Gènesi 27:1-46

  • Jacob aconsegueix la benedicció d’Isaac (1-29)

  • Esaú vol la benedicció, però no es penedeix (30-40)

  • Esaú guarda rancor a Jacob (41-46)

27  Quan Isaac era gran i tenia els ulls tan dèbils que ja no hi veia, va cridar el seu fill gran Esaú,+ i li va dir: «Fill meu!» I ell va contestar: «Soc aquí!» 2  Isaac li va dir: «Ja m’he fet gran i no sé quant de temps em queda de vida. 3  Per això, si us plau, agafa ara les teves armes, l’arc i les fletxes, i ves al camp a caçar un animal per a mi.+ 4  Després, fes-me un plat ben bo, el que a mi tant m’agrada, i porta-me’l perquè en mengi. Així et beneiré abans de morir.» 5  Ara bé, Rebeca estava escoltant tot el que Isaac deia al seu fill Esaú. I Esaú se’n va anar al camp a caçar un animal per portar-lo a casa.+ 6  Llavors Rebeca va dir al seu fill Jacob:+ «Acabo d’escoltar el teu pare dient al teu germà Esaú: 7  “Porta’m caça i prepara’m un plat ben bo. Després deixa que en mengi, i així et beneiré davant de Jehovà abans de morir.”+ 8  Ara, fill meu, escolta’m atentament i fes el que et dic.+ 9  Si us plau, ves on està el ramat i porta’m dos dels millors cabrits perquè pugui preparar un plat gustós per al teu pare, tal com a ell li agrada. 10  Llavors porta’l al teu pare perquè en mengi, i així et beneirà abans de morir.» 11  Ara bé, Jacob va dir a la seva mare Rebeca: «Però el meu germà Esaú és molt pelut,+ i jo no. 12  Què passarà si el meu pare em toca?+ Llavors, semblarà que m’estic burlant d’ell, i rebré una maledicció en comptes d’una benedicció.» 13  Però la seva mare li va contestar: «Fill meu, que caigui sobre mi la teva maledicció. Fes el que et dic.+ Ves i porta’m els cabrits.» 14  Així doncs, ell hi va anar, els va agafar i els va portar a la seva mare. I ella va preparar un plat ben bo, tal com li agradava al seu pare. 15  Després, Rebeca va agafar roba del seu fill gran Esaú, la millor que tenia a casa, i la va posar a sobre del seu fill petit Jacob.+ 16  A més, li va posar la pell dels cabrits sobre les mans i sobre la part del coll on no tenia pèl.+ 17  Llavors va donar al seu fill Jacob el plat gustós i el pa que havia preparat.+ 18  I Jacob va entrar on era el seu pare i li va dir: «Pare!» I ell li va contestar: «Soc aquí! Qui ets, fill meu?» 19  Jacob va dir al seu pare: «Soc Esaú, el teu primogènit.+ He fet el que m’has dit. Si us plau, seu. Menja del que he caçat i beneeix-me.»+ 20  I Isaac va preguntar al seu fill: «Com l’has trobat tan ràpid, fill meu?» I ell li va contestar: «Perquè Jehovà, el teu Déu, m’ha ajudat a trobar-lo.» 21  Aleshores Isaac va dir a Jacob: «Si us plau, fill meu, apropa’t perquè et pugui palpar. Així sabré si de debò ets el meu fill Esaú.»+ 22  Jacob es va apropar al seu pare Isaac, i ell el va palpar i va dir: «La veu és la de Jacob, però les mans són les d’Esaú.»+ 23  I no el va reconèixer, perquè les seves mans eren peludes com les del seu germà Esaú. Per tant, el va beneir.+ 24  Després, Isaac li va preguntar: «De debò ets el meu fill Esaú?» I ell li va respondre: «Sí que ho soc.» 25  Llavors li va dir: «Fill meu, porta’m el que has caçat perquè en mengi, i llavors et beneiré.» Jacob l’hi va portar i ell en va menjar, i també li va portar vi i ell en va beure. 26  Aleshores el seu pare Isaac li va dir: «Si us plau, fill meu, apropa’t i fes-me un petó.»+ 27  I Jacob s’hi va apropar i li va fer un petó, i ell va poder sentir l’olor de la seva roba.