Les bones notícies segons Marc 2:1-28

  • Jesús cura un paralític (1-12)

  • Convida Leví a seguir-lo (13-17)

  • Pregunten sobre el dejuni (18-22)

  • Jesús és Senyor del dissabte (23-28)

2  Però al cap d’uns dies, Jesús va tornar a entrar a Cafarnaüm, i va córrer la veu que estava a casa.+ 2  S’hi va ajuntar tanta gent que no hi cabien, ni tan sols davant de la porta, i ell els va començar a predicar el missatge.+ 3  Llavors li van dur un paralític que portaven entre quatre homes.+ 4  Però com que hi havia tanta gent, no el van poder portar davant de Jesús. Per això, van aixecar la part del sostre que hi havia damunt d’ell i, després de fer-hi un forat, van baixar la llitera on estava estirat el paralític. 5  Quan Jesús va veure la fe que tenien,+ va dir al paralític: «Fill, els teus pecats et són perdonats.»+ 6  Allà hi havia asseguts alguns escribes que pensaven dins del seu cor:+ 7  «Per què parla d’aquesta manera? Això és una blasfèmia! Qui pot perdonar els pecats, sinó únicament Déu?»+ 8  Però Jesús de seguida es va adonar* que raonaven d’aquesta manera entre ells, i per això els va dir: «Per què penseu aquestes coses en el vostre cor?+ 9  Què és més fàcil, dir al paralític: “Els teus pecats et són perdonats”, o bé: “Aixeca’t, agafa la llitera i camina”? 10  Però perquè sapigueu que el Fill de l’Home+ té autoritat a la terra per perdonar pecats...»+ Llavors va dir al paralític: 11  «Et dic: aixeca’t, agafa la llitera i ves-te’n a casa.» 12  A l’instant, davant de tothom, es va aixecar, va agafar la seva llitera i va marxar caminant. Tots es van quedar meravellats i van glorificar Déu dient: «No hem vist mai res igual.»+ 13  Jesús va tornar a anar a la vora del mar. Tota la gent l’anava a trobar, i ell els ensenyava. 14  Mentre anava caminant, va veure Leví, el fill d’Alfeu, assegut a l’oficina de recaptació d’impostos, i li va dir: «Segueix-me.» De seguida, ell es va aixecar i el va seguir.+ 15  Més tard, Jesús i els seus deixebles van menjar* a casa de Leví, i amb ells també van menjar molts cobradors d’impostos i pecadors, perquè molts d’ells el seguien.+ 16  Però quan els escribes que eren fariseus van veure que Jesús menjava amb pecadors i cobradors d’impostos, van començar a dir als seus deixebles: «¿Menja amb cobradors d’impostos i pecadors?» 17  Al sentir-ho, Jesús els va contestar: «Els que estan forts no necessiten un metge, però els que estan malalts, sí. No he vingut a cridar justos, sinó pecadors.»+ 18  Els deixebles de Joan i els fariseus tenien el costum de dejunar. Per això van anar a preguntar a Jesús: «Per què els deixebles de Joan i els deixebles dels fariseus dejunen, però els teus deixebles no ho fan?»+ 19  Jesús els va dir: «Mentre el nuvi+ és amb ells, els amics del nuvi no tenen motius per dejunar, veritat? No estaria bé que dejunessin mentre estan amb el nuvi. 20  Però arribarà el dia que els prendran el nuvi,+ i aquell dia sí que dejunaran. 21  Ningú cus un pedaç de roba nova en un mantell vell. Si ho fes, el pedaç de roba nova s’encongiria, estiraria la roba vella i el forat es faria més gran.+ 22  I ningú posa vi nou en bots vells. Si ho fes, el vi rebentaria els bots, i tant el vi com els bots es farien malbé. Per això, el vi nou es posa en bots nous.» 23  Mentre Jesús passava pels camps de cereals en dissabte, els seus deixebles es van posar a arrencar espigues pel camí.+ 24  Per això els fariseus li van dir: «Mira això! Per què fan el que no està permès en dissabte?» 25  Però ell els va contestar: «No heu llegit mai el que va fer David quan es va veure en necessitat, i tant ell com els seus homes tenien gana?+ 26  D’acord amb el relat sobre el sacerdot principal Abiatar,+ no va entrar David a la casa de Déu i va menjar els pans de l’ofrena?* Però això no està permès, perquè només en poden menjar els sacerdots.+ A més, també en va donar als homes que estaven amb ell.» 27  Aleshores els va dir: «El dissabte es va fer per a les persones,+ i no pas les persones per al dissabte. 28  Per tant, el Fill de l’Home és Senyor fins i tot del dissabte.»+

Notes a peu de pàgina

Lit. «va percebre pel seu esperit».
O «es van reclinar a taula».
O «el pa de la presència».