Però degut a la insistència de mon pare, vaig decidir acompanyar-los en el curs bíblic. Em va impressionar l’exactitud científica de la Bíblia. Amb el temps, em vaig convéncer que la Bíblia és la Paraula de Déu, que els testimonis de Jehovà viuen d’acord amb les normes bíbliques i que el que ensenyen està basat en ella. Em vaig batejar en 1970, en companyia de mon pare. Ma mare i les meues dos germanes es batejaren alguns anys després.

 Els jóvens de la meua edat només estaven interessats en anar de festa. He d’admetre que als 17 anys m’atreia aquell estil de vida despreocupat. Però com veia que els testimonis de Jehovà que em feien el curset estaven tan contents i satisfets servint a temps complet, vaig voler unir-me a ells. Finalment, quan tenia 21 anys, ho vaig conseguir.

 Servir de precursor em va fer tan feliç que vaig lamentar no haver començat abans. En especial, m’encantava predicar en el port de Göteborg. Allí parlava de la veritat amb persones de diferents idiomes que treballaven en els barcos de càrrega.

 Durant els últims 50 anys, he tingut una oportunitat única de fer disponibles les bones notícies a persones de diferents idiomes. Deixeu-me que vos ho conte.

Treballe amb MEPS

 Mentres servia de precursor, treballava a mitja jornada com a tipògraf. En aquell moment, la indústria de la impremta estava entrant en una nova era. En comptes d’utilitzar tipos mòbils, el text i les imatges es transferien fotogràficament. Vaig aprendre a utilitzar les últimes tecnologies per a preparar les planxes d’impressió.

 En 1980 em vaig casar amb Helene, una precursora regular a qui, igual que a mi, li encantava conéixer a persones de tot el món i descobrir noves cultures. Teníem la meta d’assistir a l’Escola de Galaad i servir com a missioners.

 No obstant això, degut a la meua experiència com a tipògraf, ens convidaren a servir en la Betel de Suècia. L’organització estava interessada en implementar les noves tecnologies per a millorar els nostres mètodes d’impressió. Per això, en 1983 ens enviaren a la Betel de Wallkill (Nova York), per a aprendre a utilitzar un mètode que havien creat els germans anomenat MEPS (Sistema Plurilingüe de Fotocomposició Electrònica). a

 Vam descobrir que MEPS és un sistema informàtic que permet composar pàgines amb text, en diferents caràcters o alfabets, junt amb imatges. La nostra faena era ajudar a crear noves fonts gràfiques i introduir-les en MEPS per a que les nostres publicacions pogueren imprimir-se en molts idiomes. Ara, dècades després, els testimonis de Jehovà publiquem les bones notícies en més de 1.000 idiomes!

 Temps després, Helene i jo rebérem una nova assignació: anar a l’Àsia a ajudar a introduir més idiomes en MEPS. Que contents estàvem de poder ajudar a fer que les bones notícies estigueren disponibles en més idiomes!

Un xoc cultural

 En 1986 arribàrem a l’Índia. Quina cultura més diferent a la nostra! Quan vam arribar a Bombai, ens vam estressar molt per lo diferent que era tot. La cultura índia i la sueca són com la nit i el dia! Encara no havia passat ni una setmana i ja estàvem pensant en tornar-se’n a casa.

 Però a l’acabar la setmana, els dos arribàrem a la mateixa conclusió: «Sempre hem volgut ser missioners, i ara que per fi hem rebut una assignació en l’estranger, no podem abandonar. Hem de superar estos obstacles».

 Aixina que en comptes de pegar a fugir, vam decidir aprendre tot el que poguérem d’este estil de vida tan diferent. Helene i jo no tardàrem en enamorar-nos de l’Índia. De fet, des d’eixe moment aprenguérem dos dels idiomes que es parlen allí: el gujarati i el panjabi.

