Quan vols conéixer a algú, normalment el primer que preguntes és: Com et diuen? Si li feres a Déu esta pregunta, què contestaria?

«Jo soc Jehovà. Eixe és el meu nom.» (Isaïes 42:8 TNM)

El nom de Déu és important per a ell mateix. Ningú va anomenar a Déu, ell va elegir el seu propi nom. Jehovà va afirmar: «Este és el meu nom per sempre, i així és com se’m recordarà de generació en generació» (Èxode 3:15 TNM). En la Bíblia, el nom de Déu apareix més vegades que qualsevol dels seus títols, com Totpoderós, Pare, Senyor o Déu, i més que qualsevol altre nom personal com el d’Abraham, Moisés, David o Jesús. És més, el propòsit de Jehovà és que tot el món conega el seu nom. La Bíblia diu: «Que la gent sàpia que el teu nom és Jehovà, que només tu eres l’Altíssim sobre tota la terra» (Salm 83:18 TNM).

El nom de Déu és important per a Jesús. En el que es coneix com el Parenostre o l’oració del Senyor, Jesús va ensenyar els seus seguidors a orar-li a Déu amb estes paraules: «Que el teu nom siga santificat» (Mateu 6:9). Jesús mateix va orar a Déu: «Pare, glorifica el teu nom» (Joan 12:28). Per a Jesús, era una prioritat en la seua vida glorificar el nom de Déu i, per això, va poder dir en oració: «Els he donat a conéixer el teu nom i seguiré donant-lo a conéixer» (Joan 17:26).

El nom de Déu és important per a aquells que el coneixen. El poble de Déu de l’antiguitat tenia clar que la seua protecció i salvació depenien de conéixer i honrar el nom de Déu. «El nom del Senyor és una torre forta: el just s’hi refugia i s’hi troba segur» (Proverbis 18:10). «Tots els qui invoquen el nom del Senyor se salvaran» (Joel 3:5 [2:32 TNM]).  La Bíblia mostra que el nom de Déu diferenciaria als seus servents. «Perquè tots els pobles caminaran cadascun en el nom del seu déu, però nosaltres caminarem en el nom de Jehovà, el nostre Déu, per sempre» (Miquees 4:5 TNM; Fets 15:14).

El nom de Déu l’identifica únicament a ell. Molts erudits afirmen que el nom de Jehovà vol dir «Ell Causa que Arribe a Ser». Jehovà Déu ens va ajudar a conéixer el significat del seu nom quan es va referir a ell mateix amb estes paraules a Moisés: «Jo seré el qui seré» (Èxode 3:14, nota). Per tant, el nom de Déu no sols transmet el seu paper com a creador de totes les coses que existixen, sinó que a més, expressa la seua habilitat de fer que ell mateix o la seua creació arribe a ser el que siga necessari per a aconseguir el seu propòsit. Mentres que els títols de Déu poden descriure la seua posició, autoritat o poder, solament el seu nom, Jehovà, representa tot el que ell és i pot arribar a ser.

El nom de Déu revela que s’interessa per nosaltres. El nom de Déu implica que ell es preocupa per la seua creació, el que inclou a la humanitat. A més, el fet que Déu ens haja donat a conéixer el seu nom, indica que vol que el coneguem. Després de tot, ell va prendre la iniciativa de dir-nos el seu nom sense que nosaltres li’l preguntàrem. Queda clar que Déu no vol que el vegem com a un esperit distant amb qui no podem tindre una relació, sinó com a una persona real a la qual podem acostar-nos (Salm 73:28).

Utilitzar el nom de Déu demostra quant ens importa. Imagina’t que vols fer-te amic d’algú i et presentes pel teu nom. Com et sentiries si es negara a utilitzar-lo? Amb el temps seria normal que et preguntares si realment vol ser amic teu. Açò mateix passa amb Déu. Jehovà ens ha dit quin és el seu nom i ens anima a utilitzar-lo. Quan ho fem, li demostrem a Jehovà que volem que la nostra relació amb ell siga més forta. De fet, ell està pendent d’aquells que «mediten en el seu nom» (Malaquies 3:16 TNM).

Aprendre el nom de Déu és un pas imprescindible per a conéixer-lo. Però no és l’únic, hem de descobrir la persona que hi ha darrere del seu nom. És a dir, saber com és la seua personalitat.