Gènesi 45:1-28
45 Quan ho va escoltar, Josep no va poder controlar més les seves emocions davant dels seus servidors,+ i els va cridar: «Que tothom surti d’aquí!» Per això, quan no hi havia ningú més present, Josep va dir als seus germans qui era.+
2 Llavors es va posar a plorar tan fort que el van sentir els egipcis i la casa del faraó.
3 Finalment va dir als seus germans: «Jo soc Josep. Encara està viu el meu pare?» Però els seus germans no li van poder respondre res, perquè es van quedar molt desconcertats.
4 I Josep va dir als seus germans: «Si us plau, apropeu-vos.» I ells s’hi van apropar.
Llavors va dir: «Jo soc Josep, el vostre germà, a qui vau vendre als egipcis.+
5 Però no patiu per haver-me venut ni us culpeu els uns als altres, perquè Déu m’ha enviat davant vostre per salvar vides.+
6 Aquest és el segon any de fam al país,+ i encara hi haurà cinc anys més sense conreu ni collita.
7 Però Déu em va enviar davant vostre per mantenir-vos vius mitjançant un gran alliberament i que així quedi una resta de vosaltres+ a la terra.
8 Per tant, no vau ser vosaltres els que em vau enviar aquí, sinó el Déu verdader. I ho va fer per nomenar-me conseller en cap* del faraó, senyor de tota la seva casa i governant de tota la terra d’Egipte.+
9 »Torneu de seguida on està el meu pare, i digueu-li: “El teu fill Josep diu: ‘Déu m’ha fet senyor de tot Egipte.+ Baixa cap aquí i no triguis.+
10 Viuràs a la regió de Goixen+ i estaràs a prop meu, tant tu com els teus fills, els teus nets, el teu bestiar i tot el que tens.
11 Jo m’encarregaré de donar-vos menjar allà, perquè encara queden cinc anys de fam.+ Així, ni vosaltres ni les vostres famílies ni res del que teniu acabarà en la misèria.’”
12 Tant vosaltres com el meu germà Benjamí podeu veure amb els vostres propis ulls que soc jo qui parla amb vosaltres.+
13 Per això, aneu a explicar al meu pare tota la glòria que tinc a Egipte i tot el que heu vist. Afanyeu-vos i feu que el meu pare baixi fins aquí.»
14 Després va abraçar el* seu germà Benjamí i va esclatar a plorar, i Benjamí també plorava abraçat al seu coll.+
15 I Josep va fer petons a tots els seus germans i va plorar mentre els abraçava. Després, els seus germans es van posar a parlar amb ell.
16 Quan la casa del faraó es va assabentar de l’arribada dels germans de Josep, tant el faraó com els seus servidors se’n van alegrar molt.
17 Així doncs, el faraó va dir a Josep: «Digues als teus germans: “Carregueu els vostres animals i aneu a la terra de Canaan.
18 Agafeu el vostre pare i les vostres famílies i torneu aquí amb mi. Us donaré les coses bones de la terra d’Egipte, i menjareu els* millors productes* de la terra.”+
19 També t’ordeno que els diguis:+ “Emporteu-vos carros+ de la terra d’Egipte per als vostres fills i les vostres dones, i porteu cap aquí el vostre pare en un d’ells.+
20 No us amoïneu pels vostres béns,+ perquè el millor de tota la terra d’Egipte és vostre.”»
21 Els fills d’Israel ho van fer així, i Josep els va donar carros, tal com havia ordenat el faraó, i també provisions per al viatge.
22 A tots els va donar un vestit nou, però a Benjamí li va donar 300 peces de plata i cinc vestits nous.+
23 I al seu pare li va enviar deu burros carregats del bo i millor d’Egipte, i deu burres carregades de cereals, pa i menjar per al viatge.
24 Després va acomiadar els seus germans i els va dir mentre marxaven: «No discutiu pel camí.»+
25 Aleshores van pujar d’Egipte i van arribar a la terra de Canaan, on estava el seu pare Jacob.
26 I li van dir: «Josep encara està viu, i és el governant de tota la terra d’Egipte!»+ Però el cor de Jacob no va reaccionar, perquè no se’ls creia.+
27 Ara bé, quan van explicar al seu pare Jacob tot el que Josep els havia dit, i quan ell va veure els carros que Josep havia enviat per transportar-lo, va recuperar les ganes de viure.*
28 Israel va exclamar: «Ara ja m’ho crec! El meu fill Josep està viu! He d’anar a veure’l abans de morir!»+
Notes a peu de pàgina
^ Lit. «pare».
^ Lit. «va caure sobre el coll del».
^ O «viureu dels».
^ Lit. «el greix».
^ Lit. «l’esperit de Jacob va revifar».
