Salms 104:1-35
104 Alaba Jehovà, ànima* meva.+
Oh Jehovà, Déu meu, ets molt gran.+
Estàs vestit de majestat* i esplendor.+
2 La llum t’envolta+ com si fos un mantell,estens el cel com la tela d’una tenda.+
3 Ell coŀloca les bigues de les seves habitacions superiors a les aigües de dalt,*+fa dels núvols el seu carro,+es mou damunt les ales del vent.+
4 Fa dels seus àngels esperits,i dels seus servents,* un foc devorador.+
5 Ell ha assentat la terra sobre els seus fonaments,+no serà moguda mai del seu lloc.*+
6 Tu la vas cobrir amb un mantell d’aigües profundes.+
Les aigües van quedar per sobre de les muntanyes.
7 Davant la teva reprensió, les aigües es van retirar.+
Davant el so del teu tro, van fugir preses del pànic
8 al lloc que tu els vas assignar;les muntanyes van pujar+ i les valls van baixar.
9 Els vas posar un límit que no podien traspassar+perquè mai tornessin a cobrir la terra.
10 Ell envia a les valls les aigües de les fontsque flueixen entre les muntanyes.
11 D’elles beuen tots els animals salvatges del camp,els ases salvatges hi calmen la set.
12 Per sobre d’elles es posen els ocells del celque canten entre les frondoses branques.
13 Ell rega les muntanyes des de les seves habitacions superiors.+
La terra se satisfà amb el fruit de les teves obres.+
14 Ell fa créixer herba per al bestiari plantes per als éssers humans,+perquè la terra produeixi aliment:
15 vi que alegra el cor de l’home,+oli que fa brillar el seu rostrei pa que reconforta el seu cor.+
16 Els arbres de Jehovà estan satisfets,els cedres del Líban que ell va plantar,
17 on els ocells fan els seus nius.
La casa de les cigonyes+ és als ginebres.
18 Les muntanyes altes són per a les cabres munteses,+els penyals són un refugi per als damans.+
19 Ell ha fet la lluna per marcar els temps.
El sol sap molt bé quan s’ha de pondre.+
20 Tu portes la foscor i cau la nit;+llavors ronden tots els animals salvatges del bosc.
21 Els lleons joves rugeixen cercant la seva presa+i busquen el menjar que Déu proporciona.+
22 Quan surt el sol,es retiren i s’estiren als seus caus.
23 L’home se’n va a treballari fa la seva feina fins al vespre.
24 Quantes obres has fet, oh Jehovà!+
Totes les has fet amb saviesa.+
La terra és plena de les teves creacions.
25 El mar, tan immens, tan ample,està ple d’incomptables éssers vius, tant petits com grans.+
26 Els vaixells viatgen per ell,i també Leviatan,*+ que vas formar perquè hi jugués.
27 Tots ells esperenque els donis el menjar en el moment degut.+
28 Ells recullen el que els dones.+
Quan obres la teva mà, s’atipen de coses bones.+
29 Quan amagues el teu rostre, es queden desconcertats.
Si els retires el seu esperit, moren i tornen a la pols.+
30 Si envies el teu esperit, són creats,+i tu renoves la superfície de la terra.
31 La glòria de Jehovà durarà per sempre.
Jehovà s’alegrarà per les seves obres.+
32 Ell mira la terra, i aquesta tremola,toca les muntanyes, i aquestes fumegen.+
33 Cantaré a Jehovà+ tota la meva vida.
Mentre visqui, cantaré lloances* al meu Déu.+
34 Que els meus pensaments li siguin agradables.*
Faré de Jehovà la meva alegria.
35 Els pecadors desapareixeran de la terrai els malvats deixaran d’existir.+
Alaba Jehovà, ànima meva. Alabeu Jah!*
Notes a peu de pàgina
^ O «dignitat».
^ Lit. «a les aigües».
^ O «ministres».
^ O «no trontollarà mai».
^ O «tocaré música per».
^ O potser «Que la meva meditació sobre ell sigui agradable».
^ O «Aŀleluia!». Jah és una forma abreujada del nom Jehovà.
