1. Per que hi ha tanta confusió entre la gent?

 PROBABLEMENT, hi ha desenes de milers de confessions religioses que afirmen ser cristianes i adorar a Déu com a ell li agrada. Per això, no és estrany que tantes persones estiguen confoses i es pregunten si hi ha només una religió verdadera o si complauen a Déu totes les religions. I nosaltres? Estem profundament convençuts que el que ensenyem és la veritat i que el model d’adoració que els testimonis de Jehovà seguixen hui en dia és l’únic acceptable per a Jehovà? És possible tindre una convicció tan forta com esta? Vegem-ho.

 2. Dacord amb 1 Tessalonicencs 1:5, per què estava l’apòstol Pau convençut que el que creia era la veritat?

² L’apòstol Pau estava fermament convençut de la veritat (llig 1 Tessalonicencs 1:5 de la nota). b Eixa convicció no estava basada en una simple emoció. Pau era un estudiant diligent de la Paraula de Déu. Creia que «tota l’Escriptura és inspirada per Déu» (2Tm 3:16). Què va aprendre del seu estudi? En les Escriptures, Pau va trobar proves irrefutables que Jesús era el Messies anunciat, evidències que els líders religiosos jueus decidiren ignorar. Aquells líders hipòcrites afirmaven representar a Déu, però les seues obres ho negaven (Tt 1:16). A diferència d’ells, Pau no anava triant quines parts de la Paraula de Déu creuria i quines altres no.  Estava dispost a ensenyar i a aplicar «tot el designi de Déu», és a dir, tots els Seus consells (Fets 20:27).

 3. Necessitem tindre la resposta a totes les preguntes per a estar convençuts que tenim la veritat? (Consulta també el quadro « Les obres i els pensaments de Jehovà, tants que no els podríem ni comptar».)

³ Alguns pensen que la religió verdadera hauria de ser capaç de donar resposta a totes les preguntes, fins i tot, les que la Bíblia no respon específicament. Però, és això realista? Considerem l’exemple de Pau. Ell va dir als seus companys cristians: «Examineu-ho tot» (1Te 5:21). No obstant, també va admetre que hi havia moltes coses que no comprenia. De fet, va escriure: «Els nostres dons de coneixement i de profecia són limitats». I va afegir: «Hi veiem de manera fosca, com en un espill poc clar» (1Co 13:9, 12). Pau no ho comprenia tot, i nosaltres tampoc. Però, ell veia el quadro general del propòsit de Jehovà. El que sabia era suficient per a estar convençut que tenia la veritat.

 4. Com podem enfortir la nostra convicció d’haver trobat la veritat, i què analitzarem sobre els cristians verdaders?

⁴ Una manera d’enfortir la nostra convicció d’haver trobat la veritat és comparant el model d’adoració que Jesús va posar amb el que fan els testimonis de Jehovà hui en dia. En este article, vorem que els cristians verdaders 1) rebutgem la idolatria, 2) respectem el nom de Jehovà, 3) estimem la veritat, i 4) ens estimem els uns als altres intensament.

 5. Què aprenem de Jesús sobre la manera correcta d’adorar a Déu, i com podem aplicar-ho?

⁵ Mogut pel seu gran amor per Déu, Jesús  va donar a Jehovà adoració exclusiva tant quan va estar en el cel com quan va estar en la terra (Lc 4:8). I va ensenyar als seus deixebles a fer lo mateix. Ni Jesús ni els seus deixebles fidels van usar mai imatges per a adorar a Déu. Com Déu és un esperit, l’home no pot fer res per a representar-lo que puga acostar-se a la Seua incomparable glòria (Is 46:5). Però, què podem dir de fer imatges de persones considerades santes i de resar a eixes imatges? En el segon dels deu manaments, Jehovà va dir: «No et fabriques ídols; no et faces cap imatge del que hi ha dalt al cel, ací baix a la terra o en les aigües d’ací baix. No els adores ni els dones culte» (Ex 20:4, 5). Estes paraules no deixen lloc a dubte per als qui volen complaure a Déu.

