Gènesi 31:1-55

  • Jacob fuig a Canaan en secret (1-18)

  • Laban atrapa Jacob (19-35)

  • El pacte de Jacob amb Laban (36-55)

31  Amb el temps, Jacob va escoltar que els fills de Laban deien: «Jacob ha pres al nostre pare tot el que és seu, i s’ha fet ric a costa de tot el que era del nostre pare.»+ 2  A més, Jacob va veure que Laban ja no li feia la mateixa bona cara d’abans.+ 3  Finalment, Jehovà va dir a Jacob: «Torna a la terra dels teus pares, on viu la teva família, i jo continuaré amb tu.»+ 4  Llavors Jacob va enviar un missatge a Raquel i Lia perquè sortissin al camp, on estava el seu ramat, 5  i els va dir: «He vist que el vostre pare ja no em fa la mateixa bona cara d’abans,+ però el Déu del meu pare ha estat amb mi.+ 6  Vosaltres sabeu molt bé que he treballat per al vostre pare amb totes les meves forces.+ 7  En canvi, el vostre pare m’ha intentat estafar i m’ha canviat el salari deu vegades; però Déu no li ha permès fer-me mal. 8  Si ell deia: “Les pigades seran el teu salari”, llavors tot el ramat tenia cries pigades; però si deia: “Les ratllades seran el teu salari”, llavors tot el ramat tenia cries ratllades.+ 9  I és que Déu ha pres els animals al vostre pare i me’ls ha donat a mi. 10  Un dia, quan el ramat va entrar en zel, vaig veure en un somni que els bocs que s’estaven aparellant amb les femelles del ramat eren ratllats, pigats i tacats.+ 11  En el somni, l’àngel del Déu verdader em va dir: “Jacob!” I jo vaig contestar: “Soc aquí!” 12  I em va dir: “Si us plau, fixa-t’hi bé i veuràs que tots els bocs que s’estan aparellant amb les femelles del ramat són ratllats, pigats i tacats. Això és així perquè he vist tot el que Laban t’està fent.+ 13  Jo soc el Déu verdader, que se’t va aparèixer a Betel,+ el lloc on vas ungir una columna i em vas fer un vot.+ Marxa de seguida d’aquest país i torna a la terra on vas néixer.”»+ 14  Raquel i Lia li van contestar: «Que potser heretarem res de casa del nostre pare? 15  ¿No ens ha tractat com si fóssim estrangeres? Ens ha venut i ha estat vivint dels diners que ha rebut per nosaltres.+ 16  Totes les riqueses que Déu li ha pres al nostre pare són nostres i dels nostres fills.+ Per això, fes tot el que Déu t’ha dit.»+ 17  Aleshores Jacob va pujar els seus fills i les seves dones dalt dels camells,+ 18  va agafar tot el seu ramat i tots els béns que havia adquirit,+ el bestiar que tenia i que havia adquirit a Padan-Aram, i es va posar en marxa cap a la terra de Canaan, on vivia el seu pare Isaac.+ 19  Ara bé, Laban havia anat a esquilar les seves ovelles i, mentrestant, Raquel va robar els ídols familiars*+ que tenia el seu pare.+ 20  I Jacob va ser més llest que Laban, l’arameu, perquè va marxar sense dir-li res, 21  i va fugir i va travessar el Riu*+ amb tot el que tenia. Llavors es va dirigir cap a la regió muntanyosa de Galaad.+ 22  Al tercer dia, Laban es va assabentar que Jacob havia fugit. 23  Així doncs, es va emportar els seus germans* i el va perseguir durant set dies, i finalment el va atrapar a la regió muntanyosa de Galaad. 24  Però a la nit, Déu es va aparèixer en un somni+ a Laban, l’arameu,+ i li va dir: «Ves amb compte amb el que dius a Jacob, ja sigui bo o dolent.»+ 25  Ara bé, Jacob havia plantat la seva tenda a la muntanya i Laban havia acampat amb els seus germans a la regió muntanyosa de Galaad. Aleshores Laban es va apropar a Jacob 26  i li va dir: «Què has fet? Per què m’has enganyat i t’has emportat les meves filles com si fossin presoneres de guerra? 27  Per què m’has enganyat i has fugit en secret sense dir-me res? Si m’ho haguessis dit, et podria haver acomiadat amb festes i cançons, i amb panderetes i arpes. 28  Ni tan sols has deixat que fes un petó als meus nets* i a les meves filles. T’has comportat com un ximple. 29  Podria fer-vos mal, però ahir a la nit el Déu del vostre pare em va dir: “Ves amb compte amb el que dius a Jacob, ja sigui bo o dolent.”+ 30  Entenc que has marxat perquè tenies moltes ganes de tornar a casa del teu pare, però, per què m’has robat els meus déus?»+ 31  I Jacob va contestar a Laban: «He fugit en secret perquè tenia por, ja que pensava que em prendries les teves filles a la força. 