T’HAS fixat que hui en dia moltes persones pensen que mereixen rebre un tracte especial? Encara que ja disfruten de certs privilegis, creuen que encara haurien de tindre’n més. Esta manera de pensar egoista i desagraïda és una característica de la gent dels últims dies (2 Tim. 3:2).

Per descomptat, sempre hi ha hagut gent egoista. Adam i Eva van decidir triar per ells mateixos el que estava bé i el que estava malament, per això van tindre conseqüències desastroses. Segles després, el rei Ozies de Judà va pensar que tenia el dret d’oferir encens en el temple, però estava molt equivocat (2 Cròn. 26:18, 19). De manera pareguda, els fariseus i saduceus creien que mereixien que Déu els tractara de manera especial només perquè eren descendents d’Abraham (Mat. 3:9).

Vivim rodejats de persones egoistes, i la seua actitud se’ns podria apegar (Gàl. 5:26). Podríem començar a pensar que mereixem rebre cert privilegi o un tracte especial. Com podríem evitar esta manera de pensar? Per a començar, hauríem de comprendre quin és el punt de vista de Jehovà al respecte. A continuació, vorem dos principis bíblics que ens ajudaran.

És Jehovà qui decidix el que mereixem. Analitzem alguns exemples:

• En la família, el marit necessita sentir que la seua dona el respecta, i la dona  necessita sentir que el seu marit l’estima (Efe. 5:33). Jehovà espera que els cònjuges es demostren amor romàntic només l’un a l’altre (1 Cor. 7:3). També, és normal que els pares esperen que els seus fills siguen obedients, i que els fills esperen que els seus pares els cuiden i els estimen (2 Cor. 12:14; Efe. 6:2).

• En la congregació, els ancians es mereixen el nostre respecte (1 Tes. 5:12). No obstant això, no tenen el dret de controlar el que fan els germans i les germanes de la congregació (1 Pe. 5:2, 3).

• Déu ha donat als governs humans el dret d’exigir el pagament d’impostos i de rebre el respecte dels seus ciutadans (Rom. 13:1, 6, 7).

Jehovà amorosament ens dona molt més del que mereixem. Com som pecadors, mereixem morir (Rom. 6:23). Però degut a l’amor lleial que sent per nosaltres, ens dona moltes benediccions (Sal. 103:10, 11). Cada benedicció o privilegi que rebem d’ell és gràcies a la seua bondat immerescuda (Rom. 12:6-8; Efe. 2:8).

Ves amb compte amb l’actitud d’este món. A poc a poc, podríem començar a pensar que mereixem més que els altres. Jesús va mostrar lo fàcil que seria acabar pensant d’esta manera amb la paràbola dels treballadors que reberen un denari. Alguns d’ells començaren a fer faena de bon matí i treballaren al sol durant tot el dia, mentres que altres treballaren només una hora. El primer grup va donar per fet que mereixia un jornal més alt pel treball que havien fet (Mat. 20:1-16). A l’explicar esta paràbola, Jesús va mostrar que els seus seguidors haurien d’estar satisfets amb el que Déu els dona.

Sigues agraït en comptes de ser exigent (1 Tes. 5:18). L’apòstol Pau no va exigir als germans de Corint que el mantingueren econòmicament encara que tenia  el dret de fer-ho, i nosaltres hauríem d’imitar el seu exemple (1 Cor. 9:11-14). Hauríem d’estar agraïts per tot el que rebem i evitar ser exigents.

Sigues humil. Quan algú es creu massa important, pot començar a pensar que es mereix més del que té. La humiltat ens ajudarà a evitar esta manera de pensar.

El profeta Daniel és un gran exemple d’humiltat. Encara que venia d’una bona família, era ben plantat, intel·ligent i tenia moltes habilitats, no va pensar que mereixia un tracte especial o els privilegis que va rebre (Dan. 1:3, 4, 19, 20). Al contrari, Daniel es va mantindre humil, i esta qualitat el va fer molt valuós als ulls de Jehovà (Dan. 2:30; 10:11, 12).

Per tant, rebutgem l’esperit egoista que caracteritza este món. Més bé, estiguem contents amb les benediccions que Jehovà ens dona gràcies a la seua bondat immerescuda.