 6. Quin model d’adoració seguim els testimonis de Jehovà en l’actualitat?

⁶ Els historiadors seglars reconeixen que els primers cristians donaven devoció exclusiva a Déu. Per exemple, el llibre History of the Christian Church (‘Història de l’església cristiana’) diu que els primers cristians s’haurien horroritzat amb la sola idea de tindre imatges en els llocs d’adoració. En l’actualitat, els testimonis de Jehovà seguim el model que van posar els cristians del segle I. No resem a imatges de sants o d’àngels i ni tan sols orem a Jesús. Tampoc participem en actes com la salutació a la bandera o qualsevol altra forma d’exaltació de símbols nacionals. Sense importar el que ens diguen, estem determinats a obeir les paraules de Jesús: «Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte només a ell» (Mt 4:10).

 7. Quines diferències clares hi ha entre els testimonis de Jehovà i altres religions?

⁷ Hui en dia, a molts els agrada escoltar el que diuen predicadors carismàtics. L’admiració que senten per ells és pràcticament idolatria. Acudixen en massa a les seues esglésies, compren els seus llibres i donen molts diners per a ells o per a les seues organitzacions. Alguns es creuen tot el que diuen. De fet, si el mateix Jesús se’ls apareguera, no s’exaltarien tant! Però, els adoradors verdaders de Jehovà no seguim hòmens. Encara que respectem els qui porten la davantera, tenim en compte el que Jesús va dir: «Tots vosaltres sou germans» (Mt 23:8-10). No idolatrem persones, ja siguen líders religiosos o polítics, ni tampoc donem suport a les seues causes. Més bé, ens mantenim neutrals i separats del món. En estos aspectes, som molt diferents d’altres religions que afirmen ser cristianes (Jn 18:36).

 8. Com sabem que Jehovà vol que el seu nom siga glorificat i àmpliament conegut?

⁸ En una ocasió, Jesús va orar: «Pare, glorifica el teu nom». Jehovà mateix va respondre aquella oració des del cel amb una veu atronadora, i va prometre que ho faria (Jn 12:28). Durant tot el seu ministeri, Jesús va glorificar el nom de son Pare (Jn 17:26). Així que, és raonable esperar que els cristians verdaders estiguen orgullosos d’usar el nom de Déu i de donar-lo a conéixer.

 9. Com van demostrar que respectaven el nom de Déu els cristians del segle I?

⁹ En el segle I, poc després d’establir-se la congregació cristiana, Jehovà «mirà d’escollir-se d’entre les nacions paganes un poble que porta el seu nom» (Fets 15:14). Aquells cristians estaven orgullosos d’usar el nom de Déu i de donar-lo a conéixer. Gastaven molt el nom diví al predicar i a l’escriure els llibres bíblics. c Demostraren ser un poble per al nom de Déu (Fets 2:14, 21).

10. Què prova que els testimonis de Jehovà som un poble per al Seu nom?

 ¹⁰ Som els testimonis de Jehovà un poble per al Seu nom? Analitzem les proves. En l’actualitat, molts líders religiosos han fet tot el que han pogut per a amagar el fet que Déu té un nom personal. L’han eliminat de les seues traduccions de la Bíblia i, en alguns casos, han prohibit utilitzar-lo en els seus servicis religiosos. d Pot algú negar que els testimonis de Jehovà som els únics que li donem al nom de Déu el respecte i l’honor que es mereix? Per descomptat que no! De fet, l’estem donant a conéixer més que qualsevol altre grup religiós i ens esforcem al màxim per viure a l’altura del nom que portem: testimonis de Jehovà (Is 43:10-12). Hem produït més de 240 milions de còpies de La Biblia. Traducción del Nuevo Mundo, que restaura el nom de Déu en llocs on altres traductors de la Bíblia l’han omés. I editem publicacions bíbliques que utilitzen el nom de Jehovà en més de 1.000 idiomes!

11. Com van manifestar els primers cristians el seu amor per la veritat?

¹¹ Jesús estimava la veritat, és a dir, la  veritat sobre Déu i els Seus propòsits. Vivia d’acord amb ella i la donava a conéixer als altres (Jn 18:37). Els verdaders seguidors de Jesús també estimaven profundament la veritat (Jn 4:23, 24). De fet, l’apòstol Pere va dir que el cristianisme era «el camí de la veritat» (2Pe 2:2). Degut a l’intens amor que sentien per la veritat, els primers cristians rebutjaren les idees religioses, les tradicions culturals i les opinions personals que no estaven en harmonia amb ella (Col 2:8). De la mateixa manera, hui en dia, els cristians verdaders s’esforcen per comportar-se «d’acord amb la veritat» basant minuciosament totes les seues creences i estil de vida en la Paraula de Jehovà (3Jn 3, 4).

