La primera part de la Traducción del Nuevo Mundo a es va publicar l’any 1950. Des d’aleshores, alguns han qüestionat la seua exactitud perquè hi ha parts en les que és diferent d’altres traduccions. Estes diferències es deuen a les següents raons:

•   Exactitud. La Traducción del Nuevo Mundo està basada en l’estudi de experts erudits i en manuscrits antics i confiables. Per altra banda, els manuscrits en els quals es basa la King James Version (Versió del rei Jaume) no són tan antics ni tan confiables com els que s’han utilitzat per a la Traducción del Nuevo Mundo.

•   Fidelitat. L’objectiu de la Traducción del Nuevo Mundo ha sigut transmetre amb fidelitat el missatge original que Déu va inspirar (2 Timoteu 3:16). Moltes traduccions de la Bíblia han sacrificat la fidelitat al missatge de Déu per seguir tradicions humanes. Per exemple, han substituït el nom de Déu, Jehovà, per títols com Senyor o Déu.

•   Literalitat. A diferència de les traduccions per paràfrasi, la Traducción del Nuevo Mundo traduïx literalment sempre que no resulte poc natural o que amague el sentit dels escrits originals. Els traductors que tendixen a parafrasejar poden incloure opinions humanes o ometre detalls importants.

 Llibres que no s’han inclòs. Les esglésies catòlica i ortodoxa han inclòs en les seues bíblies alguns llibres anomenats apòcrifs. Però estos llibres no han sigut mai acceptats pel cànon jueu; és més, la Bíblia diu que “Déu ha confiat la seua paraula precisament als jueus” (Romans 3:1, 2). Així doncs, la Traducción del Nuevo Mundo, com moltes altres traduccions modernes de la Bíblia, ha exclòs els llibres apòcrifs.

 Versicles que no s’han inclòs. Hi han algunes traduccions que afegixen versicles que no estan en els manuscrits més antics que hi ha disponibles. Per això la Traducción del Nuevo Mundo no els ha inclòs. Moltes traduccions actuals el que fan és, o bé eviten afegir eixos versicles o bé reconeixen que no tenen el suport de les fonts més respectades. b

 Redacció diferent. De vegades, les traduccions paraula per paraula poden no ser clares o provocar malentesos. Per exemple, les paraules de Jesús registrades a Mateu 5:3 diuen: “Feliços els pobres en l’esperit”. Molts pensen que traduir l’expressió “pobres en l’esperit” queda poc clara mentres que altres pensen que s’estava destacant la importància de ser humils o pobres. Però el que realment Jesucrist volia destacar és d’on prové la verdadera felicitat: de reconéixer la necessitat de ser guiats per Déu. La Traducción del Nuevo Mundo traduïx eixa expressió dient “feliços els qui són conscients de la seua necessitat espiritual” (Mateu 5:3). c

•   En una carta del 8 de desembre de l’any 1950, l’erudit i traductor Edgar J. Goodspeed va escriure amb relació a la Traducción del Nuevo Mundo de las Escrituras Griegas Cristianas: “M’interessa el vostre treball missional i l’obra que feu a nivell mundial, i molt més la vostra manera de traduir viva, exacta i enèrgica. He pogut comprovar que esta traducció és el resultat d’un estudi profund de les Escriptures”.

•   El professor Allen Wikgren de l’Universitat de Chicago va dir que la Traducción del Nuevo Mundo és un exemple de traducció en llenguatge actual i que, lluny de basar-se en altres traduccions, “és digna de ser reconeguda per la seua lectura independent” (The Interpreter’s Bible, vol. I, pàg. 99).

•   El britànic Alexandre Thomson, crític bíblic, va comentar sobre la Traducción del Nuevo Mundo de las Escrituras Griegas Cristianas: “Es nota que la traducció és el fruït de l’estudi de bons erudits els quals han transmés el verdader sentit de les Escriptures Gregues a l’anglés” (The Differentiator, abril de 1952, pàg. 52).

•   Encara que Charles Francis Potter va opinar que a la Traducción del Nuevo Mundo hi havia certs passatges que s’havien traduït de manera poc corrent, va dir: “Verdaderament els traductors han traduït els textos grecs i hebreus amb habilitat i perspicàcia (The Faiths Men Live By, pàg. 300).

•   Robert M. McCoy va trobar a la Traducción del Nuevo Mundo singularitats i virtuts. No obstant, va acabar concloent: “La Traducció del Nou Testament és una prova evident de la presència d’erudits qualificats [entre els Testimonis de Jehovà] que saben com fer front als molts problemes que genera la traducció bíblica” (Andover Newton Quarterly, gener de 1963, pàg. 31).

•   El professor S. MacLean Gilmour no estava massa d’acord en com s’havien traduït alguns passatges de la Traducción del Nuevo Mundo. No obstant, va reconéixer que els traductors “tenien un coneiximent extraordinari del grec” (Andover Newton Quarterly, setembre 1966, pàg. 26).

•   En un anàlisi que va fer el professor Thomas N. Winter sobre la Traducción del Nuevo Mundo com a part de la Kingdom Interlinear Translation of the Greek Scriptures, va escriure: “La traducció d’este comité anònim és actual i exacta”. (The Classical Journal, abril-maig de 1974, pàg. 376).

•   El professor Benjamin Kedar-Kopfstein, un erudit hebreu d’Israel, va dir l’any 1989: “En les meues investigacions lingüístiques de les Escriptures Hebrees i altres traduccions, normalment acudisc a la Traducción del Nuevo Mundo en anglés. Quan ho faig, cada vegada estic més convençut que este treball mostra un esforç sincer per entendre el text de manera exacta”.

•   Basant-se en el seu anàlisi de les nou traduccions angleses més importants, el professor d’estudis religiosos Jason David BeDunn va escriure: “La NM [Traducción del Nuevo Mundo] és una de les traduccions més exactes que hi ha”. Encara que l’opinió general i la de molts biblistes és que les diferències en la Traducción del Nuevo Mundo són el resultat de les inclinacions religioses dels seus traductors, BeDunn comenta: “Moltes de les diferències de la Traducción del Nuevo Mundo són degudes a la gran exactitud i literalitat, així com la conservació de les expressions originals dels escriptors del Nou Testament (Truth in Translation, pàg. 163, 165).