Gènesi 41:1-57
41 Al cap de dos anys sencers, el faraó va somiar+ que estava dret a la vora del riu Nil.
2 I del riu van pujar set vaques grasses i de bon aspecte que es van posar a pasturar al costat del Nil.+
3 Darrere d’elles, hi havia set vaques primes i lletges que pujaven del Nil i que es van quedar al costat de les vaques grasses a la vora del Nil.
4 Aleshores les vaques primes i lletges van començar a menjar-se les set vaques grasses i de bon aspecte. En aquell moment, el faraó es va despertar.
5 Llavors es va tornar a adormir i va tenir un segon somni. Aquest cop va veure set espigues plenes de bon gra que sortien d’una mateixa tija.+
6 Darrere d’elles, creixien set espigues primes i cremades pel vent de l’est.
7 I les espigues primes es van començar a empassar les set espigues plenes de bon gra. En aquell moment, el faraó es va despertar i es va adonar que era un somni.
8 Però al matí, se sentia inquiet* i, per això, va fer venir tots els sacerdots que practicaven màgia i tots els savis d’Egipte. El faraó els va explicar els somnis, però cap d’ells va ser capaç d’interpretar-li què volien dir.
9 Llavors el cap dels copers va dir al faraó: «Avui he de confessar els meus pecats.
10 El faraó es va indignar amb els seus servidors, i ens va ficar a la presó de la casa del cap de la guàrdia, tant a mi com al cap dels forners.+
11 Després, tots dos vam tenir un somni la mateixa nit, i cada somni tenia la seva pròpia interpretació.+
12 Però amb nosaltres hi havia un jove hebreu, un servidor del cap de la guàrdia.+ Quan li vam explicar els nostres somnis,+ ell ens va interpretar el significat de cadascun.
13 I va passar exactament el que ens havia dit: a mi em van restablir en el meu càrrec, però a l’altre home el van penjar.»+
14 Aleshores el faraó va manar que li portessin Josep,+ i ells de seguida el van anar a buscar a la presó.*+ Josep es va afaitar, es va canviar de roba i es va presentar davant del faraó.
15 Llavors el faraó va dir a Josep: «He tingut un somni, però no hi ha ningú que el pugui interpretar. I he sentit a dir que tu ets capaç d’interpretar els somnis que t’expliquen.»+
16 Josep va contestar al faraó: «Jo no soc ningú. És Déu qui anunciarà benestar al faraó.»+
17 Així doncs, el faraó va dir a Josep: «He somiat que estava dret a la vora del riu Nil.
18 I del Nil van pujar set vaques grasses i de bon aspecte que es van posar a pasturar al costat del Nil.+
19 Darrere d’elles, hi havia set vaques febles, molt lletges i primes. No he vist mai unes vaques tan lletges en tota la terra d’Egipte.
20 I les vaques primes i lletges van començar a menjar-se les set vaques grasses.
21 Però quan ja se les havien menjat, no es notava gens que ho haguessin fet, perquè continuaven tan primes i lletges com abans. En aquell moment, em vaig despertar.
22 »Després vaig somiar que set espigues plenes de bon gra sortien d’una mateixa tija.+
23 Darrere d’elles, creixien set espigues seques, primes i cremades pel vent de l’est.
24 Llavors les espigues primes es van començar a empassar les set espigues bones. Ho vaig explicar als sacerdots que practicaven màgia,+ però cap d’ells va ser capaç de dir-me què significava tot això.»+
25 Aleshores Josep va dir al faraó: «Els dos somnis del faraó tenen el mateix significat. El Déu verdader ha anunciat al faraó el que farà.+
26 Les set vaques bones són set anys, i les set espigues bones també són set anys. Els dos somnis tenen el mateix significat.
27 Les set vaques primes i lletges que venien darrere d’elles són set anys, igual que les set espigues buides i cremades pel vent de l’est; representen set anys de fam.
28 Tal com he dit al faraó, el Déu verdader ha mostrat al faraó el que farà.
29 »Hi haurà set anys de gran abundància a tota la terra d’Egipte.
30 Però després hi haurà set anys de fam que faran oblidar l’abundància que hi havia hagut a la terra d’Egipte, i la fam consumirà el país.+
31 Ningú recordarà l’abundància que hi havia hagut al país per culpa de la fam que hi haurà després, perquè serà molt greu.
32 El faraó ha tingut aquest somni dues vegades perquè el Déu verdader està totalment decidit a fer-ho. I el Déu verdader ho complirà aviat.
33 »Ara, doncs, que el faraó busqui un home que sigui assenyat i savi, i que el posi a càrrec de la terra d’Egipte.
