenen la responsabilitat d’animar els germans i germanes de la congregació a fer els canvis necessaris per a actuar d’acord amb els requisits bíblics. En estos casos, lo més important és que es done el consell i no que l’ancià que el done haja passat per lo mateix.

13, 14. Per què és important que un ancià escolte?

¹³ Sigues prest a escoltar. Quan un ancià es prepara per a donar consell hauria de preguntar-se: «Què sé de les circumstàncies d’este germà? Com li va en la vida? Pot estar afrontant reptes que desconec? Què és el que més necessita en este moment?».

¹⁴ El principi registrat en Jaume 1:19 aplica especialment als qui donen consell. Allí diu: «Heu de ser promptes a escoltar i lents a parlar o a irritar-vos». Un ancià podria pensar que té tots els detalls. Però, és realment aixina? Proverbis 18:13 ens recorda que «qui respon abans d’escoltar passarà per neci i quedarà avergonyit». Així que és millor preguntar directament a la persona que es vol aconsellar. Això implica escoltar abans de parlar. Recordes la lliçó que va aprendre l’ancià citat al principi d’este article? Es va adonar que en comptes de començar la visita amb la informació que s’havia preparat, li hauria d’haver preguntat a la germana com estava i com podia ajudar-la. Si els ancians es preocupen per conéixer els detalls, és més probable que ajuden i animen els seus germans i germanes.

15. Com poden els ancians aplicar el principi de Proverbis 27:23?

¹⁵ Coneix el ramat. Tal com hem mencionat al principi, donar consell eficaç implica més que simplement llegir uns quants textos o donar una o dos suggerències. Els nostres germans i germanes necessiten vore que ens preocupem per ells, que els entenem i que volem ajudar-los (llig Proverbis 27:23). Per això, és bo que els ancians s’esforcen per fer-se amics dels germans de la congregació.

16. Què ajudarà els ancians a donar consell eficaç?

¹⁶ Els ancians no volen donar als germans la impressió que cada volta que els aborden és per a donar-los consell. Per esta raó, parlen amb ells a sovint i els mostren interés personal al vore’ls afrontar reptes. Un ancià amb experiència va dir: «Fent això, arribaràs a ser amic d’ells i, quan els hages de donar consell, et resultarà més fàcil fer-ho».  I, per la seua part, a la persona que rep el consell se li farà molt més fàcil acceptar-lo.

17. Quan és especialment necessari que un ancià siga pacient i amable?

¹⁷ Sigues pacient i amable. La paciència i l’amabilitat són especialment necessàries quan algú es resistix inicialment a acceptar el consell basat en la Bíblia. L’ancià ha d’evitar la tendència a enfadar-se quan el germà que rep el consell no l’accepta ni l’aplica immediatament. Ha de seguir l’exemple de Jesús: «No trencarà la canya clivellada ni apagarà la metxa que vaciŀla» (Mt 12:20). El germà que ha rebut el consell potser necessita temps per a acceptar el que se li ha dit. Per això, seria bo que l’ancià li demanara a Jehovà en les seues oracions personals que ajude este germà a comprendre la raó per la qual se li dona el consell i a aplicar-lo. Per una altra part, si l’ancià és pacient i amable, el germà a qui intenta ajudar no es fixarà en la manera com l’aconsella sinó en el consell en si. I, per descomptat, este sempre deuria estar basat en la Paraula de Déu.

18. a) Què hauríem de tindre present quan donem consell? b) Segons la informació del quadro, de què estan parlant els pares de la imatge?

¹⁸ Aprén dels teus errors. Com som imperfectes, no podrem aplicar les suggerències d’este article a la perfecció (Jm 3:2). Cometrem errors però, quan això passe, hauríem d’intentar aprendre d’ells. Si els nostres germans perceben que els estimem, probablement els resultarà més fàcil perdonar-nos si els ofenem. (Consulta també el quadro « Un recordatori als pares».)

19. Com podem alegrar el cor dels nostres germans?

¹⁹ Com hem vist, no és fàcil donar consell eficaç, ja que tots som imperfectes.  Així que no oblides els punts principals que hem considerat en este article. En primer lloc, assegura’t que el consell es done amb el motiu correcte. En segon lloc, cerciora’t que siga realment necessari donar-lo. En tercer lloc, pensa si eres la persona adequada per a fer-ho. I, en quart lloc, abans d’aconsellar fes preguntes i escolta amb atenció per a poder comprendre les circumstàncies de la persona i posar-te en el seu lloc. Sigues amable i fes-te amic dels germans i les germanes. Recorda que no només volem que els nostres consells siguen eficaços sinó també que «alegren el cor» (Pr 27:9).