A uns 10.000 quilòmetres de distància de les Filipines, on la llengua materna és el tagal, milers de testimonis de Jehovà que parlen esta llengua es reuniren a Roma (Itàlia) per a una assemblea històrica que es va celebrar del 24 al 26 de juliol del 2015.

Segons alguns càlculs, més de 850.000 persones filipines viuen ara a Europa. Com a resultat, unes 60 congregacions i altres grups més xicotets de tota Europa fan les seues reunions en tagal i prediquen a les persones filipines del seu territori.

No obstant, en l’assemblea de Roma, totes estes congregacions i grups s’ajuntaren per primera volta per assistir a una assemblea de tres dies en la seua pròpia llengua. Els 3.239 assistents estaven emocionants per tindre la visita especial del germà Mark Sanderson, un membre de la Junta Directiva dels Testimonis de Jehovà que anteriorment havia servit a les Filipines, i que va ser l’encarregat de donar el discurs de conclusió cadascun dels tres dies.

Quina diferència experimenta una persona que assistix a una assemblea en la seua llengua materna a una persona que assistix en una segona llengua? Una germana anomenada Eva, qui es mare soltera, diu: «Entenc un poc l’anglés, però gràcies a esta assemblea en tagal les ensenyances bíbliques m’han aplegat directament al meu cor». Per tal d’obtindre els diners per poder viatjar des d’Espanya a Itàlia, ella i els seus dos fills van prendre la decisió de no menjar fora de casa cada setmana, com tenien el costum, sinó que ho farien només una vegada al mes. Eva afegix: «Va valdre la pena el sacrifici perquè a l’assemblea ho vaig entendre tot».

Jasmin, una germana que viu a Alemanya, va demanar dies lliures per assistir a l’assemblea. Ella ens conta què va passar després: «Justament abans d’anar-me’n em van dir que tenia que quedar-me perquè hi havia molta faena. Sense perdre la calma, vaig fer una oració a Jehovà i vaig parlar amb el meu responsable. Entre els dos vam reorganitzar el treball de manera que vaig poder assistir a l’assemblea. Va ser una experiència increïble estar junt amb altres germans i germanes filipines d’altres parts d’Europa».

Estem segurs que moltes de les persones filipines que viuen a Europa troben a faltar no només la seua terra sinó també els seus amics que van haver d’anar-se’n a altres països. Però gràcies a l’assemblea tots estos amics s’han pogut reunir com a germans i germanes espirituals (Mateu 12:48-50). Un germà anomenat Fabrice diu: «Vore gent que conec de sempre m’ha posat molt content». I justament al final de l’assemblea una germana no parava de dir amb molta emoció: «Ha sigut una gran reunió familiar».