1. Quines situacions angoixants estan afrontant molts servents de Jehovà?

 PER tot el món, molts servents de Jehovà estan afrontant situacions difícils i angoixants. Veritat que també passa en la teua congregació? Alguns cristians estan fent front a una malaltia greu o a la mort d’un ser volgut. Altres germans estan patint molt perquè un familiar o un bon amic ha deixat la veritat. I, fins i tot, uns altres estan afrontant les conseqüències dels desastres naturals. Tots estos germans necessiten consol. Com podem ajudar-los?

 2. Per què va necessitar consol l’apòstol Pau en algunes ocasions?

² L’apòstol Pau va afrontar moltes situacions que posaren en perill la seua vida (2Co 11:23-28). També va suportar «una espina a la carn», probablement un problema de salut (2Co 12:7). I, a més, es va emportar una gran decepció quan Demes, qui coŀlaborava amb ell, el va abandonar «per amor d’aquest món» (2Tm 4:10). Queda clar que, a pesar de ser un cristià ungit, animós i abnegat, Pau a voltes es va sentir desanimat (Rm 9:1, 2).

 3. De qui va rebre consol i ànim Pau?

³ De quines maneres va rebre Pau el consol i l’ajuda que necessitava? Evidentment, Jehovà el va enfortir per mitjà de l’esperit sant (2Co 4:7; Fl 4:13). Però també el va reconfortar a través dels germans. Pau mateix va admetre que els seus coŀlaboradors havien sigut «un consol» per a ell (Col 4:11). D’entre estos germans, va mencionar per nom a Aristarc, Tíquic i Marc. Estos companys l’enfortiren i l’ajudaren a aguantar. Quines qualitats van permetre a estos tres cristians  ser una font de consol? Com podem imitar el seu bon exemple a l’hora de consolar-nos i animar-nos els uns als altres?

 4. Com va demostrar Aristarc que era un amic lleial de Pau?

⁴ Aristarc, un cristià macedoni de Tessalònica, li va demostrar a Pau que era un amic lleial. La primera volta que es menciona a Aristarc és en el relat del tercer viatge missional de Pau, quan l’apòstol visitava Efes. Mentres l’acompanyava, Aristarc va ser capturat per una multitud (Fets 19:29). Però, en comptes de fugir quan el van alliberar, es va quedar al costat de Pau. Mesos després, a Grècia, Aristarc seguia amb Pau a pesar que els opositors encara volien matar l’apòstol (Fets 20:2-4). Al voltant de l’any 58, quan van enviar a Pau com a presoner a Roma, Aristarc va estar al seu costat durant el llarg viatge on, fins i tot, van patir un naufragi (Fets 27:1, 2, 41). Arribats a Roma, sembla que Aristarc també va passar un temps a la presó amb Pau (Col 4:10). Quin company més lleial! No ens sorprén que Pau se sentira tan animat i reconfortat.

 5. D’acord amb Proverbis 17:17, com podem ser amics lleials?

⁵ Tal com Aristarc, podem ser amics lleials mantenint-nos a prop dels germans, no només en els bons moments, sinó també «quan les coses van malament» (llig Proverbis 17:17). Inclús temps després d’haver afrontat una prova, el germà que l’ha patida encara necessita consol. Francesca, b qui va perdre els seus pares per culpa del càncer en només tres mesos de diferència, explica: «Crec que les proves difícils ens fan patir durant molt de temps. Agraïsc molt tindre amics lleials que tenen present que encara sent dolor a pesar del temps que ha passat des de la mort dels meus pares».

 6. A què ens motivarà la lleialtat?

 ⁶ Els amics lleials se sacrifiquen per donar suport als germans. Per exemple, a un germà anomenat Peter li van diagnosticar una malaltia terminal molt agressiva. Caterina, la seua dona, relata: «Un matrimoni de la congregació ens va acompanyar al metge el dia que ens van donar la mala notícia. Quan la van sentir, van decidir quedar-se amb nosaltres durant tot el procés. Han estat al nostre costat sempre que els hem necessitat». Quin consol saber que tenim amics de veritat que ens ajudaran a aguantar les proves!

7, 8. Segons Colossencs 4:7-9, com va demostrar Tíquic que era confiable?

