1. Quina doble comissió va dur a terme Jeremies?

 JEHOVÀ va donar a Jeremies una doble comissió. D’una banda, havia ‘d’arrencar i enderrocar, arruïnar i demolir’, i de l’altra, ‘edificar i plantar’. La primera part d’aquesta comissió la va dur a terme quan va posar al descobert la maldat d’aquells jueus orgullosos i quan va pronunciar el judici de Jehovà contra ells i contra Babilònia. Però les profecies de Jeremies també contenien una esperança per al futur. Van predir que Déu edificaria allò que s’havia proposat edificar, i que plantaria allò que s’havia proposat plantar. Per exemple, va dur a terme la segona part d’aquesta doble comissió quan va profetitzar que els jueus tornarien a la seva terra després de l’exili (Jer. 1:10; 30:17, 18).

2. Per què va castigar Jehovà el seu poble, i fins a quin grau ho va fer?

² Que Jeremies declarés que els jueus tornarien de l’exili no volia dir que Jehovà malcriaria el seu poble o que rebaixaria les Seves normes de justícia. Al contrari, portaria el judici que tenia pensat per als rebels jueus (llegeix Jeremies 16:17, 18). En aquells moments, a Jerusalem només hi havia unes quantes persones fidels que ‘observaven el dret’ o ‘buscaven la veritat’. Per això, la paciència de Jehovà va arribar al seu límit i va dir que estava ‘cansat de plànyer’ (Jer. 5:1; 15:6, 7). Aquells jueus havien «tornat a les malifetes dels seus primers pares que no havien volgut escoltar» les paraules de Jehovà. A més a més, Déu també es va enfurismar perquè cometien adulteri al venerar déus falsos (Jer. 11:10; 34:18). Per això, Jehovà els corregiria,  i fins i tot els castigaria, però «amb mesura». Com a resultat, alguns jueus recobrarien el sentit i tornarien a Ell (Jer. 30:11, BCI; 46:28, BCI).

3. Per què és important que analitzis la profecia del nou pacte?

³ Jehovà va utilitzar Jeremies per predir quelcom que portaria beneficis a llarg termini i a més gran escala: un pacte nou. A l’analitzar els escrits profètics de Jeremies trobem moltes raons per centrar-nos en aquesta aliança prometedora. Aquest nou pacte substituiria l’aliança que Jehovà havia fet amb Israel després de l’èxode, de la qual Moisès n’era el mediador (llegeix Jeremies 31:31, 32). El nou pacte ens ha d’interessar a tots. De fet, la nit que Jesús va instituir el Sopar del Senyor ja en va parlar (Lc. 22:20). L’apòstol Pau també s’hi va referir quan va escriure als hebreus. En aquella carta, va citar directament de Jeremies i va destacar la importància d’aquesta nova aliança (Heb. 8:7-9). Però, què és exactament el nou pacte? Per què es va fer necessari? Qui hi està implicat, i com et beneficia a tu? Examinem-ho.

4. Què va aconseguir el pacte de la Llei?

⁴ Per entendre bé el nou pacte, primerament hem de captar per què era necessari el pacte de la Llei. Aquesta aliança serviria per complir una sèrie d’objectius per a la nació que esperava la Descendència promesa, per mitjà de la qual moltes persones rebrien benediccions (Gèn. 22:17, 18). A l’acceptar el pacte de la Llei, els israelites es van convertir en el «tresor» de Jehovà, és a dir, en la seva propietat especial. Sota aquest pacte, la tribu de Leví proporcionaria sacerdots a la nació. Quan Jehovà va establir el pacte nacional a la muntanya del Sinaí va parlar d’«un reialme de sacerdots i una nació sagrada», però en aquell moment no va especificar ni quan ni per quins mitjans  arribaria a existir (Èx. 19:5-8). Mentre no es realitzés aquesta promesa, el pacte deixava clar que els israelites no podrien complir la Llei a la perfecció i, com a conseqüència, els seus pecats es feien evidents. Per aquest motiu, mentre estiguessin sota la Llei, els israelites havien d’oferir regularment sacrificis per tal de cobrir els seus pecats. Però era evident que calia alguna cosa més: un sacrifici perfecte que no s’hagués de tornar a repetir. Sens dubte, hi havia una necessitat imperiosa de perdonar els pecats de forma permanent (Gàl. 3:19-22).

