Osees 11:1-12

  • Déu estima Israel des de la infància (1-12)

    • «Vaig cridar el meu fill perquè sortís d’Egipte» (1)

11  «Quan Israel era un noi, jo l’estimava,+i vaig cridar el meu fill perquè sortís d’Egipte.+  2  Però com més cridaven ells* als israelites,més s’apartaven els israelites d’ells.+ No paraven d’oferir sacrificis a les imatges de Baal+i de presentar sacrificis a les imatges esculpides.+  3  Però vaig ser jo qui va ensenyar a Efraïm a caminar,+ qui els va portar en braços;+tot i així, ells no van reconèixer que jo els havia curat.  4  Jo els guiava* amb les cordes de la bondat,* amb les cordes de l’amor.+ Era per a ells com qui treu el jou del seu coll*i, amb bondat, donava menjar a cadascun d’ells.  5  No tornaran a la terra d’Egipte, però Assíria serà el seu rei,+perquè no han volgut tornar a mi.+  6  Una espasa donarà voltes per colpejar les seves ciutats,+destruirà les barres de les seves portes i les devorarà a causa de les seves conspiracions.+  7  El meu poble té la tendència a ser-me infidel.+ Encara que els han exhortat a elevar-se,* ningú s’aixeca.  8  Com et podria abandonar, oh Efraïm?+ Com et podria entregar als teus enemics, oh Israel? Com et podria tractar com a Admà? Com et podria deixar com a Seboïm?+ He canviat d’idea;al mateix temps, se m’han despertat sentiments de compassió.*+  9  No deixaré anar la meva fúria ardent. No tornaré a destruir Efraïm,+perquè jo soc Déu, i no un home,jo soc el Sant que està enmig teu. No vindré contra tu amb fúria. 10  Caminaran darrere de Jehovà, i ell rugirà com un lleó.+ Quan rugeixi, els seus fills vindran tremolant de l’oest.+ 11  Sortiran d’Egipte tremolant com un ocell,i de la terra d’Assíria, com un colom,+i els establiré a les seves cases», diu Jehovà.+ 12  «Efraïm m’ha envoltat de mentides,i la casa d’Israel, d’enganys.+ Però Judà encara camina* amb Déu,i és fidel al Santíssim.»+

Notes a peu de pàgina

És a dir, els profetes i altres persones que ensenyaven a Israel.
O «atreia».
Lit. «les cordes dels homes». Potser com les que utilitzaven els pares per ensenyar als seus fills a caminar.
Lit. «de les seves mandíbules».
És a dir, a practicar una forma elevada d’adoració.
Lit. «s’han encès les meves compassions».
Lit. «deambula».