Gènesi 23:1-20
-
La mort de Sara i el seu enterrament (1-20)
23 Sara va viure 127 anys. Aquests van ser els anys que va durar la seva vida.+
2 Sara va morir a Quiriat-Arbà,+ és a dir, Hebron,+ a la terra de Canaan.+ I Abraham es va posar a plorar i a lamentar la mort de Sara.
3 Després, Abraham se’n va anar del lloc on estava el cos de la seva difunta dona i va dir als fills d’Het:+
4 «Soc un estranger i un immigrant que viu entre vosaltres.+ Doneu-me una propietat en el vostre territori perquè la pugui utilitzar com a sepultura. Així hi podré enterrar la meva dona.»
5 I els fills d’Het van respondre a Abraham:
6 «Escolta’ns, senyor. Per nosaltres, ets un cap escollit per Déu.*+ Pots enterrar la teva dona a la millor de les nostres sepultures. Ningú de nosaltres es negarà a donar-te la seva sepultura perquè hi enterris la teva dona.»
7 Llavors Abraham es va aixecar i es va inclinar davant de la gent d’aquell lloc,* els fills d’Het,+
8 i els va dir: «Si esteu d’acord que enterri la meva dona, escolteu-me: demaneu a Efron, el fill de Sóhar,
9 que em vengui la cova de Macpelà, que és propietat seva i està al final del seu camp. Que me la vengui davant vostre i jo li pagaré la quantitat de plata que val.+ Així podré tenir una propietat per utilitzar-la com a sepultura.»+
10 Ara bé, Efron, l’hitita, estava assegut entre els fills d’Het. Així que, davant dels fills d’Het i de tots els que estaven a la porta de la ciutat,+ va respondre a Abraham:
11 «No, senyor meu! Escolta’m. Et dono tant el camp com la cova que hi ha en el camp. Te’ls dono davant de la gent del meu poble. Hi pots enterrar la teva dona.»
12 Llavors Abraham es va inclinar davant de la gent d’aquell lloc
13 i va dir a Efron davant del poble: «Escolta’m, si us plau! Et pagaré tot el que val el camp. Agafa la meva plata perquè hi pugui enterrar la meva dona.»
14 Aleshores Efron va contestar a Abraham:
15 «Escolta’m, senyor meu. Aquest terreny val 400 sicles* de plata però, què és això entre tu i jo? Així que enterra la teva dona.»
16 Abraham va acceptar l’oferta d’Efron i li va pesar la quantitat de plata que ell li havia proposat davant dels fills d’Het: 400 sicles de plata, segons el pes que feien servir els mercaders.+
17 Per tant, va quedar constatat que el camp d’Efron que estava a Macpelà, a prop de Mambré —el camp, la cova que hi havia allà i tots els arbres que hi havia dins dels límits del camp—, havia passat a ser
18 propietat d’Abraham, propietat que havia comprat davant dels fills d’Het i de tots els que estaven a la porta de la ciutat.
19 Després, Abraham va enterrar la seva dona Sara a la cova del camp de Macpelà, a prop de Mambré, és a dir, Hebron, a la terra de Canaan.
20 Així doncs, el camp i la cova* dels fills d’Het van passar a ser propietat d’Abraham perquè la pogués utilitzar com a sepultura.+
Notes a peu de pàgina
^ O potser «un gran cap».
^ Lit. «la gent de la terra».
^ Fa referència a la cova que hi havia al camp.
