Primer llibre dels Reis 22:1-53
22 Durant tres anys no hi va haver guerra entre Síria i Israel.
2 Al tercer any, Josafat,+ el rei de Judà, va baixar a veure el rei d’Israel.+
3 Aleshores el rei d’Israel va dir als seus servidors: «Sabeu que Ramot-Galaad+ ens pertany, no? I nosaltres no estem fent res per recuperar-la de les mans del rei de Síria.»
4 Llavors va preguntar a Josafat: «Vols venir amb mi a lluitar a Ramot-Galaad?» I Josafat va contestar al rei d’Israel: «Aniré amb tu, el meu poble anirà amb el teu poble i els meus cavalls aniran amb els teus cavalls.»+
5 Però Josafat va dir al rei d’Israel: «Si us plau, abans esbrina+ què en pensa Jehovà.»+
6 Per tant, el rei d’Israel va convocar els profetes, uns 400 homes, i els va dir: «Ataco Ramot-Galaad, o no?» Ells van dir: «Puja-hi! Jehovà l’entregarà en mans del rei.»
7 Aleshores Josafat va dir: «No hi ha aquí un profeta de Jehovà? Preguntem-li també a ell què diu Déu.»+
8 El rei d’Israel va contestar a Josafat: «Encara queda un home que pot preguntar a Jehovà per nosaltres.+ Però jo l’odio,+ perquè mai profetitza coses bones sobre mi, només coses dolentes.+ És Micaià, el fill d’Imlà.» Però Josafat va dir: «El rei no hauria de dir això.»
9 Així que el rei d’Israel va cridar un funcionari de la cort i li va dir: «De pressa, fes venir Micaià, el fill d’Imlà.»+
10 El rei d’Israel i Josafat, el rei de Judà, estaven asseguts als seus trons amb els vestits reials, a l’era que hi ha a l’entrada de la porta de Samària, i tots els profetes profetitzaven davant d’ells.+
11 Llavors Sedecies, el fill de Quenaanà, es va fer unes banyes de ferro i va dir: «Això és el que diu Jehovà: “Amb aquestes banyes envestiràs els siris fins que els exterminis.”»
12 Tots els altres profetes profetitzaven el mateix. Deien: «Puja a Ramot-Galaad i venceràs. Jehovà l’entregarà en mans del rei.»
13 El missatger que havia anat a buscar Micaià li va dir: «Tots els profetes parlen a favor del rei. Si us plau, profetitza el mateix que ells i parla a favor d’ell.»+
14 Però Micaià va dir: «Tan cert com que Jehovà està viu, només diré el que Jehovà em digui.»
15 Llavors es va presentar davant del rei, i el rei li va preguntar: «Micaià, ataquem Ramot-Galaad, o no?» I ell li va contestar: «Puja-hi i venceràs. Jehovà l’entregarà en mans del rei.»
16 I el rei li va dir: «Quantes vegades t’he de fer jurar que no em diguis res més que la veritat en el nom de Jehovà?»
17 Així que Micaià li va dir: «Veig tots els israelites escampats per les muntanyes,+ com un ramat d’ovelles sense pastor. Jehovà ha dit: “No tenen amo. Que cadascú torni a casa seva en pau.”»
18 Aleshores el rei d’Israel va dir a Josafat: «No t’ho deia? Mai profetitza coses bones sobre mi, només coses dolentes.»+
19 I Micaià va dir: «Doncs escolta el que diu Jehovà. Vaig veure Jehovà assegut al seu tron+ i tot l’exèrcit del cel dret al seu costat, a dreta i esquerra.+
20 Aleshores Jehovà va dir: “Qui enganyarà Acab perquè pugi a Ramot-Galaad i mori allà?” I un deia una cosa i un altre en deia una altra.
21 Llavors un esperit*+ es va apropar i es va quedar dret davant de Jehovà i va dir: “Jo l’enganyaré.” I Jehovà li va preguntar: “Com ho faràs?”
22 Ell va contestar: “Aniré i em convertiré en un esperit enganyós a la boca de tots els seus profetes.”+ Així que li va dir: “L’enganyaràs. Ho aconseguiràs. Ves i fes-ho.”
23 Per això Jehovà ha posat un esperit enganyós a la boca de tots els teus profetes,+ però en realitat Jehovà ha anunciat la teva desgràcia.»+
24 Llavors Sedecies, el fill de Quenaanà, es va apropar a Micaià, li va donar una bufetada i li va dir: «Així que l’esperit de Jehovà m’ha deixat a mi per parlar amb tu? Per on ha passat?»+
25 Micaià li va contestar: «Ho sabràs el dia que entris a l’habitació més interior per amagar-te.»
26 Aleshores el rei d’Israel va dir: «Agafeu Micaià i entregueu-lo a Amon, el cap de la ciutat, i a Joàs, el fill del rei.