Ens envien a Myanmar

 En 1988, ens enviaren a Myanmar, un país ubicat entre la Xina, l’Índia i Tailàndia. Allí hi havia molta inestabilitat política i la majoria del país estava davall de la llei marcial. En MEPS encara no estaven incloses les fonts gràfiques d’eixe idioma i no hi havia cap programa informàtic d’on poguérem traure-les. Aixina que la nostra primera faena va ser ajudar a dissenyar estos caràcters i després portar-los a Wallkill per a pujar-los a MEPS.

 En l’aeroport, Helene duia les imatges dels nous caràcters en la seua bossa. Com en aquell moment l’ambient polític era molt inestable, ens arriscàvem a ser arrestats si ens pillaven portant publicacions en birmà. Però quan la van registrar, Helene simplement va alçar els braços i ningú es va fixar en la bossa.

 A part de facilitar els nous caràcters als traductors de Myanmar, també se’ls va donar capacitació en el sistema MEPS, a més de portàtils i impressores. La majoria dels traductors no havien vist un ordinador en sa vida, però tenien moltes ganes d’aprendre. Prompte, ja no va fer falta gastar impremtes antigues que necessitaven que algú coŀlocara els tipos mòbils a mà. Com a resultat, la qualitat de les nostres publicacions va millorar molt.

Ens envien al Nepal

 En 1991 ens assignaren al Nepal, un país al sud de les muntanyes de l’Himàlaia. En aquell moment, només hi havia una congregació en el país i molt poques publicacions en nepalés.

 Passats els anys, es van traduir més publicacions i es distribuïren en el territori. En l’actualitat, en el Nepal hi han uns 3.000 testimonis en més de 40 congregacions, i en 2022 assistiren al Memorial de la mort de Crist més de 7.500 persones.

El primer fullet en lahu

 A mitjans dels anys noranta, uns missioners que servien en la ciutat de Chiang Mai (Tailàndia) començaren a predicar a la tribu lahu. L’idioma d’esta tribu, el lahu, el parlen persones que viuen al llarg de la frontera entre la Xina, Laos, Myanmar, Tailàndia i el Vietnam. Desafortunadament, no hi havien publicacions disponibles en eixe idioma.

 Un jove que estudiava amb els missioners va traduir del thai al lahu el fullet “¡Mira! Estoy haciendo nuevas todas las cosas”. Després, ell i altres membres de la seua tribu van arreplegar diners i els van enviar junt amb la traducció del fullet a la sucursal. En una carta adjunta explicaven que volien que tots els qui parlaven lahu pogueren conéixer les veritats que ells havien aprés en eixe fullet.

 Uns pocs anys després, Helene i jo vam tindre el privilegi de capacitar els traductors al lahu per a utilitzar MEPS. Un dels traductors era un germà que feia poc s’havia batejat i estava servint en l’oficina de traducció de Chiang Mai. Va ser tota una sorpresa descobrir que ell era el jove que havia traduït al lahu el fullet “¡Mira!”.

 En 1995 tornàrem a l’Índia, on treballàrem amb els traductors de la sucursal per a proveir-los les ferramentes MEPS que necessitaven per a fer la seua faena. Hui en dia, gràcies a les moltes publicacions que hi han disponibles en la majoria dels idiomes que es parlen allí, les persones poden estudiar la Bíblia i progressar cap al baptisme.

Una vida gratificant

 Helene i jo hem estat servint en la sucursal del Regne Unit des de 1999. Allí, coŀlaborem amb l’equip de Programació MEPS de la central mundial. Ha sigut tot un privilegi predicar en Londres en els camps gujarati i panjabi! Tant és aixina que, quan es fa disponible un idioma nou en jw.org, busquem oportunitats de predicar a les persones que parlen eixe idioma en el nostre territori.

 Estic molt content d’haver-me posat metes espirituals durant l’adolescència, en comptes de seguir l’estil de vida dels jóvens de la meua època. Quan la meua dona i jo mirem arrere, no ens lamentem d’haver decidit servir a temps complet. Hem disfrutat de visitar més de 30 països i vore de primera mà com les bones notícies estan arribant a persones de tota nació, tribu i llengua (Apocalipsi 14:6).