+ Llavors el va beneir i va dir: «Mira, l’olor del meu fill és com l’olor del camp que Jehovà ha beneït. 28  Que el Déu verdader et doni les rosades del cel,+ els terrenys fèrtils de la terra,+ i vi nou i cereals en abundància.+ 29  Que els pobles et serveixin, i que les nacions s’inclinin davant teu. Sigues l’amo dels teus germans, i que els fills de la teva mare s’inclinin davant teu.+ Maleït sigui tot aquell que et maleeixi, i beneït sigui tot aquell que et beneeixi.»+ 30  Just després que Isaac va beneir Jacob i que aquest va sortir de davant del seu pare, el seu germà Esaú va arribar de caçar.+ 31  Ell també va preparar un plat ben bo i el va portar al seu pare, i li va dir: «Pare, aixeca’t. Menja del que ha caçat el teu fill i beneeix-me.» 32  Llavors el seu pare Isaac li va preguntar: «Qui ets?» I ell va contestar: «Soc el teu fill, el teu primogènit, Esaú.»+ 33  I Isaac va començar a tremolar molt fort i va dir: «Llavors qui ha anat a caçar i m’ha portat el menjar? M’ho he menjat abans que arribessis i l’he beneït. I serà beneït!» 34  A l’escoltar les paraules del seu pare, Esaú va començar a fer crits molt forts i plens d’amargura, i va dir al seu pare: «Beneeix-me a mi també, pare meu!»+ 35  Però ell va dir: «El teu germà ha vingut i m’ha enganyat per rebre la benedicció que era per a tu.» 36  Llavors Esaú va contestar: «Amb raó es diu Jacob,* perquè aquesta és la segona vegada que em suplanta!+ Ja m’ha pres els drets de primogènit,+ i ara em pren la benedicció!»+ Llavors va afegir: «¿No m’has reservat cap benedicció per a mi?» 37  Però Isaac va respondre a Esaú: «L’he fet amo teu,+ li he donat tots els seus germans com a servidors i li he proporcionat vi nou i cereals.+ Què més em queda que et pugui donar, fill meu?» 38  I Esaú va dir al seu pare: «¿Només tens una benedicció, pare meu? Beneeix-me a mi també, pare!» I Esaú es va posar a cridar fort i va esclatar a plorar.+ 39  Llavors el seu pare Isaac li va respondre: «Mira, viuràs lluny dels terrenys fèrtils de la terra, i lluny de la rosada que cau del cel.+ 40  Viuràs de la teva espasa+ i serviràs el teu germà.+ Però quan t’impacientis, t’alliberaràs del seu jou.»*+ 41  Però Esaú va guardar rancor a Jacob per la benedicció que el seu pare li havia donat.+ I va començar a dir en el seu cor: «D’aquí a poc, el meu pare morirà.+ Després dels dies de dol, mataré el meu germà Jacob.» 42  Quan van explicar a Rebeca el que estava planejant el seu fill gran Esaú, ella de seguida va fer venir el seu fill petit Jacob, i li va dir: «Escolta! El teu germà Esaú vol matar-te per venjar-se.* 43  Ara, fill meu, fes el que et dic: fuig de seguida a Haran, on està el meu germà Laban.+ 44  Queda’t a viure amb ell per un temps fins que es calmi la fúria del teu germà, 45  fins que se li passi la ràbia que et té i s’oblidi del que li has fet. Llavors faré que et vinguin a buscar perquè tornis. Per què us hauria de perdre a tots dos en un sol dia?» 46  Després d’això, Rebeca es va posar a dir-li a Isaac: «Estic farta de la meva vida per culpa de les filles d’Het.+ Si alguna vegada Jacob es casés amb una de les filles d’Het, com les dones que viuen en aquest país, per què voldria seguir vivint?»+

Notes a peu de pàgina

Significa ‘qui agafa el taló’ o ‘qui suplanta’.
Lit. «trencaràs el seu jou de sobre el teu coll».
O «es consola amb la idea de matar-te».