⁷ Tíquic era un cristià de la província romana d’Àsia que va destacar per ser un company confiable de Pau (Fets 20:4). Al voltant de l’any 55, Pau va organitzar una coŀlecta per als germans de Judea i, probablement, li va demanar a Tíquic que l’ajudara en esta important labor (2Co 8:18-20). Més tard, durant el primer empresonament de Pau a Roma, Tíquic li va servir com a missatger personal al portar les cartes d’ànim de l’apòstol a les congregacions d’Àsia (Col 4:7-9).

⁸ Temps després, Tíquic continuava sent un amic en qui poder confiar (Tt 3:12). Però, no tots els germans eren tan confiables com ell. Prop de l’any 65, durant el seu segon empresonament, Pau va escriure que molts cristians d’Àsia l’havien abandonat, segurament per por dels perseguidors (2Tm 1:15). Per contra, Pau seguia confiant en Tíquic i li va encarregar una altra missió (2Tm 4:12). Segur que Pau apreciava molt tindre un bon amic com ell.

 9. Com pots imitar a Tíquic?

⁹ Tots podem imitar a Tíquic sent amics confiables. Una manera de ser-ho és fent coses pràctiques pels germans quan ho necessiten, en comptes de dir-los simplement  que els ajudarem (Mt 5:37; Lc 16:10). Els qui passen necessitat senten consol de veritat quan saben que poden confiar en nosaltres. Una germana explica el perquè: «Et sents més tranquiŀla, perquè a banda de l’estrés que ja tens no t’has de preocupar per si la persona que t’ha oferit ajuda complirà la seua paraula o no».

10. Tal com diu Proverbis 18:24, on poden trobar consol de veritat els qui patixen per culpa de proves o decepcions?

¹⁰ Els qui estan patint per culpa de proves o decepcions a sovint troben el consol que necessiten en un amic de confiança (llig Proverbis 18:24). Blai, qui estava molt decepcionat per l’expulsió del seu fill, va reconéixer: «Necessitava expressar-li els meus sentiments a algú de confiança». Carlos, qui havia perdut un privilegi de congregació que s’estimava molt a causa d’un mal que havia comés, va dir: «Necessitava un “lloc segur” on poder obrir del tot el meu cor sense por de ser jutjat». Carlos va trobar eixe lloc segur en els ancians de la congregació, que el van ajudar a superar el seu problema. A més, també el reconfortava saber que els ancians serien discrets i mantindrien la confidencialitat de tot el que parlaren.

11. Com podem ser amics lleials i confiables?

¹¹ Per a ser amics lleials i confiables, necessitem cultivar la paciència. Això és el que va ajudar a Zhanna, a qui el seu home havia abandonat. Ella va destacar que se sentia reconfortada quan compartia els seus sentiments amb amics íntims, al dir: «M’escoltaven amb paciència encara que probablement repetia les mateixes coses una volta darrere d’una altra». Tu també pots demostrar que eres un bon amic si saps escoltar.

12. Qui era Marc, i com va demostrar que era servicial?

¹² Marc era un cristià d’origen jueu que vivia a Jerusalem. El seu cosí, Bernabé, era un missioner molt conegut (Col 4:10). A pesar que Marc probablement venia d’una família acomodada, no va posar les coses materials en primer lloc. Al llarg de la seua vida, va demostrar que tenia un esperit servicial i disfrutava d’ajudar els altres. En algunes ocasions, va servir els apòstols Pau i Pere mentres atenien les seues responsabilitats. Segurament, Marc s’encarregava d’aspectes pràctics, com ara l’allotjament o el menjar (Fets 13:2-5; 1Pe 5:13). És lògic que Pau descriguera a Marc com un dels seus «coŀlaboradors [...] en la causa del Regne», els quals havien «estat un consol» per a ell (Col 4:10, 11).

13. Com demostra 2 Timoteu 4:11 que Pau apreciava el servici lleial de Marc?

¹³ Marc va arribar a ser un dels millors amics de Pau. De fet, al voltant de l’any 65, durant el seu últim empresonament a Roma, Pau va escriure la segona carta al seu company Timoteu, on li demanava que vinguera a visitar-lo i que portara també a Marc (2Tm 4:11). El fet que Pau li demanara a Marc que vinguera a vore’l en aquell moment tan crucial demostrava l’apreci que sentia pel servici lleial que li havia prestat en el passat. En esta ocasió, Marc també el va ajudar de manera pràctica, potser proveint-li menjar o materials per a escriure. De ben segur, el suport i l’ànim que Pau va rebre de Marc el van ajudar a resistir els últims dies abans de ser executat.

