Segon llibre dels Reis 5:1-27
5 Naaman era el cap de l’exèrcit del rei de Síria, i era un home important. El seu senyor el respectava molt perquè, per mitjà d’ell, Jehovà havia donat la victòria a Síria. Era un guerrer poderós, però tenia lepra.*
2 En un dels atacs que van fer a la terra d’Israel, els siris es van endur captiva una nena que es va convertir en una servidora de la dona de Naaman.
3 La nena va dir a la seva mestressa: «Si el meu senyor anés a veure el profeta+ que hi ha a Samària, ell li curaria la lepra.»+
4 Així que ell* es va presentar davant del seu senyor i li va explicar el que la nena d’Israel havia dit.
5 Aleshores el rei de Síria li va dir: «Ves-hi! Jo enviaré una carta al rei d’Israel.» Per tant, Naaman se’n va anar i es va endur 10 talents* de plata, 6.000 peces d’or i 10 vestits.
6 Ell va portar al rei d’Israel la carta, que deia: «Juntament amb aquesta carta, t’envio el meu servent Naaman perquè el curis de la lepra.»
7 Quan el rei d’Israel va llegir la carta, es va esquinçar els vestits i va dir: «Que potser soc Déu per matar o per donar vida?+ El rei m’ha enviat aquest home perquè el curi de la lepra! No veieu que busca baralla?»
8 Ara bé, quan Eliseu, l’home del Déu verdader, va sentir que el rei d’Israel s’havia esquinçat els vestits, de seguida li va enviar aquest missatge: «Per què t’has esquinçat els vestits? Si us plau, fes-lo venir perquè sàpiga que hi ha un profeta a Israel.»+
9 Per tant, Naaman hi va anar amb els seus cavalls i els seus carros de guerra i es va aturar a l’entrada de la casa d’Eliseu.
10 Però Eliseu va enviar un missatger a dir-li: «Ves al Jordà+ i renta’t set vegades,+ i la teva pell es curarà i quedaràs net.»
11 Quan Naaman ho va sentir, es va indignar i, mentre marxava, va dir: «Jo pensava que sortiria a rebre’m, invocaria el nom de Jehovà, el seu Déu, i mouria la mà d’aquí cap allà per sobre de la lepra per curar-la.
12 Que no són l’Abanà i el Parpar, els rius de Damasc,+ millors que tots els rius d’Israel? No em puc rentar en aquells rius i quedar net?» Aleshores va fer mitja volta i se’n va anar enfurismat.
13 Però els seus servidors se li van acostar i li van dir: «Pare meu, si el profeta t’hagués dit que fessis una cosa molt difícil, no l’hauries fet? Llavors, per què no fas el que t’ha demanat, si només t’ha dit: “Renta’t i quedaràs net”?»
14 Aleshores va baixar i es va submergir al Jordà set vegades, tal com li havia dit l’home del Déu verdader.+ I la seva pell es va curar, es va tornar com la pell d’un nen,+ i va quedar net.+
15 Després, amb tota la seva comitiva,* Naaman va tornar on estava l’home del Déu verdader,+ es va presentar davant seu i va dir: «Ara sé que no hi ha Déu a cap lloc de la terra excepte a Israel.+ Si us plau, accepta un regal* del teu servent.»
16 Però Eliseu li va dir: «Tan cert com que Jehovà, a qui jo serveixo,* està viu, no l’acceptaré.»+ I encara que li va insistir molt, ell es va negar a acceptar-lo.
17 Finalment, Naaman li va contestar: «Si us plau, permet que el teu servent carregui dues mules amb terra d’aquest país i se l’emporti, perquè el teu servent no tornarà a fer ofrenes cremades ni sacrificis a cap altre déu que no sigui Jehovà.
18 Però que Jehovà perdoni això al teu servent: quan el meu senyor entra al temple* de Rimmon per inclinar-se, ell es recolza al meu braç i jo també m’he d’inclinar al temple de Rimmon. Per això, quan m’agenolli al temple de Rimmon, que Jehovà perdoni el teu servent, si us plau.»
19 Eliseu li va contestar: «Ves en pau», i llavors Naaman va marxar. Quan Naaman havia fet un tros de camí,
20 Guehazí,+ l’ajudant d’Eliseu, l’home del Déu verdader,+ va pensar: «El meu senyor ha deixat marxar aquest siri, Naaman,+ sense acceptar el que ha portat. Tan cert com que Jehovà està viu, correré darrere seu perquè em doni alguna cosa.»
21 Per tant, Guehazí va sortir corrent darrere de Naaman. Quan Naaman va veure que algú corria darrere seu, va baixar del carro per anar a trobar-lo, i li va dir: «Va tot bé?»
22 I ell li va contestar: «Tot bé! El meu senyor m’ha enviat a dir-te això: “Acaben d’arribar de la regió muntanyosa d’Efraïm dos joves dels fills dels profetes. Si us plau, dona’ls un talent de plata i dos vestits.”»+
23 Naaman va dir: «Doncs emporta’t dos talents.» Naaman va insistir+ i va posar dos talents de plata en dos sacs juntament amb dos vestits, i ho va donar a dos dels seus servidors perquè ho portessin davant de Guehazí.
24 Quan Guehazí va arribar a Ófel,* va agafar els sacs que portaven els servidors, els va guardar a la casa, va acomiadar els servidors i ells van marxar.
25 Aleshores va entrar on estava el seu senyor, i Eliseu li va preguntar: «D’on vens, Guehazí?» Però ell li va contestar: «El teu servent no ha anat enlloc.»+
26 I Eliseu li va dir: «No estava el meu cor allà amb tu quan l’home va baixar del seu carro per anar-te a trobar? És ara el moment d’acceptar plata, vestits, camps d’oliveres, vinyes, ovelles, vaques, servidors o servidores?+
27 Per aquest motiu, la lepra de Naaman+ se’t passarà a tu i als teus descendents per sempre.» I de seguida, Guehazí va marxar de davant seu amb lepra, blanc com la neu.+
Notes a peu de pàgina
^ O «una malaltia de la pell».
^ Possiblement fa referència a Naaman.
^ Lit. «una benedicció».
^ Lit. «tot el seu campament».
^ Lit. «davant de qui estic dret».
^ Lit. «a la casa».
^ Un lloc de Samària, possiblement un turó o una fortalesa.
