Salta al contingut

Salta a la taula de continguts

Respons als tocs de trompeta de hui en dia?

Respons als tocs de trompeta de hui en dia?

SABEM que Jehovà dirigix i manté el seu poble en sentit espiritual en estos últims dies (2Tm 3:1). Però, depén de cadascun de nosaltres seguir la seua direcció. Podem comparar la nostra situació a la dels israelites en el desert, que havien de respondre a certs tocs de trompeta.

Jehovà li va dir a Moisés que fera «dos trompetes de plata batuda per a convocar la comunitat i donar l’orde d’alçar el campament» (Nm 10:2). Els sacerdots havien de tocar les trompetes de diferents maneres per a indicar al poble el que devia fer (Nm 10:3-8). Hui en dia, rebem instruccions de diverses maneres. Considerem tres casos que ens recorden els tocs de trompeta de l’antiguitat: quan se’ns convida a grans reunions, quan els ancians reben capacitació i quan s’actualitzen o ajusten les directrius de l’organització.

EL TOC PER A ACUDIR A GRANS REUNIONS

Quan Jehovà volia que «tota la comunitat» es reunira a l’entrada de la part est del tabernacle, els sacerdots tocaven les dos trompetes (Nm 10:3). Totes les tribus, acampades en quatre divisions al voltant del tabernacle, escoltaven eixe toc distintiu. Aquells que estaven acampats a prop de l’entrada, probablement podien respondre en qüestió de minuts. En canvi, els qui estaven més lluny necessitaven més temps i esforç per a arribar. En qualsevol cas, Jehovà volia que tots es reuniren i es beneficiaren.

Hui en dia, no ens reunim en el tabernacle, però se’ns invita a grans reunions, com assemblees regionals i altres ocasions especials, on rebem informació i instruccions importants. Per tot el món, el poble de Jehovà escolta el mateix programa. Els qui responen a la invitació d’acudir disfruten d’estar amb un gran grup feliç de servents de Déu. Encara que alguns han de desplaçar-se més que altres, tots coincidixen que val la pena l’esforç.

I què podem dir d’aquells grups aïllats que no poden acudir a una reunió gran? Gràcies a la tecnologia moderna, molts d’ells poden beneficiar-se del mateix programa i inclús sentir-se part d’estes grans reunions. Per exemple, durant la visita d’un representant de la central mundial, la sucursal de Benín va retransmetre el programa a la població minera d’Arlit, al Níger, en el desert del Sàhara. Allí es van reunir 21 persones, entre germans i veïns interessats. Encara que estaven lluny, van sentir que formaven part dels 44.131 assistents d’aquella gran assemblea. Un germà va escriure: «Vos agraïm de tot cor la retransmissió d’este esdeveniment. De nou ens heu demostrat que ens teniu molt presents».

ELS TOCS PER A REUNIR ELS ANCIANS

Quan els sacerdots israelites tocaven només una trompeta, sols «els principals, els caps de les unitats», havien d’acudir a la tenda del trobament (Nm 10:4). Allí rebien informació i capacitació de part de Moisés que els ajudava a supervisar les seues tribus. Si hagueres sigut un d’estos principals, no hauries fet tot lo possible per estar present i beneficiar-te’n?

Hui en dia, els ancians de congregació no són «principals» ni actuen com si foren els amos del ramat de Déu (1Pe 5:1-3). Però s’esforcen al màxim per cuidar-lo. Per això, responen immediatament quan se’ls invita a rebre capacitació addicional com la que s’impartix en l’Escola del Ministeri del Regne. En estos cursos, aprenen com atendre millor la congregació i, com a conseqüència, augmenta la seua espiritualitat i la dels germans a càrrec seu. Encara que no hages assistit a cap d’estes escoles, probablement t’estàs beneficiant dels qui sí que han anat.

ELS TOCS PER A FER AJUSTOS

A vegades, els sacerdots israelites tocaven la trompeta amb un so trinat. Açò anunciava que Jehovà volia que el campament s’alçara (Nm 10:5, 6). Moure el campament era una demostració d’organització impressionant, però també representava un esforç extra per part de tots. A voltes, alguns tenien sentiments encontrats i eren reticents a moure’s. Per què?

Potser pensaven que eixos tocs eren massa freqüents i inesperats. A voltes, «el núvol s’aturava tan sols de la vesprada al matí» i, en altres ocasions, ho feia «dos dies o un mes o encara més temps» (Nm 9:21, 22). Quantes voltes van haver de moure el campament? El capítol 33 de Nombres menciona uns 40 llocs on els israelites van acampar.

A voltes, podrien haver trobat un lloc resguardat del sol, cosa que seria d’agrair en «aquell desert gran i terrible» (Dt 1:19). Per esta raó, podrien haver pensat que moure el campament significava un canvi a pitjor.

Quan el campament començava a alçar-se, alguns havien de ser pacients i esperar el seu torn, perquè no tots podien partir alhora. El primer toc trinat de trompeta assenyalava que les tribus de Judà, Issacar i Zabuló, acampades al llevant, devien posar-se en camí (Nm 2:3-7; 10:5, 6). Després, els sacerdots tornaven a tocar el so trinat per a indicar a les tres tribus acampades al sud que era el seu torn. Se seguia esta pauta fins que tot el campament s’havia posat en marxa.

Potser has tingut sentiments encontrats respecte a algun ajust de l’organització. Tal volta et vas sentir sobrepassat perquè hi hagué molts canvis inesperats, o potser et trobaves a gust amb certes pautes i no volies que canviaren. Siga quina siga la raó, vas sentir que la teua paciència es posava a prova mentres t’adaptaves als canvis. Però, si ens esforcem per respondre com s’espera, probablement notarem que Déu ens beneïx.

En els dies de Moisés, Jehovà va guiar milions de persones a través del desert. Sense la Seua protecció i direcció, no haurien sobreviscut. Hui en dia, sobrevivim en sentit espiritual i prosperem gràcies a la guia de Jehovà. Així que, resolguem-nos a respondre als diferents tocs de trompeta igual que els israelites fidels!