Jutges 11:1-40

  • Expulsen el jutge Jeftè, però més tard el fan líder (1-11)

  • Jeftè intenta fer raonar el rei d’Ammon (12-28)

  • El vot de Jeftè. La seva filla (29-40)

    • La filla de Jeftè no es casa mai (38-40)

11  Jeftè,+ el galaadita, era un guerrer valent. Era el fill d’una prostituta, i el seu pare es deia Galaad. 2  Però la dona de Galaad també li va donar fills. Quan aquests van créixer, van fer fora Jeftè i li van dir: «No rebràs cap herència a casa del nostre pare, perquè ets fill d’una altra dona.» 3  I Jeftè va fugir lluny dels seus germans i es va establir a la regió de Tob. Llavors uns homes desocupats es van unir a ell i el van seguir. 4  Al cap d’un temps, els ammonites van atacar Israel.+ 5  Al veure que els ammonites atacaven Israel, els ancians de Galaad van anar de seguida a la regió de Tob per fer tornar Jeftè. 6  I li van dir: «Vine i sigues el nostre comandant. Així podrem lluitar contra els ammonites.» 7  Però Jeftè va contestar als ancians de Galaad: «No sou vosaltres els que m’odiàveu tant que em vau fer fora de casa del meu pare?+ Per què em veniu a buscar, ara que esteu en perill?» 8  Aleshores els ancians de Galaad van dir a Jeftè: «Precisament per això hem tornat a buscar-te. Si vens amb nosaltres i lluites contra els ammonites, seràs el nostre líder i el de tots els habitants de Galaad.»+ 9  I Jeftè va dir als ancians de Galaad: «Si em feu tornar per lluitar contra els ammonites i Jehovà fa que jo obtingui la victòria, seré el vostre líder.» 10  I els ancians de Galaad van dir a Jeftè: «Que Jehovà sigui testimoni* entre tu i nosaltres si no fem el que ens has dit.» 11  Així doncs, Jeftè se’n va anar amb els ancians de Galaad, i el poble el va nomenar líder i comandant. I a Mispà,+ davant de Jehovà, Jeftè va repetir tot el que havia dit. 12  Llavors Jeftè va enviar missatgers al rei dels ammonites+ per dir-li: «Què t’he fet jo* perquè vinguis a atacar el meu territori?» 13  I el rei dels ammonites va dir als missatgers de Jeftè: «Quan Israel va pujar d’Egipte, es va quedar amb el meu territori+ des de l’Arnon+ fins al Jaboc i fins al Jordà.+ Així que ara torna-me’l sense violència.» 14  Però Jeftè va tornar a enviar missatgers al rei dels ammonites 15  per dir-li: «Això és el que diu Jeftè: “Israel no es va quedar amb el territori dels moabites+ ni dels ammonites.+ 16  Quan els israelites van pujar d’Egipte, van caminar pel desert fins al mar Roig+ i van arribar a Cadeix.+ 17  Llavors van enviar missatgers al rei d’Edom+ i li van dir: ‘Si us plau, deixa’ns passar pel teu territori’, però el rei d’Edom no va fer cas. Després van demanar el mateix al rei de Moab,+ però ell tampoc els va deixar passar. Per això Israel es va quedar un temps a Cadeix.+ 18  Quan van continuar viatjant pel desert, van rodejar la terra d’Edom+ i la de Moab. Van passar per l’est de la terra de Moab+ i van acampar a la regió de l’Arnon, sense entrar a la terra de Moab, perquè l’Arnon era la frontera de Moab.+ 19  »”Després Israel va enviar missatgers a Sehon, el rei dels amorreus, que regnava a Heixbon, per dir-li: ‘Si us plau, deixa’ns passar pel teu territori perquè puguem arribar al nostre destí.’+ 20  Però Sehon desconfiava dels israelites i no els va deixar passar pel seu territori, sinó que va convocar totes les seves tropes, va acampar a Jahas i va lluitar contra Israel.+ 21  Però Jehovà, el Déu d’Israel, va entregar Sehon i totes les seves tropes a les mans d’Israel, i els israelites els van derrotar i van conquerir tot el territori dels amorreus, els habitants d’aquella regió.