12. Què passa quan la Junta Directiva veu que el nostre enteniment necessita ser aclarit, i per què?

¹² El poble de Déu de l’actualitat no afirma tindre un coneixement perfecte o complet de la veritat. A voltes, han comés errors en temes doctrinals i en assumpts d’organització, cosa que no deuria sorprendre’ns. Les Escriptures deixen clar que el coneixement exacte augmenta a mesura que avança el temps (Col 1:9, 10). Jehovà revela la veritat gradualment, i hem d’estar dispostos a esperar pacientment que la llum de la veritat es faça més clara (Pr 4:18). Quan la Junta Directiva veu que el nostre enteniment sobre cert punt doctrinal necessita ser aclarit, no dubta en fer els ajustos necessaris. Mentres que moltes esglésies de la cristiandat fan canvis per a complaure els seus feligresos o per a acostar-se al pensament del món, els canvis que fa l’organització de Jehovà estan pensats per a acostar-nos més a Déu i al model d’adoració establit per Jesús (Jm 4:4). Els nostres ajustos no són fruit de modes noves o de peticions populars, sinó d’una comprensió més clara de les Escriptures. És evident que estimem la veritat! (1Te 2:3, 4)

13. Quina és la qualitat més important que mostren els cristians verdaders, i com l’evidenciem els testimonis de Jehovà en l’actualitat?

¹³ De totes les qualitats que identificaven la congregació cristiana del segle I, la més important era l’amor. De fet, Jesús va dir: «Tots coneixeran que sou deixebles meus per l’amor que vos tindreu entre vosaltres» (Jn 13:34, 35). Hui en dia, els testimonis de Jehovà de tot el món disfrutem d’amor i unitat. A diferència de la resta d’organitzacions, la nostra germandat es manté unida sense importar les diferències nacionals, racials o socials. Este amor verdader es fa evident en les nostres reunions i assemblees. Açò ens ajuda a estar plenament convençuts que la nostra forma d’adoració és la que Jehovà aprova.

14. D’acord amb Colossencs 3:12-14, de quines maneres podem demostrar que ens estimem intensament els uns als altres?

¹⁴ Les Escriptures ens exhorten: «Tingueu un amor intens entre vosaltres» (1Pe 4:8). Una manera de mostrar esta classe d’amor és perdonant-nos els uns als altres i suportant les imperfeccions dels nostres germans. Una altra manera és buscant oportunitats per a ser generosos i hospitalaris amb tots els germans de la congregació, inclosos aquells que poden haver-nos ofés (llig Colossencs 3:12-14). Sense dubte, este vincle d’amor ens identifica com a cristians verdaders.

15. En quins altres aspectes de la nostra adoració seguim el model dels cristians del segle I?

¹⁵ Hi ha altres aspectes de la nostra adoració que també seguixen el model de la congregació cristiana del segle I. Per exemple, l’estructura de la nostra organització, la qual inclou superintendents itinerants, ancians i servents ministerials, imita aquella que establiren els apòstols (Fl 1:1; Tt 1:5). I, igual que ells, respectem les lleis de Jehovà sobre el sexe i el matrimoni, així com la santedat de la sang, i protegim la congregació dels pecadors impenitents (Fets 15:28, 29; 1Co 5:11-13; 6:9, 10; He 13:4).

16. Què aprenem de les paraules registrades en Efesis 4:4-6?

¹⁶ Jesús va dir que molts afirmarien ser els seus deixebles però que no tots ho serien de veritat (Mt 7:21-23). Les Escriptures també advertixen que, en els últims dies, molts mantindrien «les aparences de la pietat» (2Tm 3:1, 5). No obstant, la Bíblia diu clarament que hi ha «una sola fe» que compta amb l’aprovació de Déu (llig Efesis 4:4-6).

17. Qui són hui en dia els qui estan seguint a Jesús i practicant l’única fe verdadera?

¹⁷ Després d’haver examinat les proves i d’haver-nos fixat en el model d’adoració que Jesús va ensenyar i que van seguir els cristians del segle I, qui podem dir que practica l’única fe verdadera hui en dia? Només hi ha una resposta: els testimonis de Jehovà. Quin privilegi tenim de formar part del poble de Déu i de conéixer la veritat sobre Jehovà i els seus propòsits! Que tots continuem aferrant-nos a la veritat amb forta convicció.