32  Pel que fa als teus déus, busca’ls, i la persona que els tingui morirà. Davant dels nostres germans, revisa tot el que tinc i emporta’t el que sigui teu.» Ara bé, Jacob no sabia que Raquel els havia robat. 33  Així doncs, Laban va entrar a la tenda de Jacob, a la de Lia i a la de les dues esclaves,+ però no els va trobar. Al sortir de la tenda de Lia, va entrar a la de Raquel. 34  Mentrestant, Raquel havia agafat els ídols familiars* i els havia amagat a la cistella de la cadira* que les dones feien servir per muntar a camell, i s’hi havia assegut al damunt. Per això, quan Laban els va buscar per tota la tenda, no els va trobar. 35  I ella va dir al seu pare: «Senyor meu, no t’enfadis. No puc aixecar-me davant teu perquè tinc el que solen tenir les dones.»+ I ell va seguir buscant a fons, però no va trobar els ídols familiars.*+ 36  I llavors Jacob es va enfadar i va començar a criticar Laban. I Jacob va dir a Laban: «Quin mal he fet, i quin pecat he comès perquè em persegueixis amb tanta ràbia? 37  Ara que has revisat tots els meus béns, què has trobat que sigui de casa teva? Posa-ho aquí, davant dels meus germans i dels teus germans, i que ells decideixin qui dels dos té raó. 38  Durant aquests 20 anys que he estat amb tu, les teves ovelles i les teves cabres no han avortat mai,+ i no he menjat mai cap ovella del teu ramat. 39  No t’he portat mai cap animal destrossat per una bèstia,+ perquè jo n’assumia la pèrdua. A més, si robaven un animal, ja fos de dia o de nit, em demanaves una compensació. 40  De dia em consumia la calor i de nit passava molt de fred, i la son fugia dels meus ulls.+ 41  He treballat 20 anys a casa teva: 14 anys per les teves dues filles i 6 anys pel teu ramat, i m’has canviat el salari deu vegades.+ 42  Si el Déu del meu pare,+ el Déu d’Abraham i el Déu que Isaac tem,*+ no hagués estat al meu costat, m’hauries fet marxar amb les mans buides. Però Déu ha vist el meu patiment i el treball de les meves mans, i per això t’ha advertit aquesta nit.»+ 43  Aleshores Laban va contestar a Jacob: «Aquestes dones són filles meves, aquests nens són els meus nets i aquest ramat és el meu ramat. Tot el que estàs mirant és meu i de les meves filles. Com vols que els faci mal a elles o als seus fills? 44  Ara vine, i fem un pacte tu i jo que servirà de testimoni entre nosaltres.» 45  Llavors Jacob va agafar una pedra i la va coŀlocar dreta com una columna.+ 46  I Jacob va dir als seus germans: «Agafeu pedres!» I ells van agafar pedres i les van amuntegar. Després van menjar a sobre del munt de pedres. 47  I Laban li va posar el nom de Jegar-Sahadutà,* però Jacob li va posar el nom de Galed.* 48  Aleshores Laban va dir: «Aquest munt de pedres és avui un testimoni entre tu i jo.» Per això li diuen Galed,+ 49  i també Torre de Guaita,* perquè Laban va dir: «Que Jehovà ens vigili a tu i a mi quan estiguem lluny l’un de l’altre. 50  Si maltractes les meves filles o et cases amb altres dones a part de les meves filles, recorda que, encara que no hi hagi cap home amb nosaltres que ho vegi, Déu serà testimoni entre tu i jo.» 51  Laban va dir a Jacob: «Aquí hi ha aquest munt de pedres, i aquí hi ha la columna que he coŀlocat entre tu i jo. 52  Aquest munt de pedres i aquesta columna donen testimoni+ que no passaré més enllà d’aquest munt de pedres per fer-te mal a tu, i que tu no passaràs més enllà d’aquest munt de pedres i d’aquesta columna per fer-me mal a mi. 53  Que el Déu d’Abraham+ i el Déu de Nacor, és a dir, el Déu del pare d’ells, jutgi entre nosaltres.» I Jacob va jurar pel Déu que el seu pare Isaac temia.*+ 54  Després d’això, Jacob va oferir un sacrifici a la muntanya i va convidar els seus germans a menjar. Així que van menjar i van passar la nit a la muntanya. 55  L’endemà al matí, Laban es va llevar d’hora, va fer un petó als seus nets*+ i a les seves filles i els va beneir.+ Després Laban va tornar a casa seva.+

Notes a peu de pàgina

O «déus familiars». Lit. «terafim».
Fa referència al riu Eufrates.
O «els homes de la seva família».
Lit. «fills».
O «déus familiars». Lit. «terafim».
O «sella».
O «déus familiars». Lit. «terafim».
Lit. «el temor d’Isaac».
Expressió aramea que significa ‘munt del testimoni’.
Expressió hebrea que significa ‘munt del testimoni’.
O «Mispà», nom hebreu que significa ‘torre de guaita’ o ‘punt de vigilància’.
Lit. «pel temor del seu pare Isaac».
Lit. «fills».