Èxode 33:1-23
33 I Jehovà va dir a Moisès: «Marxa d’aquí amb el poble que vas treure de la terra d’Egipte. Ves a la terra que vaig jurar a Abraham, Isaac i Jacob dient: “La donaré a la teva descendència.”+
2 Enviaré un àngel davant vostre+ i n’expulsaré els cananeus, els amorreus, els hitites, els perizites, els hivites i els jebuseus.+
3 Pugeu a una terra que regalima llet i mel.+ Però jo no aniré enmig vostre, perquè sou un poble tossut+ i us podria exterminar pel camí.»+
4 Al sentir aquestes paraules tan dures, el poble es va posar de dol, i ningú es va vestir amb els seus adorns.
5 I Jehovà va dir a Moisès: «Digues això als israelites: “Sou un poble tossut.+ En un instant podria passar enmig vostre i exterminar-vos.+ Per això, no us poseu els vostres adorns fins que decideixi què faré amb vosaltres.”»
6 Així doncs, els israelites es van treure els adorns a la muntanya de l’Horeb i no se’ls van tornar a posar.
7 Llavors Moisès va agafar la seva tenda, la va plantar fora del campament, a certa distància, i la va anomenar tenda de reunió. Tots els que volien consultar alguna cosa a Jehovà+ anaven a fora del campament, a la tenda de reunió.
8 Quan Moisès sortia de la tenda, tothom s’aixecava i es quedava dret a l’entrada de la seva pròpia tenda. I tot el poble seguia Moisès amb la mirada fins que entrava a la tenda.
9 En el moment en què Moisès hi entrava, la columna de núvol+ baixava i es quedava a l’entrada de la tenda mentre Déu parlava amb Moisès.+
10 Quan el poble veia que la columna de núvol estava a l’entrada de la tenda, tothom s’inclinava a l’entrada de la seva pròpia tenda.
11 I Jehovà parlava amb Moisès cara a cara,+ igual que un home parlaria a un altre. Quan Moisès tornava al campament, el seu servidor i ajudant Josuè,+ el fill de Nun, no es movia de la tenda.
12 Aleshores Moisès va dir a Jehovà: «Em dius que guiï aquest poble, però no m’has fet saber qui enviaràs amb mi. I també m’has dit: “Et conec pel teu nom* i tens la meva aprovació.”
13 Doncs, si us plau, si tinc la teva aprovació, ensenya’m els teus camins+ perquè et pugui conèixer i segueixi tenint la teva aprovació. Recorda que aquesta nació és el teu poble.»+
14 I ell li va respondre: «Jo aniré* amb tu,+ i et donaré pau.»+
15 Llavors Moisès li va dir: «Si tu no vens* amb nosaltres, no ens facis marxar d’aquí.
16 Perquè si no vens amb nosaltres,+ com sabrà la gent que el teu poble i jo tenim la teva aprovació? Només si vens, el teu poble i jo serem diferents de la resta de pobles que hi ha sobre la terra.»+
17 Aleshores Jehovà va dir a Moisès: «Com que tens la meva aprovació i et conec pel teu nom, també faré això que em demanes.»
18 I Moisès va contestar: «Si us plau, deixa’m veure la teva glòria.»
19 I ell li va dir: «Faré passar davant teu tota la meva bondat i declararé el meu nom, Jehovà, davant teu.+ Afavoriré a qui jo vulgui afavorir, i tindré misericòrdia de qui jo vulgui tenir misericòrdia.»+
20 I va afegir: «Però no pots veure la meva cara, perquè cap persona pot veure’m i continuar vivint.»
21 A més, Jehovà va dir: «Aquí hi ha un lloc a prop meu. Posa’t damunt la roca.
22 Mentre la meva glòria vagi passant, et ficaré en una esquerda de la roca i et taparé amb la meva mà fins que jo hagi passat.
23 Després, trauré la mà i veuràs la meva esquena. Però la meva cara, no la podràs veure.»+
Notes a peu de pàgina
^ O «T’he escollit».
^ Lit. «El meu rostre anirà».
^ Lit. «Si el teu rostre no ve».