14, 15. Què ens ensenya Mateu 7:12 a l’hora d’ajudar els altres de manera pràctica?

 ¹⁴ Llig Mateu 7:12. Agraïm molt que ens ajuden de manera pràctica en moments difícils! Ryan, qui va perdre son pare en un tràgic accident, va dir: «Quan ho passes tan malament, fins i tot les coses quotidianes se’t fan una muntanya. Rebre ajuda pràctica, encara que siga en coses xicotetes, és un gran consol».

¹⁵ Si estem atents a les circumstàncies dels nostres germans, trobarem maneres pràctiques d’ajudar-los. Per exemple, en el cas de Peter i Caterina, mencionats abans, una germana va prendre la iniciativa d’ajudar-los a anar a totes les cites mèdiques. Com ells ja no podien conduir, va preparar un programa per a organitzar els germans que s’havien oferit a dur-los. Va ser pràctic? Caterina respon: «Ens sentírem com si ens hagueren llevat un pes de damunt». No subestimes mai el consol que pot donar la teua ajuda pràctica i bondadosa, encara que siga en coses xicotetes.

16. Quina lliçó important sobre el consol podem aprendre de l’exemple de Marc?

¹⁶ Marc era un cristià del segle I molt ocupat. Tenia responsabilitats de pes, entre elles, la d’escriure l’evangeli que porta el seu nom. No obstant això, va apartar temps per a reconfortar a Pau, qui sabia que podia comptar amb ell sempre que el necessitara. Àngela, qui va perdre un familiar víctima de la violència, apreciava molt l’esperit servicial que, igual que Marc, li demostraren els germans. Ella mateixa ens dona la clau: «Els amics que et volen consolar de veritat són accessibles, no són distants ni dubten de parlar amb tu». Així que podem preguntar-nos: «Se’m coneix per ser servicial i consolar els germans ajudant-los de manera pràctica?».

17. Com ens motiva a oferir consol meditar en 2 Corintis 1:4?

¹⁷ No cal buscar molt per a trobar germans que necessiten consol. Per a reconfortar-los,  podem imitar la manera com els altres ens han consolat. Nina, una germana que va perdre la seua iaia, va dir: «Jehovà pot consolar els altres a través nostre, però només si ens deixem utilitzar per ell» (llig 2 Corintis 1:3, 4). Francesca, de qui hem parlat adés, va dir: «Que certes són les paraules de 2 Corintis 1:4! Podem donar als altres el consol que nosaltres mateixos hem rebut».

18. a) Per què alguns es retrauen de donar consol? b) Com pots ser una verdadera font de consol per als altres? Posa’n un exemple.

¹⁸ Hem de prendre la iniciativa i actuar a pesar dels nostres temors. Potser ens fa por no saber què dir o què fer davant d’algú que està passant per una situació difícil. Un ancià, anomenat Paul, recorda els esforços que feren els germans per consolar-lo després de la mort de son pare: «Reconec que no els va ser fàcil acostar-se i parlar amb mi. Alguns no sabien què dir. A pesar d’això, encara recorde amb carinyo el seu desig de consolar-me i ajudar-me». De la mateixa manera, el germà Tadeu, qui va sobreviure a un terratrémol molt fort, va dir: «Sincerament, no recorde cada missatge d’ànim que vaig rebre els dies posteriors al sisme, però sí que recorde l’interés dels germans». Nosaltres també podem ser una verdadera font de consol si ens preocupem sincerament pels altres.

19. Per què estàs resolt a ser una font de gran consol?

¹⁹ A mesura que ens acostem a la fi d’este sistema, les condicions mundials aniran de mal en pitjor i la vida serà més difícil (2Tm 3:13). A més, continuarem necessitant consol per culpa de la nostra imperfecció i els errors que cometem. L’apòstol Pau va poder aguantar fidelment fins al final, en part, gràcies al consol que va rebre dels seus germans. Per això, resolguem-nos a ser lleials com Aristarc, confiables com Tíquic i servicials com Marc. D’esta manera, podrem ajudar els nostres germans a mantindre’s ferms en la fe (1Te 3:2, 3).