Gènesi 50:1-26
50 Aleshores Josep es va llançar damunt del seu pare+ i es va posar a plorar i a fer-li petons.
2 Després, Josep va ordenar als metges que estaven al seu servei que embalsamessin+ el seu pare. Per tant, els metges van embalsamar Israel.
3 Van tardar 40 dies a fer-ho, que és el temps que es necessita per embalsamar un cos. I els egipcis van continuar plorant per ell 70 dies.
4 Quan es van acabar els dies de dol, Josep va dir als que estaven a la cort del faraó: «Si tinc el vostre favor, doneu aquest missatge al faraó:
5 “El meu pare va fer que fes un jurament.+ Em va dir: ‘Estic a punt de morir.+ Enterra’m a la meva sepultura,+ la que vaig excavar a la terra de Canaan.’+ Així que, si us plau, deixa’m pujar a enterrar el meu pare, i després tornaré.”»
6 El faraó va contestar: «Ves a enterrar el teu pare, tal com et va fer jurar.»+
7 Així doncs, Josep va pujar a enterrar el seu pare. El van acompanyar tots els servidors del faraó, els ancians+ de la cort, tots els ancians de la terra d’Egipte,
8 tota la casa de Josep, els seus germans i la casa del seu pare.+ Només es van quedar a la regió de Goixen els nens petits i els ramats de vaques i ovelles.
9 Amb ell també hi van pujar carros+ i genets; el grup era molt gran.
10 Van arribar a l’era d’Atad, que està a la regió del Jordà, i allà es van posar de dol i van plorar desconsoladament. I Josep va estar de dol pel seu pare set dies.
11 Els cananeus, que eren els habitants d’aquella terra, els van veure de dol a l’era d’Atad i van exclamar: «Quin gran dol per als egipcis!» Per això, aquell lloc, que està a la regió del Jordà, va rebre el nom d’Abel-Misraim.*
12 Els fills de Jacob van fer exactament el que el seu pare els havia manat.+
13 Els seus fills el van portar a la terra de Canaan i el van enterrar a la cova que hi ha al camp de Macpelà, a prop de Mambré, el camp que Abraham li va comprar a Efron, l’hitita, per utilitzar-lo com a sepultura.+
14 Després d’enterrar el seu pare, Josep va tornar a Egipte amb els seus germans i tots els que l’havien acompanyat a enterrar-lo.
15 Després de la mort del seu pare, els germans de Josep es van dir els uns als altres: «I si Josep ens guarda rancor i ara ens vol fer pagar per tot el que li vam fer?»+
16 Per tant, van enviar aquest missatge a Josep: «Abans de morir, el teu pare ens va ordenar:
17 “Digueu això a Josep: ‘Si us plau, et suplico que perdonis l’ofensa dels teus germans i el pecat que van cometre al fer-te tant de mal.’” Per això, perdona, si us plau, l’ofensa que van cometre els servents del Déu del teu pare.» Quan Josep ho va sentir, es va posar a plorar.
18 Aleshores els seus germans es van apropar a ell, es van inclinar davant seu i li van dir: «Aquí ens tens. Som els teus esclaus.»+
19 I Josep els va dir: «No tingueu por. És que em puc posar al lloc de Déu?
20 Avui és evident que, tot i que em volíeu fer mal,+ Déu va capgirar la situació perquè les coses acabessin bé i se salvés la vida de molta gent.+
21 Per tant, no tingueu por. Us continuaré donant menjar, a vosaltres i als vostres fillets.»+ Amb aquestes paraules els va consolar i tranquiŀlitzar.
22 Josep va continuar vivint a Egipte amb la família* del seu pare. En total va viure 110 anys.
23 Va poder veure la tercera generació dels fills d’Efraïm,+ i també els fills de Maquir,+ el fill de Manassès. Ells van néixer sobre els genolls de Josep.*
24 Un dia, Josep va dir als seus germans: «Estic a punt de morir, però no dubteu que Déu es fixarà en vosaltres,+ i us farà sortir d’aquesta terra i us portarà a la terra que va jurar a Abraham, Isaac i Jacob.»+
25 Per això, Josep va fer que els fills d’Israel fessin un jurament: «Sens dubte, Déu es fixarà en vosaltres. Quan sortiu d’aquí, emporteu-vos els meus ossos.»+
26 I Josep va morir quan tenia 110 anys. El van embalsamar+ i el van posar en un taüt a Egipte.
Notes a peu de pàgina
^ Significa ‘el lament dels egipcis’.
^ Lit. «casa».
^ És a dir, Josep els va tractar com si fossin els seus fills i els va mostrar un favor especial.