34 Que el faraó actuï i nomeni supervisors* per tot el país i que, durant els set anys d’abundància, reculli una cinquena part de tots els productes d’Egipte.+
35 Que els supervisors* recullin tots els aliments durant els bons anys que venen, i que emmagatzemin i guardin els cereals a les ciutats.+ Aquests cereals seran del faraó.
36 Gràcies a aquestes reserves d’aliments, serà possible mantenir el país durant els set anys de fam que hi haurà a la terra d’Egipte; d’aquesta manera, el país no morirà de fam.»+
37 La proposta va semblar bé al faraó i a tots els seus servidors.
38 I el faraó va dir als seus servidors: «¿Pot haver-hi algú que estigui millor qualificat que Josep, que té l’esperit de Déu?»
39 I el faraó va dir a Josep: «No hi ha ningú més assenyat i savi que tu, perquè Déu t’ha fet saber tot això.
40 Tu estaràs a càrrec de casa meva, i tot el meu poble obeirà el que diguis.+ Només jo seré superior a tu, perquè soc el rei.»*
41 I el faraó va afegir: «Mira, et poso a càrrec de tota la terra d’Egipte.»+
42 A continuació, el faraó es va treure l’anell de segellar del dit* i el va posar al dit de Josep. També el va vestir amb roba de lli de bona qualitat i li va posar al coll un collaret d’or.
43 El va fer pujar al segon carro d’honor del faraó, i la gent cridava davant d’ell: «Abrekh!»* D’aquesta manera, el va posar a càrrec de tota la terra d’Egipte.
44 El faraó també va dir a Josep: «Jo soc el faraó, però sense la teva autorització, ningú podrà fer res* en tota la terra d’Egipte.»+
45 I el faraó va posar a Josep el nom de Safenat-Panéah, i li va donar per esposa Assenat,+ la filla de Potifera, el sacerdot d’On.* I Josep va quedar a càrrec de* la terra d’Egipte.+
46 Josep tenia 30 anys+ quan es va presentar davant del* faraó, el rei d’Egipte.
Aleshores Josep es va retirar de la presència del faraó i es va posar a viatjar per tota la terra d’Egipte.
47 Durant els set anys d’abundància, la terra va produir moltíssim.*
48 I Josep va anar recollint tots els aliments de la terra d’Egipte durant els set anys d’abundància, i els va emmagatzemar a les ciutats. A cada ciutat hi guardava els aliments dels camps del voltant.
49 Josep va emmagatzemar una gran quantitat de cereals, tants com la sorra del mar, fins que van deixar de portar-ne el compte perquè ja no es podia mesurar.
50 Abans que arribés el primer any de fam, Josep va tenir dos fills+ amb Assenat, la filla de Potifera, el sacerdot d’On.*
51 Al seu primer fill, Josep li va posar el nom de Manassès,*+ perquè va dir: «Déu m’ha fet oblidar totes les meves desgràcies i tota la casa del meu pare.»
52 I al seu segon fill, li va posar el nom d’Efraïm,*+ perquè va dir: «Déu m’ha fet fecund a la terra dels meus patiments.»+
53 Quan es van acabar els set anys d’abundància a la terra d’Egipte,+
54 van començar els set anys de fam, tal com Josep havia dit.+ I la fam es va estendre per tots els països, però a tota la terra d’Egipte hi havia pa.*+
55 Finalment, quan la fam va arribar a tota la terra d’Egipte, la gent va començar a suplicar al faraó que els donés pa.+ I el faraó va dir a tots els egipcis: «Aneu a veure Josep, i feu el que ell us digui.»+
56 I va continuar havent-hi fam per tota la terra.+ Llavors Josep va començar a obrir tots els graners i a vendre cereals als egipcis,+ ja que la fam s’havia apoderat de la terra d’Egipte.
57 A més, gent de tota la terra venia a Egipte per comprar cereals a Josep, perquè la fam s’havia apoderat de tota la terra.+
Notes a peu de pàgina
^ Lit. «el seu esperit se sentia inquiet».
^ Lit. «a la cisterna», «al forat».
^ O «superintendents».
^ O «superintendents».
^ O «pel que fa al tron».
^ Lit. «de la mà».
^ Pel que sembla, era una expressió que s’utilitzava per exigir que es mostrés honor i dignitat a algú.
^ Lit. «cap home aixecarà la mà o el peu».
^ És a dir, Heliòpolis.
^ O «va viatjar per».
^ O «va començar a servir el».
^ Lit. «a mans plenes».
^ És a dir, Heliòpolis.
^ Significa ‘qui dona consol’.
^ Significa ‘doblement fecund’.
^ O «menjar».