27 Digueu-los: “Això és el que diu el rei: ‘Poseu aquest individu a la presó+ i doneu-li una ració reduïda de pa i aigua fins que jo torni victoriós.’”»*
28 Però Micaià va dir: «Si tornes victoriós, és que Jehovà no ha parlat amb mi.»+ I va afegir: «Oh poble, tots vosaltres, tingueu-ho en compte!»
29 I el rei d’Israel i Josafat, el rei de Judà, van pujar a Ramot-Galaad.+
30 Llavors el rei d’Israel va dir a Josafat: «Em disfressaré per a la batalla, però tu has de portar el teu vestit reial.» Així que el rei d’Israel es va disfressar+ i va entrar a la batalla.
31 El rei de Síria havia ordenat als 32 comandants dels carros:+ «No ataqueu ningú, ni petit ni gran, tan sols el rei d’Israel.»
32 Quan els comandants dels carros van veure Josafat, es van dir: «Segur que és el rei d’Israel.» Així que van anar cap a ell per atacar-lo, i Josafat es va posar a demanar ajuda a crits.
33 Quan els comandants dels carros es van adonar que no era el rei d’Israel, de seguida van deixar de perseguir-lo.
34 Però un home va disparar el seu arc a l’atzar* i va ferir el rei d’Israel entre les juntes de la seva cuirassa, i el rei va dir al conductor del seu carro: «Fes mitja volta i treu-me del camp de batalla, perquè m’han ferit greument.»+
35 La batalla va ser molt intensa durant tot el dia, i van haver de mantenir el rei dret dalt del carro, de cara als siris. La sang de la seva ferida rajava dins del carro, i el rei va morir al vespre.+
36 Cap a la posta del sol, es va escoltar aquest crit al campament: «Tothom a la seva ciutat! Tothom a la seva terra!»+
37 Així doncs, el rei va morir, el van portar a Samària i el van enterrar.
38 Quan van rentar el carro de guerra a la bassa de Samària, els gossos van llepar la sang i les prostitutes es van banyar allà,* tal com havia dit Jehovà.+
39 La resta de la història d’Acab, tot el que va fer, la casa* de marfil+ que va construir i totes les ciutats que va construir, està tot escrit al llibre de la història dels reis d’Israel.
40 Aleshores Acab va descansar amb els seus avantpassats,+ i el seu fill Ahazià+ va començar a regnar en lloc seu.
41 Josafat,+ el fill d’Asà, va començar a regnar a Judà el quart any del regnat d’Acab, el rei d’Israel.
42 Josafat tenia 35 anys quan va començar a regnar, i va regnar durant 25 anys a Jerusalem. La seva mare es deia Azubà i era la filla de Xilhí.
43 Ell va seguir els passos del seu pare Asà,+ no se’n va desviar. Va fer el que estava bé als ulls de Jehovà.+ Però els llocs alts sagrats no van desaparèixer, i la gent seguia fent sacrificis i fent pujar el fum dels sacrificis als llocs alts sagrats.+
44 Josafat va mantenir la pau amb el rei d’Israel.+
45 La resta de la història de Josafat, els seus actes poderosos i les guerres que va lluitar, està tot escrit al llibre de la història dels reis de Judà.
46 Ell també va eliminar del país els prostituts de temple+ que encara quedaven del temps del seu pare Asà.+
47 En aquell temps no hi havia rei a Edom;+ un administrador feia de rei.+
48 Josafat també va fer vaixells de Tarsis* per anar a buscar or+ a Ofir, però els vaixells no hi van poder anar perquè van quedar destrossats a Ession-Guèber.+
49 Va ser llavors que Ahazià, el fill d’Acab, va dir a Josafat: «Deixa que els meus servidors vagin als vaixells amb els teus servidors.» Però Josafat li va dir que no.
50 I Josafat va descansar amb els seus avantpassats+ i el van enterrar amb ells a la Ciutat de David, la ciutat del seu avantpassat. I el seu fill Jehoram+ va començar a regnar en lloc seu.
51 Ahazià,+ el fill d’Acab, va començar a regnar sobre Israel a Samària l’any 17 del regnat de Josafat, el rei de Judà, i va regnar sobre Israel durant dos anys.
52 Va fer el que estava malament als ulls de Jehovà. Va seguir els passos del seu pare+ i de la seva mare,+ i els passos de Jeroboam, el fill de Nebat, que havia fet pecar Israel.+
53 Servia Baal,+ s’inclinava davant seu i provocava Jehovà, el Déu d’Israel,+ tal com havia fet el seu pare.
Notes a peu de pàgina
^ O «àngel».
^ Lit. «en pau».
^ O «de manera innocent».
^ O potser «on les prostitutes es banyaven, els gossos van llepar la sang».
^ O «el palau».
