Jutges 21:1-25

  • La tribu de Benjamí sobreviu (1-25)

21  Ara bé, a Mispà,+ els homes d’Israel havien jurat: «Ningú de nosaltres casarà la seva filla amb cap home de la tribu de Benjamí.»+ 2  Per això els israelites van anar a Betel+ i van estar asseguts allà, davant del Déu verdader, cridant i plorant amargament fins al vespre. 3  I deien: «Oh Jehovà, el Déu d’Israel, per què ha passat això a Israel? Per què ha de faltar avui una tribu a Israel?» 4  L’endemà el poble es va llevar d’hora i va construir un altar allà mateix per presentar ofrenes cremades i ofrenes de pau.+ 5  Llavors els israelites van dir: «D’entre totes les tribus d’Israel, ¿qui no ha pujat per reunir-se amb nosaltres davant de Jehovà?» Van dir això perquè havien jurat solemnement que qui no pugés a Mispà per presentar-se davant de Jehovà havia de morir sens falta. 6  Els israelites van sentir llàstima pel que els havia passat als seus germans de la tribu de Benjamí. Deien: «Avui una tribu ha sigut arrencada d’Israel. 7  D’on aconseguirem dones per als benjaminites que queden? Nosaltres vam jurar per Jehovà+ que no els donaríem les nostres filles perquè s’hi casessin.»+ 8  I van preguntar: «Entre les tribus d’Israel, ¿qui no ha pujat a Mispà+ per presentar-se davant de Jehovà?» I va resultar que ningú de Jabeix-Galaad havia anat al campament on estaven tots reunits. 9  Quan es va comptar la gent, van veure que no hi havia cap habitant de Jabeix-Galaad. 10  Per tant, l’assemblea hi va enviar 12.000 dels homes més forts, i els va ordenar: «Aneu i mateu a tall d’espasa els habitants de Jabeix-Galaad, fins i tot les dones i els nens.+ 11  Això és el que heu de fer: mateu* tots els homes, i també totes les dones que hagin tingut relacions sexuals amb algun home.» 12  Entre els habitants de Jabeix-Galaad van trobar 400 noies verges, que mai havien tingut relacions sexuals amb cap home. I les van portar al campament a Siló,+ que està a la terra de Canaan. 13  Llavors l’assemblea va enviar un missatge als benjaminites que estaven a la roca de Rimmon+ per oferir-los la pau. 14  Així doncs, els benjaminites van tornar a la seva terra, i els israelites els van donar les dones de Jabeix-Galaad+ que havien deixat amb vida. Però no hi havia prou dones per a tots. 15  I el poble va sentir llàstima pel que li havia passat a la tribu de Benjamí,+ perquè Jehovà havia creat una divisió entre les tribus d’Israel. 16  Per tant, els ancians de l’assemblea van dir: «D’on traurem dones per als benjaminites que queden? Totes les dones de la tribu de Benjamí han sigut exterminades.» 17  I van afegir: «Els supervivents de Benjamí han de conservar la seva herència perquè no desaparegui una tribu d’Israel. 18  Però nosaltres no podem casar les nostres filles amb ells, perquè el poble d’Israel va jurar: “Maleït sigui qui doni una esposa als homes de la tribu de Benjamí.”»+ 19  I ells van dir: «Escolteu! Cada any se celebra una festa de Jehovà a Siló,+ que està al nord de Betel, a l’est del camí principal que puja de Betel a Siquem, i al sud de Lebonà.» 20  Per això van manar als homes de Benjamí: «Aneu a amagar-vos a les vinyes. 21  I, quan vegeu que les noies* de Siló surten a ballar en rotllana, sortiu de les vinyes. Que cadascun de vosaltres agafi una de les noies perquè sigui la seva esposa. Després torneu a la terra de Benjamí. 22  I si els seus pares o els seus germans se’ns venen a queixar, els direm: “Pel seu bé, sigueu comprensius amb nosaltres, perquè a la guerra no hem pogut capturar prou dones+ per donar-ne una a cada home, i vosaltres no els podíeu donar una esposa sense fer-vos culpables.”»+ 23  Els homes de Benjamí van fer el que els van dir: cadascú va agafar una de les dones que ballaven perquè fos la seva esposa. Després van tornar al territori que havien heretat, van reconstruir les ciutats+ i s’hi van establir. 24  En aquell moment, els israelites es van dispersar i cadascú va tornar a la seva tribu i a la seva família. Així doncs, van marxar d’allà i cadascú va tornar al territori que havia heretat. 25  En aquell temps, no hi havia rei a Israel+ i tothom feia el que li semblava bé.*

Notes a peu de pàgina

O «condemneu a la destrucció».
Lit. «filles».
O «el que estava bé als seus ulls».