Jutges 18:1-31
18 En aquell temps, no hi havia rei a Israel.+ I en aquell temps, la tribu de Dan+ buscava un territori* on viure, perquè fins aquell moment encara no havia rebut un territori en herència entre les tribus d’Israel.+
2 Els danites van enviar cinc homes competents de la seva tribu, que eren de Sorà i d’Estaol,+ perquè anessin a espiar i explorar el territori. Els van dir: «Aneu a explorar el territori.» Un cop van arribar a la regió muntanyosa d’Efraïm, a casa de Miquees,+ van passar-hi la nit.
3 Mentre eren a prop de la casa de Miquees, van reconèixer la veu* del jove levita. Així que van anar cap allà i li van preguntar: «Qui t’ha portat aquí? Què hi fas, en aquest lloc? Per què t’hi has quedat?»
4 El jove els va explicar tot el que Miquees havia fet per ell i va afegir: «M’ha contractat perquè sigui el seu sacerdot.»+
5 I ells li van dir: «Si us plau, demana a Déu si el nostre viatge anirà bé.»
6 El sacerdot els va respondre: «Aneu en pau. Jehovà us acompanya en el vostre viatge.»
7 Els cinc homes van continuar el viatge i van arribar a Lais.+ Van veure que la gent d’allà vivia confiada, igual que els sidonis. Vivien tranquils i despreocupats,+ i en tot el país no hi havia cap conqueridor tirànic que els amenacés. Estaven lluny dels sidonis i no tenien contacte amb cap altre poble.
8 Quan van tornar a Sorà i a Estaol,+ on eren els seus germans, aquests els van preguntar: «Com us ha anat?»
9 Ells van respondre: «Vinga! Anem a lluitar contra ells, perquè hem vist que tenen una terra molt bona. Què hi feu, aquí parats? Afanyem-nos! Anem a conquerir-la!
10 Quan hi arribeu, veureu que és un poble que viu despreocupat+ i que té una terra extensa. Déu ha posat a les vostres mans la seva terra, una terra on no hi falta res.»+
11 Llavors 600 homes de la família dels danites van sortir de Sorà i d’Estaol+ armats per a la batalla.
12 Van pujar a Judà i van acampar a prop de Quiriat-Jearim.+ És per això que a aquest lloc, que es troba a l’oest de Quiriat-Jearim, se l’anomena Mahané-Dan*+ fins al dia d’avui.
13 Des d’allà, es van dirigir a la regió muntanyosa d’Efraïm i van arribar a casa de Miquees.+
14 Llavors els cinc homes que havien anat a espiar el territori de Lais+ van dir als seus germans: «¿Sabíeu que en aquestes cases hi ha un efod, uns ídols familiars,* una imatge esculpida i una estàtua de metall?*+ Decidiu què voleu fer.»
15 Ells s’hi van aturar i els cinc homes van anar a casa del jove levita,+ al costat de la casa de Miquees, i li van preguntar com estava.
16 Mentrestant, els 600 homes de Dan,+ armats per a la batalla, es van quedar a l’entrada.
17 Els cinc homes que havien anat a espiar aquell territori+ van entrar a agafar la imatge esculpida, l’efod,+ els ídols familiars+ i la imatge de metall.+ (El sacerdot+ es va quedar a l’entrada amb els 600 homes armats.)
18 Van entrar a casa de Miquees i van agafar la imatge esculpida, l’efod, els ídols familiars i la imatge de metall. I el sacerdot els va preguntar: «Què feu?»
19 Però ells li van contestar: «Calla! No diguis res i vine amb nosaltres, que ens faràs de pare* i de sacerdot. Què prefereixes: ser sacerdot per a la casa d’un sol home,+ o bé ser-ho per a una tribu i per a moltes famílies d’Israel?»+
20 Al sacerdot li va semblar bé, i va agafar l’efod, els ídols familiars i la imatge esculpida+ i se’n va anar amb ells.
21 Aleshores van reprendre el viatge, i van coŀlocar els nens, el bestiar i les coses de valor al davant.
22 Quan els danites ja s’havien allunyat una mica de casa de Miquees, els veïns de Miquees es van aplegar i van sortir a perseguir-los. Finalment els van atrapar
23 i, quan van cridar contra els danites, ells es van girar i van dir a Miquees: «Què et passa? Per què has vingut amb tanta gent?»
24 I ell va contestar: «M’heu pres els déus que he fet i us heu emportat el meu sacerdot. Em deixeu sense res, i encara em pregunteu què em passa?»
25 Els danites van respondre: «No ens alcis la veu, no sigui que alguns homes furiosos us ataquin i això us costi la vida a tu i a la teva família.»
26 Aleshores els danites van seguir el seu camí. I Miquees, al veure que eren més forts que ell, va fer mitja volta i va tornar a casa seva.
27 Després d’emportar-se les coses que Miquees havia fet i el sacerdot que ell tenia, els danites se’n van anar a Lais,+ on la gent vivia tranquiŀla i despreocupada.+ Van matar aquella gent amb l’espasa i van calar foc a la ciutat.
28 No hi va haver ningú que rescatés la ciutat, perquè estava lluny de Sidó (a la vall que pertanyia a Bet-Rehob)+ i els seus habitants no tenien contacte amb cap altre poble. Després els danites van reconstruir la ciutat i s’hi van quedar a viure.
29 I a aquella ciutat, que abans es deia Lais,+ li van posar el nom del seu pare, Dan,+ que era fill d’Israel.+
30 Després, els danites van coŀlocar allà la imatge esculpida.+ Jonatan,+ el fill de Guersom,+ el fill de Moisès, i els seus fills van ser sacerdots de la tribu dels danites fins que els habitants del país van anar a l’exili.
31 Van coŀlocar allà la imatge esculpida que Miquees havia fet. La imatge va estar allà tot el temps que la casa del Déu verdader va ser a Siló.+
Notes a peu de pàgina
^ Lit. «una herència».
^ O «l’accent».
^ Significa ‘campament de Dan’.
^ O «metall fos».
^ O «déus familiars». Lit. «terafim».
^ O «conseller».