La Bíblia informa que, després que els madianites portaren a Josep a Egipte, el patriarca Jacob i la seua família es van mudar de Canaan a aquell país. Es van assentar a la regió de Goixen, en el delta del riu Nil (Gn 47:1, 6). Com els israelites «arribaren a ser tan nombrosos», els egipcis els van vore com una amenaça i els van esclavitzar (Ex 1:7-14).

Alguns crítics actuals s’han burlat del relat bíblic dient que és un mite. No obstant, hi ha evidències que proven que els semites a van viure com a esclaus en l’antic Egipte.

Per exemple, els arqueòlegs han desenterrat antics assentaments al nord d’Egipte. L’erudit bíblic John Bimson informa que hi ha restes d’almenys 20 assentaments semítics en esta àrea. A més, l’egiptòleg James K. Hoffmeier diu: «Durant un període comprés, més o menys, entre el 1800 i el 1540 abans de la nostra era, Egipte era un destí atraient per als emigrants semítics de l’Àsia occidental [d’on provenia la família de Jacob]». I afig: «Este lapse de temps coincidix amb el tradicional Període Patriarcal i, per tant, quadra amb el temps i les circumstàncies descrites en Gènesi».

Hi ha evidències addicionals provinents del sud d’Egipte. Un papir datat del període del Regne Mitjà (aprox. 2000-1600 aC) conté noms d’esclaus que treballaven com a cuiners, teixidors i jornalers en una casa de l’Egipte meridional. Almenys 40 d’estos noms són semítics. James K. Hoffmeier, citat abans, comenta: «Com que més de quaranta semites treballaven per a una mateixa casa en la Tebaida [Egipte meridional], la quantitat d’estos per tot l’Egipte, en especial al delta, probablement era considerable».

L’arqueòleg David Rohl escriu que alguns noms dels esclaus d’esta llista «semblen extrets de les pàgines de la Bíblia». Per exemple, els fragments contenen noms similars als d’Issacar, Aser i Xifrà (Ex 1:3, 4, 15). Este arqueòleg conclou: «Açò és una evidència real del temps en què els israelites van ser esclaus a Egipte».

A més, l’erudit bíblic citat adés afirma: «Les tradicions bíbliques del captiveri en Egipte i de l’èxode tenen una base històrica ferma».