Les bones notícies segons Joan 11:1-57
11 Un home que es deia Llàtzer estava malalt. Era de Betània, el poble de Maria i de la seva germana Marta.+
2 Aquesta Maria era qui va posar oli perfumat al Senyor i li va eixugar els peus amb els seus cabells,+ i el seu germà Llàtzer era qui estava malalt.
3 Per això, les seves germanes van enviar a dir a Jesús: «Senyor, el teu estimat amic està malalt.»
4 Quan Jesús ho va sentir, va dir: «Aquesta malaltia no portarà a la mort, sinó que servirà per a la glòria de Déu+ i perquè el Fill de Déu sigui glorificat per mitjà d’ella.»
5 Jesús estimava Marta, la seva germana i Llàtzer.
6 Però quan va sentir que Llàtzer estava malalt, encara es va quedar dos dies més al lloc on era.
7 Després va dir als deixebles: «Tornem a Judea.»
8 Els deixebles li van dir: «Rabí,+ fa poc els de Judea et volien apedregar,+ i ara hi vols tornar?»
9 Jesús va contestar: «No hi ha 12 hores de llum?+ Si algú camina a la llum del dia, no ensopega amb res perquè veu la llum d’aquest món.
10 Però si algú camina de nit, ensopega perquè no hi ha llum en ell.»
11 Després de dir això, va afegir: «El nostre amic Llàtzer s’ha adormit,+ però vaig a despertar-lo.»
12 Els deixebles li van dir: «Senyor, si està dormint, es posarà bo.»
13 En realitat, Jesús volia dir que Llàtzer estava mort, però ells es pensaven que deia que estava dormint, descansant.
14 Llavors Jesús els va dir clarament: «Llàtzer ha mort.+
15 I m’alegro per vosaltres de no haver estat allà, perquè així creureu. Però ara, anem-hi.»
16 Aleshores Tomàs, a qui anomenaven el Bessó, va dir als altres deixebles: «Anem-hi també nosaltres i morim amb ell.»+
17 Quan Jesús va arribar, es va trobar que Llàtzer ja portava quatre dies a la tomba.*
18 Betània estava a prop de Jerusalem, a uns tres quilòmetres,*
19 i molts jueus havien anat a consolar Marta i Maria per la mort del seu germà.
20 Quan Marta va saber que Jesús venia, va sortir a trobar-lo, però Maria+ es va quedar asseguda a casa.
21 Llavors Marta va dir a Jesús: «Senyor, si haguessis estat aquí, el meu germà no hauria mort.
22 Però fins i tot ara, sé que qualsevol cosa que demanis a Déu, ell te la donarà.»
23 Jesús li va dir: «El teu germà s’aixecarà.»
24 I Marta li va contestar: «Sé que s’aixecarà en la resurrecció,+ a l’últim dia.»
25 Jesús li va dir: «Jo soc la resurrecció i la vida.+ Qui demostri fe en mi, encara que mori, tornarà a viure.
26 I tot aquell que estigui viu i demostri fe en mi, no morirà mai.+ Ho creus, això?»
27 Ella li va contestar: «Sí, Senyor. Jo crec que tu ets el Crist, el Fill de Déu, aquell que havia de venir al món.»
28 Després de dir això, Marta va anar a avisar la seva germana Maria, i li va dir en privat: «El Mestre+ és aquí i et crida.»
29 Quan Maria ho va sentir, es va aixecar de seguida i el va anar a trobar.
30 Jesús encara no havia entrat al poble, sinó que estava on Marta l’havia trobat.
31 Al veure que Maria s’aixecava corrents i sortia, els jueus que l’estaven consolant a casa la van seguir pensant-se que anava a la tomba*+ a plorar.
32 Quan Maria va arribar on estava Jesús i el va veure, es va llançar als seus peus i li va dir: «Senyor, si haguessis estat aquí, el meu germà no hauria mort.»
33 Quan Jesús va veure que plorava i que els jueus que l’acompanyaven també ploraven, se li va encongir el cor* i es va sentir molt angoixat.
34 I va preguntar: «On l’heu posat?» Ells li van dir: «Senyor, vine i ho veuràs.»
35 I a Jesús li van caure les llàgrimes.+
36 Aleshores els jueus van dir: «Mireu com se l’estimava!»*
37 Però alguns d’ells van dir: «Si aquest home va obrir els ulls del cec,+ no hauria pogut impedir que Llàtzer morís?»
38 A Jesús se li va tornar a encongir el cor, i llavors va anar a la tomba,* que era una cova tancada amb una pedra.
39 I va dir: «Traieu la pedra.» Però Marta, la germana del difunt, li va dir: «Senyor, després de quatre dies ja deu fer mala olor.»
40 Jesús li va contestar: «¿No t’he dit que, si creies, veuries la glòria de Déu?»+
41 Per tant, van treure la pedra. I Jesús va mirar cap al cel+ i va dir: «Pare, et dono les gràcies perquè m’has escoltat.
42 Ja sé que sempre m’escoltes, però ho dic perquè la multitud que m’envolta cregui que tu m’has enviat.»+
43 Després de dir això, va cridar amb veu forta: «Llàtzer, surt!»+
44 I l’home que havia estat mort va sortir. Tenia els peus i les mans embolicades amb benes, i la seva cara estava embolicada amb un tros de tela. I Jesús els va dir: «Traieu-li les benes i deixeu-lo anar.»
45 Aleshores molts dels jueus que havien anat a visitar Maria i van veure el que Jesús havia fet, van posar fe en ell.+
46 Però alguns d’ells van anar a explicar als fariseus el que Jesús havia fet.
47 Així que els sacerdots principals i els fariseus van reunir el Sanedrí i van dir: «Què podem fer? Perquè aquest home fa molts miracles.*+
48 Si deixem que continuï així, tots posaran fe en ell i els romans vindran i ens prendran el nostre lloc sant* i la nostra nació.»
49 Però un d’ells, Caifàs,+ que aquell any era el gran sacerdot, els va dir: «Vosaltres no enteneu res
50 ni veieu que us convé més que un sol home mori pel poble, i no pas que tota la nació sigui destruïda.»
51 Però ell no va dir això perquè fos idea seva, sinó perquè, com que aquell any era el gran sacerdot, va profetitzar que Jesús havia de morir per la nació,
52 i no només per la nació, sinó també per reunir en un sol grup els fills de Déu que estaven dispersats.
53 I des d’aquell dia es van posar a conspirar per matar-lo.
54 Per això, Jesús ja no es movia en públic entre els jueus, sinó que va marxar d’allà i va anar a la regió que està a prop del desert, a una ciutat anomenada Efraïm,+ i s’hi va quedar amb els seus deixebles.
55 S’apropava la Pasqua+ dels jueus, i molta gent del camp va pujar a Jerusalem abans de la Pasqua per netejar-se cerimonialment.
56 Buscaven Jesús, i es deien els uns als altres al temple: «Què us sembla? Voleu dir que vindrà a la festa?»
57 Però els sacerdots principals i els fariseus havien ordenat que si algú sabia on era Jesús, ho havia de dir perquè el poguessin arrestar.
Notes a peu de pàgina
^ O «tomba commemorativa».
^ O «tomba commemorativa».
^ Lit. «va gemegar en l’esperit».
^ O «Mireu quin afecte li tenia!».
^ O «tomba commemorativa».
^ Lit. «senyals».
^ És a dir, el temple.