+ 22  En efecte, van conquerir tot el territori dels amorreus, des de l’Arnon fins al Jaboc, i des del desert fins al Jordà.+ 23  »”Així doncs, va ser Jehovà, el Déu d’Israel, qui va expulsar els amorreus de davant del seu poble.+ ¿I ara tu vols fer fora els israelites? 24  ¿No tens ja tot el que et dona el teu déu Quemoix?+ Doncs nosaltres també expulsarem a qualsevol a qui Jehovà, el nostre Déu, hagi expulsat de davant nostre.+ 25  Ets tu millor que el rei moabita Balac,+ el fill de Sipor? Va estar ell alguna vegada en conflicte amb els israelites, o va lluitar contra ells? 26  Israel ha viscut 300 anys a Heixbon i als seus pobles dependents,*+ a Aroer i als seus pobles dependents i a totes les ciutats que hi ha al costat de les ribes de l’Arnon. Per què en tot aquest temps no has intentat mai recuperar aquestes poblacions?+ 27  Jo no t’he fet res.* En canvi, tu no t’estàs portant bé amb mi perquè m’estàs atacant. Que Jehovà, el Jutge,+ jutgi avui entre els israelites i els ammonites.”» 28  Però el rei dels ammonites no va fer cas del missatge que Jeftè li va enviar. 29  Llavors l’esperit de Jehovà va venir sobre Jeftè.+ I Jeftè va travessar els territoris de Galaad i de Manassès per anar a Mispè de Galaad.+ I des de Mispè de Galaad, va anar a lluitar contra els ammonites. 30  Aleshores Jeftè va fer aquest vot+ a Jehovà: «Si em dones la victòria sobre els ammonites, 31  llavors, qui surti a rebre’m per la porta de casa meva quan torni victoriós* de la batalla contra els ammonites, serà per a tu,+ oh Jehovà. I el presentaré com a ofrena cremada.»*+ 32  Jeftè se’n va anar a lluitar contra els ammonites, i Jehovà li va donar la victòria. 33  Els va derrotar des d’Aroer fins a Minnit (va conquerir 20 ciutats), i fins a Abel-Queramim. La matança va ser enorme. Així és com els ammonites van quedar sota el domini dels israelites. 34  Finalment, Jeftè va tornar a casa seva, a Mispà.+ I la seva filla va sortir a rebre’l, ballant i tocant la pandereta! Ella era l’única filla que tenia; no tenia cap altre fill ni filla. 35  Quan Jeftè la va veure, es va esquinçar els vestits i va dir: «Ai, filla meva! Se’m trenca el cor, perquè ets tu a qui he fet marxar lluny. Però he fet un vot* a Jehovà i no em puc fer enrere.»+ 36  Ella va respondre: «Pare meu, si has fet un vot a Jehovà, fes amb mi el que has promès,+ perquè Jehovà t’ha venjat dels teus enemics, els ammonites.» 37  Llavors va dir al seu pare: «Només et demano una cosa: deixa’m estar sola durant dos mesos. Deixa’m anar a les muntanyes a plorar la meva virginitat amb les meves amigues.»* 38  I ell li va dir: «Hi pots anar.» Així doncs, la va deixar marxar dos mesos, i ella se’n va anar a les muntanyes a plorar la seva virginitat amb les seves amigues. 39  Al cap de dos mesos, ella va tornar a casa del seu pare, i ell va complir el vot que havia fet.+ Ella mai va tenir relacions sexuals amb cap home. I a Israel es va establir el següent costum:* 40  cada any, les noies d’Israel anaven a visitar la filla de Jeftè, el galaadita, per elogiar-la; hi anaven quatre dies l’any.

Notes a peu de pàgina

Lit. «qui escolti».
O «Què hi ha entre tu i jo».
O «del voltant».
Lit. «no he pecat contra tu».
Lit. «en pau».
Pel que sembla, això significa que el dedicaria exclusivament al servei de Déu.
Lit. «he obert la meva boca».
O «a plorar amb les meves companyes perquè no em casaré mai».
O «la següent norma».