Deuteronomi 14:1-29

  • Demostracions inapropiades de dol (1, 2)

  • Aliments purs i impurs (3-21)

  • Una desena part per a Jehovà (22-29)

14  »Vosaltres sou fills de Jehovà, el vostre Déu. No us feu talls+ ni us afaiteu el front* per algú que hagi mort.+ 2  Perquè sou un poble sant+ per a Jehovà, el vostre Déu, i Jehovà us ha escollit d’entre tots els pobles de la terra perquè sigueu el seu poble, la seva propietat especial.*+ 3  »No mengeu res que sigui repugnant.+ 4  Aquests són els animals que podeu menjar:+ el bou, l’ovella, la cabra, 5  el cérvol, la gasela, el cabirol, la cabra salvatge, l’antílop, l’ovella salvatge i l’ovella de les muntanyes. 6  Podeu menjar tots els animals que tinguin la peülla partida en dos i que siguin remugants. 7  Ara bé, d’entre els animals que són remugants o que tenen la peülla partida, no podeu menjar el camell, la llebre i el damà, perquè són remugants però no tenen la peülla partida; els heu de considerar impurs.+ 8  Tampoc podeu menjar el porc, perquè té la peülla partida però no és remugant; l’heu de considerar impur. No podeu menjar la carn d’aquests animals ni tocar els seus cadàvers. 9  »Dels animals que viuen a l’aigua, podeu menjar els que tenen aletes i escames.+ 10  Però no mengeu els animals que no tenen aletes ni escames. Els heu de considerar impurs. 11  »Podeu menjar tots els ocells que siguin purs. 12  Però no mengeu l’àguila, l’àguila pescadora, el voltor negre,+ 13  el milà reial, el milà negre, cap altra mena de milà, 14  cap mena de corb, 15  l’estruç, el xot, la gavina, cap mena de falcó, 16  el mussol, el mussol banyut, el cigne, 17  el pelicà, el voltor, el corb marí, 18  la cigonya, cap mena d’agró, el puput ni el ratpenat. 19  També heu de considerar impurs tots els insectes* que tenen ales. No els podeu menjar. 20  Però podeu menjar tots els animals voladors que siguin purs. 21  »No mengis cap animal que s’hagi trobat mort.+ El pots donar a un estranger que visqui a les teves ciutats,* i ell se’l pot menjar, o bé el pots vendre a un foraster. Perquè ets un poble sant per a Jehovà, el teu Déu. »No bullis un cabrit amb la llet de la seva mare.+ 22  »Has de donar sens falta la desena part* de totes les collites dels teus camps, any rere any.+ 23  I, davant de Jehovà, el teu Déu, en el lloc que ell esculli perquè hi resideixi el seu nom, et menjaràs la desena part dels teus cereals, del teu vi nou i del teu oli, i també els primogènits dels teus ramats de vaques i d’ovelles.+ Així aprendràs a témer Jehovà, el teu Déu, per sempre.+ 24  »Però si el viatge és massa llarg i el lloc que Jehovà, el teu Déu, esculli per posar el seu nom+ et queda tan lluny que no ho pots portar tot fins allà (perquè Jehovà et beneirà), 25  ho podràs canviar per diners i, amb els diners en mà, viatjar al lloc que escollirà Jehovà, el teu Déu. 26  Allà podràs comprar el que desitgis: vaques, ovelles, cabres, vi i altres begudes alcohòliques, o qualsevol cosa que vulguis. T’ho menjaràs allà mateix, davant de Jehovà, el teu Déu, i tu i la teva família* us alegrareu.+ 27  No desemparis el levita que viu a les teves ciutats,+ perquè no se li ha donat cap part ni cap herència enmig teu.+ 28  »Cada tres anys, agafa la desena part de la collita d’aquell any i guarda-la a dins de les teves ciutats.+ 29  Així, el levita, a qui no se li ha donat cap part ni cap herència enmig teu, i l’estranger, l’orfe* i la viuda que viuen a les teves ciutats vindran i en menjaran fins a quedar-se tips.+ I Jehovà, el teu Déu, et beneirà en tot el que facis.+

Notes a peu de pàgina

Lit. «ni poseu calvície entre els ulls».
O «estimada».
O «animals que viuen en eixams».
Lit. «a dins de les teves portes».
O «el delme».
Lit. «casa».
Lit. «orfe de pare».