Gènesi 22:1-24
22 Després d’això, el Déu verdader va posar a prova Abraham,+ i li va dir: «Abraham!» I ell li va contestar: «Soc aquí!»
2 I Déu li va dir: «Si us plau, agafa el teu fill Isaac,+ el teu únic fill que tant estimes,+ i viatja a la terra de Morià.+ Allà, dalt d’una de les muntanyes que jo et mostraré, ofereix-lo com a ofrena cremada.»
3 Així que Abraham es va llevar d’hora al matí, va preparar el burro i es va endur dos dels seus servidors i el seu fill Isaac. Va tallar la llenya per a l’ofrena cremada i llavors va començar el seu viatge cap al lloc que el Déu verdader li havia dit.
4 Al tercer dia, Abraham va aixecar la vista i va veure el lloc des de lluny.
5 Aleshores Abraham va dir als seus servidors: «Vosaltres quedeu-vos aquí amb el burro. El meu fill i jo anirem fins allà, adorarem Déu i després tornarem aquí, amb vosaltres.»
6 Abraham va agafar la llenya per a l’ofrena cremada i la va carregar sobre les espatlles del seu fill Isaac. Després va agafar el foc i el ganivet,* i els dos es van posar a caminar junts.
7 Llavors Isaac va dir al seu pare Abraham: «Pare!» I ell va contestar: «Digue’m, fill meu.» Isaac va dir: «Aquí tenim el foc i la llenya, però, on és l’ovella per a l’ofrena cremada?»
8 I Abraham va contestar: «Fill meu, Déu mateix proporcionarà l’ovella per a l’ofrena cremada.»+ I van continuar caminant tots dos junts.
9 Finalment, van arribar al lloc que el Déu verdader li havia dit, i Abraham va construir-hi un altar i va posar la llenya a sobre. Aleshores va lligar el seu fill Isaac de mans i peus i el va coŀlocar a l’altar, a sobre de la llenya.+
10 En aquell moment Abraham va estendre la mà i va agafar el ganivet per matar el seu fill.+
11 Però l’àngel de Jehovà el va cridar des del cel: «Abraham, Abraham!» I ell va respondre: «Soc aquí.»
12 I ell li va dir: «No facis mal al noi, no li facis res. Perquè ara sé que tems Déu, ja que no t’has negat a donar-me el teu fill, el teu únic fill.»+
13 Llavors Abraham va aixecar la vista, i just darrere seu hi havia un mascle de les ovelles que tenia les banyes enredades en uns matolls. Abraham hi va anar, va agafar l’ovella i la va oferir com a ofrena cremada en comptes del seu fill.
14 I Abraham li va posar a aquell lloc el nom de Jehovà-Jiré.* És per això que avui dia encara es diu: «A la seva muntanya, Jehovà proporcionarà el necessari.»+
15 L’àngel de Jehovà va cridar Abraham des del cel per segona vegada
16 i va dir: «“Juro per mi mateix”, diu Jehovà,+ “que com que has fet això i no t’has negat a donar-me el teu fill, el teu únic fill,+
17 sens dubte et beneiré i sens dubte faré que la teva descendència sigui tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de la vora del mar.+ I la teva descendència conquerirà les ciutats* dels seus enemics.+
18 Per mitjà de la teva descendència+ totes les nacions de la terra aconseguiran una benedicció, perquè has escoltat la meva veu.”»+
19 Després, Abraham va tornar on eren els seus servidors, i tots junts se’n van anar a Beerxeba.+ I Abraham va seguir vivint a Beerxeba.
20 Més tard, van comunicar a Abraham aquesta notícia: «Milcà ha donat fills al teu germà Nacor:+
21 el primogènit és Us, el següent és el seu germà Buz i els altres són Quemuel (el pare d’Aram),
22 Quèssed, Hazó, Pildaix, Jadlaf i Betuel.»+
23 Betuel va ser el pare de Rebeca.+ Aquests van ser els vuit fills que Milcà va donar a Nacor, el germà d’Abraham.
24 I la concubina de Nacor, que es deia Reümà, també va tenir fills: Tèbah, Gaham, Tahas i Maacà.
Notes a peu de pàgina
^ O «ganivet d’escorxar».
^ Significa ‘Jehovà proporcionarà’ o ‘Jehovà s’assegurarà’.
^ Lit. «la porta».