5. Per què va predir Jehovà un nou pacte?

⁵ Ara comencem a veure perquè, malgrat que el pacte de la Llei encara estava vigent, Jehovà va manar a Jeremies que profetitzés un nou pacte. Mogut per l’amor i la bondat, Jehovà va voler proporcionar ajuda permanent a altres nacions a part d’Israel. Per això, parlant dels qui se’n beneficiarien, Jehovà va dir: «Els perdonaré les culpes i no em recordaré més dels seus pecats» (Jer. 31:34). Tot i que aquesta promesa es va fer als dies de Jeremies, conté una esperança meravellosa per a tota la humanitat. Quina?

6, 7. (a) Com se senten algunes persones per la seva condició de pecadores? (b) Per què et pot animar analitzar el nou pacte?

⁶ Ara per ara, tots som imperfectes i sovint ens adonem d’aquesta realitat. L’experiència d’un germà que lluitava contra una greu feblesa ho il·lustra molt bé. Ell mateix ho explica: «Quan tenia una recaiguda, em sentia fatal. Pensava que res del que fes podria reparar el meu error. Em costava moltíssim fer oració. Quan ho feia, començava amb un: “Jehovà, no sé si m’escoltaràs, però...”». Algú que ha recaigut en una debilitat o que ha comès un pecat se sent com si una massa de «núvols» barrés el pas de les seves oracions i aquestes no poguessin arribar a Jehovà (Lam. 3:44). A altres els torturen els errors del passat, i fins  i tot hi ha cristians exemplars que s’han de penedir de coses que han dit (Jm. 3:5-10).

⁷ Ningú no hauria de pensar que mai caurà en conducta inadequada (1 Cor. 10:12). Fins i tot l’apòstol Pau va admetre que cometia errors (llegeix Romans 7:21-25). En relació amb això, hem de tenir present el nou pacte. Un aspecte principal d’aquest és que Jehovà mai més recordaria els pecats. Quin descans! Igual que anunciar aquest fet segurament va animar molt Jeremies, aprendre més sobre el nou pacte i veure com ens beneficia també ens pot animar.

8, 9. Quin preu va pagar Jehovà per fer possible el perdó dels pecats?

⁸ Al conèixer millor Jehovà, ens adonem cada cop més de la bondat i misericòrdia que mostra als humans imperfectes (Sl. 103:13, 14). Quan va predir el nou pacte, Jeremies va destacar que Jehovà ‘els perdonaria les culpes i no es recordaria més dels seus pecats’ (Jer. 31:34). Et pots imaginar que Jeremies es devia preguntar com compliria Jehovà aquesta promesa de perdó. Però com a mínim va poder entendre que, en parlar d’un nou pacte, Jehovà volia dir que faria un acord o un contracte amb els humans. D’alguna manera, per mitjà d’aquest pacte, Déu duria a terme el que havia declarat a través de Jeremies, inclosa la promesa de perdó. Jehovà en donaria més detalls a mesura que anés revelant el seu propòsit i el paper que hi tindria el Messies.

