Nehemies 5:1-19
5 Ara bé, els homes del poble i les seves esposes es van queixar molt dels seus germans jueus.+
2 Alguns deien: «Tenim fills i filles i, entre tots, som molts. Necessitem aconseguir cereals per poder menjar i sobreviure.»
3 Altres deien: «Hi ha poc aliment i, per poder obtenir cereals, estem posant com a garantia* els nostres camps, les nostres vinyes i les nostres cases.»
4 I uns altres també es queixaven dient: «Per pagar el tribut del rei, hem hagut de demanar diners prestats i posar com a garantia els nostres camps i les nostres vinyes.+
5 Som de la mateixa sang que els nostres germans,* i els nostres fills són iguals que els seus fills. Amb tot, hem de sotmetre els nostres fills i les nostres filles a l’esclavitud. De fet, algunes de les nostres filles ja són esclaves.+ Però no podem fer res per aturar-ho, perquè els nostres camps i les nostres vinyes ja són d’uns altres.»
6 Quan vaig escoltar les seves queixes i aquelles paraules, em vaig enfadar moltíssim.
7 Després d’analitzar el problema detingudament,* em vaig encarar amb els nobles i els subgovernadors i els vaig dir: «Tots vosaltres esteu reclamant interessos* als vostres germans.»+
Llavors vaig convocar una gran assemblea a causa del que havien fet.
8 I els vaig dir: «Hem fet tot el que hem pogut per recomprar els nostres germans jueus que havien sigut venuts a les nacions. ¿I ara vendreu els vostres propis germans,+ i nosaltres els haurem de tornar a comprar?» A l’escoltar això, es van quedar callats perquè no sabien què dir.
9 Llavors vaig dir: «El que feu no està bé. Hauríeu de caminar en el temor del nostre Déu+ perquè les nacions, els nostres enemics, no es puguin burlar de nosaltres, no creieu?
10 A més, tant jo com els meus germans i els meus ajudants els estem prestant diners i cereals. Si us plau, deixem de fer préstecs amb interessos!+
11 Us demano que els torneu avui mateix els seus camps,+ les seves vinyes, les seves plantacions d’oliveres i les seves cases, així com els interessos* que els heu demanat per tot el que els heu prestat: diners, cereals, vi nou i oli.»
12 I ells van contestar: «Els tornarem aquestes coses i no els demanarem res a canvi. Ho farem tal com dius.» Així que vaig cridar els sacerdots i vaig fer que els culpables juressin davant d’ells que complirien la seva promesa.
13 I em vaig espolsar els plecs del vestit* i vaig dir: «Que el Déu verdader espolsi de la mateixa manera a qualsevol que no compleixi aquesta promesa, i que li prengui la seva casa i les seves propietats. Que sigui espolsat d’aquesta manera i que es quedi sense res.» Al sentir-ho, tota la congregació va dir: «Amén!»* Llavors van lloar Jehovà, i el poble va complir el que havia promès.
14 A més, des del dia que el rei em va nomenar governador+ a la terra de Judà —des de l’any 20+ fins a l’any 32+ del regnat d’Artaxerxes,+ és a dir, 12 anys en total— ni els meus germans ni jo vam menjar de l’aliment que correspon al governador.+
15 Però els governadors anteriors havien sobrecarregat el poble i els havien estat exigint 40 sicles* de plata per al pa i el vi de cada dia, i els seus ajudants també havien oprimit el poble. Però jo no ho vaig fer+ perquè temo Déu.+
16 A més, vaig coŀlaborar en la reconstrucció d’aquesta muralla, i tots els meus ajudants també hi van treballar. I no vam adquirir cap terreny.+
17 A la meva taula menjaven 150 jueus i subgovernadors, així com els que venien a visitar-nos d’altres nacions.
18 I cada dia es preparava a compte meu* un bou, sis de les millors ovelles i algunes aus. I cada deu dies ens servien una gran quantitat de vins de tota mena. A pesar de tot això, no vaig demanar l’aliment que correspon al governador, perquè el poble ja estava prou sobrecarregat amb el treball que realitzava.
19 Déu meu, no t’oblidis de mi i beneeix-me* per tot el que he fet per aquest poble.+
Notes a peu de pàgina
^ O «estem hipotecant».
^ Lit. «La nostra carn és com la carn dels nostres germans».
^ Lit. «de reflexionar sobre aquestes coses en el meu cor».
^ O «prestant amb usura».
^ Lit. «la centèsima part», és a dir, un 1% mensual.
^ Lit. «em vaig espolsar el meu si», és a dir, el plec del vestit a l’altura del pit que servia de butxaca.
^ O «Que així sigui!».
^ Lit. «per a mi».
^ O «recorda’t de mi per a bé».
