Quan va acabar la Segona Guerra Mundial en 1945, gran part d’Alemanya estava en ruïnes. Les ciutats havien sigut destruïdes, les escoles estaven buides, els hospitals no estaven en bones condicions i hi havia bombes sense explotar en totes parts. A més, com que no hi havia suficient menjar, els preus eren molt elevats. Per exemple, 500 grams de mantega costaven l’equivalent a mes i mig de jornal.

 Entre els afectats estaven centenars de testimonis de Jehovà que, per la seua fe, havien passat alguns anys en presó i camps de concentració. En 1945, els van alliberar només amb la roba que portaven. Alguns d’ells havien perdut les seues propietats i altres possessions. Altres patiren tanta fam que, fins i tot, es desmaiaven en les reunions.

 Els testimonis de Jehovà d’altres parts del món van respondre ràpidament a la necessitat urgent de menjar i roba. Els germans de la central mundial, en els Estats Units, van demanar a la sucursal de Suïssa, en Berna, que s’encarregara d’ajudar els germans d’Alemanya. El germà Nathan H. Knorr, representant de la central mundial, va visitar Europa per a coordinar i accelerar els treballs de socors.

 Els Testimonis de Suïssa van donar menjar, roba i diners generosament. Estes donacions s’enviaren primer a Berna, on es classificaren i empaquetaren, abans d’enviar-les a Alemanya. Els testimonis de Jehovà d’altres països, inclosos Suècia, el Canadà i els Estats Units, també ajudaren en estos treballs de socors. Però no només es beneficiaren els germans d’Alemanya, sinó també germans d’altres països d’Europa i l’Àsia que també es van vore afectats per la guerra.

 Als pocs mesos, la sucursal de Suïssa va enviar café, llet, sucre, cereals, fruita seca, verdures, carn i peix en llanda, així com diners en efectiu.

 A més, els germans de Suïssa van donar 5.000 quilos de roba, entre els quals hi havia abrics, roba de dona i trages d’home. La Talaia del 15 de gener de 1946 mencionava: «Els germans no donaren lo que els sobrava, sinó que van donar lo millor que tenien. Van fer un sacrifici molt gran per a ajudar els seus germans d’Alemanya».

 Els Testimonis de Suïssa també van donar aproximadament 1.000 parells de sabates i es van assegurar que estigueren en bones condicions abans d’enviar-los. Quan els germans de Wiesbaden (Alemanya) van obrir els paquets, es van sorprendre molt al comprovar la qualitat i la varietat dels articles donats. Un testimoni va escriure: «Estic segur que no hi ha ninguna tenda en Alemanya amb tantes sabates i amb roba de tan bona qualitat».

 Es continuà enviant ajuda fins l’agost de 1948. En total, van enviar a Alemanya 444 caixes, amb un pes de 25 tones. Com s’ha mencionat, els Testimonis de Suïssa no van ser els únics que van ajudar amb estos treballs de socors, però sí que van ser dels grups més xicotets, ja que per aquell moment només hi havia 1.600 Testimonis en Suïssa.

 Jesucrist va dir: «Tots coneixeran que sou deixebles meus per l’amor que vos tindreu entre vosaltres» (Joan 13:34, 35). L’amor va motivar el poble de Jehovà a donar no només del que els sobrava, sinó a donar lo millor (2 Corintis 8:1-4). Una carta que va arribar des de Zurich mencionava: «Un gran nombre de germans que, encara que no tenien lo suficient per a ells mateixos, van voler ajudar, fins i tot, van arribar a donar les seues cartilles de racionament i diners».

 El poble de Jehovà en Alemanya es va recuperar ràpidament de la persecució i de les devastadores conseqüències de la guerra gràcies a la bona organització i l’ajuda generosa que van rebre dels seus germans que mostraren verdader amor i altruisme.