Durant la pandèmia de la COVID-19, els nostres germans han adaptat els seus mètodes de predicació per a compartir el missatge consolador de la Bíblia amb els altres. En lloc de participar en la predicació pública i de casa en casa, ho han estat fent principalment per telèfon i per carta. a Com a conseqüència, s’ha vist clarament la benedicció de Jehovà i moltes persones han valorat tots els esforços que s’han fet (Proverbis 16:3, 4). Analitzem algunes experiències que han passat en una illa.

 Una germana que li diuen Helen havia visitat regularment a una jove i li havia oferit en diverses ocasions un curs bíblic abans de la pandèmia, però ella sempre li deia que no. No obstant, un dia abans que començara el confinament, Helen li va donar una bíblia i el llibre Què ens diu la Bíblia? Durant el confinament, li va oferir estudiar la Bíblia per telèfon i esta volta la jove li va dir que sí. Com que va disfrutar tant de les conversacions, al poquet temps li va demanar a Helen estudiar tots els dies. A més, va començar a connectar-se a les reunions per telèfon, a posar en pràctica en la seua vida el que estava aprenent i a compatir-ho amb altres.

 En una congregació, els germans van decidir escriure cartes a la policia local per a agrair-los el bon treball que fan. Els policies es van sorprendre per les cartes, de fet, un d’ells li va dir a Jefferson, un ancià de congregació: «Jo pensava que els testimonis estàveu en contra de la policia». Jefferson li va explicar que això no era de veres. Als policies els va agradar tant el to positiu de les cartes que les van posar en l’entrada de la comissaria. A més, un altre policia va dir: «Açò podria ajudar a altres a tindre una opinió positiva de nosaltres».

 Edna i Ednalyn són dos precursores regulars. b Com que no tenien connexió a internet, no podien connectar-se a les reunions per videoconferència. Aixina que van telefonar a la seua veïna preguntant-li si estaria disposta a compartir internet a canvi de contribuir amb els gastos. A la dona li va paréixer bé i les va permetre connectar-se debades. Edna i Ednalyn la van invitar a connectar-se a les reunions i ella va acceptar. Com a resultat, la veïna, un dels fills i dos netes estan estudiant la Bíblia amb els Testimonis i es connecten regularment a les reunions.

 Uns altres germans van convidar els seus veïns, companys de faena i altres persones a connectar-se a una conferència pública. Ellaine, una germana que treballa en un hospital de la zona, no sabia si convidar els seus companys de treball perquè pensava que alguns metges tenien una opinió negativa sobre els testimonis de Jehovà. No obstant, els va enviar missatges de text convidant-los afectuosament. Però hi havia un matrimoni al qui Ellaine no sabia si convidar. Després de pensar-ho i orar, va decidir enviar un missatge de text convidant-los. La dona li va contestar: «Què vols que em faça testimoni?». Ellaine li va dir que les reunions eren per a tot el món, no només per als testimonis. Al sendemà, Ellaine es va sorprendre quan va vore que el matrimoni es va connectar abans que començara el discurs. Ella diu: «Abans que acabara la reunió, vaig rebre un missatge de la dona que deia: “Ha sigut la primera volta que em connecte a una reunió dels testimonis de Jehovà. Ha estat bé. M’ha agradat. Gràcies per convidar-me”».

 Ellaine va convidar 20 metges a la reunió i es va alegrar molt al saber que 16 d’ells es connectaren. Citant a l’apòstol Pau, ella va dir: «Estic contenta perquè Déu em “va donar valentia per a anunciar” les bones notícies als meus companys» (1 Tessalonicencs 2:2).

 La pandèmia ha sigut difícil per a tots. No obstant això, els germans per tot el món i també els d’esta illa han mantingut el seu entusiasme i una actitud positiva fent tot el que han pogut per a donar consol i ajudar els altres (Fets 20:35).