ÉS DIFÍCIL trobar una cultura o una religió on la gent no ore. Els llocs d’oració són diferents —esglésies, sinagogues, mesquites, pagodes o santuaris— i també els instruments —rosaris, devocionaris, icones, estores o cilindres d’oracions—, però en qualsevol cas, a soles o acompanyats, tots oren.

La veritat és que l’oració diferencia els sers humans de la resta de sers vius sobre la terra. Igual que els animals, necessitem aigua, menjar i oxigen. També naixem, creixem i morim (Eclesiastés 3:19). No obstant, només el ser humà ora. Per què?

Potser la resposta més senzilla és perquè ho necessitem. L’oració fa de pont entre les persones i el món espiritual; és una manera d’entrar en contacte amb allò que es considera sagrat i etern. Segons la Bíblia, eixe interés per les coses espirituals forma part de la nostra naturalesa (Eclesiastés 3:11). Jesús ho va expressar d’esta manera: «Feliços els qui reconeixen les seues necessitats espirituals» (Mateu 5:3 TNM).

Només eixa necessitat espiritual explica per què hi ha tants temples i objectes religiosos i per què la gent dedica tant de temps a orar. Clar, algunes persones intenten omplir eixe buit buscant en el seu interior o recorrent a altres persones. Però, no creus que els humans estan massa limitats per a oferir ajuda en eixe aspecte? La realitat és que som fràgils i fugaços, i la nostra visió del món és incompleta. Només algú més savi, més poderós i etern pot donar-nos el que necessitem. Però, quines són eixes necessitats espirituals que ens motiven a orar?

Para’t a pensar: alguna volta has buscat guia, saviesa o t’has fet preguntes per a les quals ningú tenia resposta? Has sentit que necessitaves consol al perdre un ser estimat, guia al prendre una decisió crucial, o perdó al cometre un error greu?

Segons la Bíblia, és normal orar per estes coses. De fet, la Bíblia és la font d’informació més confiable sobre este tema i conté moltes oracions d’hòmens i dones fidels que demanaren consol, guia i perdó, així com respostes a preguntes molt profundes (Salm 23:3; 71:21; Daniel 9:4, 5, 19; Habacuc 1:3).

Totes eixes oracions, encara que eren diferents, tenien un element en comú, un element imprescindible per a que foren escoltades i que se sol passar per alt hui en dia: els qui les van fer sabien a qui dirigir les seues oracions.