⁹ Potser has vist que hi ha pares poc responsables que, en comptes de disciplinar els seus fills, permeten que facin el que els sembla. T’imagines Jehovà actuant així? És impensable! Ho veiem clarament en com va entrar en vigor el  nou pacte: en comptes de senzillament cancel·lar els pecats, Jehovà va respectar escrupolosament la seva norma de justícia i va establir una base legal per al perdó dels pecats, malgrat que hagués de pagar un preu molt alt. Aquest punt el podem comprendre millor amb les paraules de Pau sobre aquest nou pacte (llegeix Hebreus 9:15, 22, 28). Pau va mencionar que el rescat era necessari per «redimir» els pecats, i va afegir que «sense vessament de sang no hi ha remissió». Això no volia dir que calgués fer sacrificis amb la sang de toros o bocs, com es feia sota la Llei. Més aviat, aquest nou pacte es va validar amb la sang de Jesús. Gràcies a aquell sacrifici perfecte, Jehovà podria ‘perdonar les culpes i no es recordaria més dels pecats’ (Ac. 2:38; 3:19). Però, sorgeix aquesta pregunta: qui estaria sota aquest nou pacte i obtindria el perdó? Seria la nació d’Israel? No. Jesús va dir que Déu rebutjaria els jueus, qui oferien sacrificis animals sota la Llei, i va explicar que Jehovà donaria el seu favor a una altra nació (Mt. 21:43; Ac. 3:13-15). Aquesta altra nació seria «l’Israel de Déu», compost per cristians ungits per esperit sant. Amb poques paraules, podem dir que el pacte de la Llei es va fer entre Déu i l’Israel natural,  mentre que el nou pacte s’ha fet entre Jehovà Déu i l’Israel espiritual, amb Jesús com a mediador (Gàl. 6:16; Rm. 9:6).

10. (a) Qui és el «germen» o rebrot de David? (b) Com es poden beneficiar els humans d’aquest rebrot?

¹⁰ Al parlar del Messies que havia de venir, Jeremies s’hi va referir amb l’expressió «germen» o rebrot de David. I aquesta imatge és molt adequada, ja que, mentre Jeremies servia com a profeta, es va tallar l’arbre de la família reial de David. Però la soca d’aquell arbre no va morir. Amb el temps, va néixer un descendent del rei David, Jesús. Per remarcar la justícia de Déu, Jesús podria haver rebut el nom «Jahvè-és-la-nostra-legitimitat [justícia, NM]» (llegeix Jeremies 23:5, 6). Jehovà va permetre que el seu Fill unigènit patís i morís aquí a la Terra i, després, actuant en harmonia amb la seva justícia, va poder aplicar el valor del rescat del sacrifici del seu Fill, el «germen» de David. Aquest rescat era la base per al perdó (Jer. 33:15). Això va obrir el camí perquè es pogués declarar alguns humans ‘justos per obtenir la vida’ i perquè fossin ungits amb esperit sant. D’aquesta manera formarien part del nou pacte. Però també veurem que la preocupació de Jehovà per la justícia va més enllà, i ha permès que altres que no estan directament implicats en aquest pacte també se’n puguin beneficiar (Rm. 5:18, BCI).

11. (a) On s’escriu la llei del nou pacte? (b) Per què el nou pacte també interessa a les «altres ovelles»?

¹¹ Quines altres característiques té el nou pacte? Una de les diferències fonamentals entre aquest pacte i el de la Llei és la base sobre la qual es van escriure (llegeix Jeremies 31:33). Els Deu Manaments del pacte de la Llei es van escriure en taules de pedra que, amb el temps, van desaparèixer. Però, com va profetitzar Jeremies, la llei del nou pacte s’escriuria en cors humans i, a diferència de l’altra, perduraria. Els qui participen del nou pacte, els cristians  ungits, valoren de veritat aquesta llei. Què podem dir de les «altres ovelles», les quals no tenen una participació directa en el nou pacte, i tenen l’esperança de viure a la Terra? (Jn. 10:16.) Aquestes «ovelles» també gaudeixen de la llei de Déu. En cert sentit, són com els residents estrangers d’Israel, qui acceptaven la Llei mosaica i se’n beneficiaven (Lev. 24:22; Nom. 15:15).

12, 13. (a) Quina és la llei del nou pacte? (b) Per què no et sents obligat a servir Déu si estàs sota «la llei del Crist»?

¹² Què respondries si et preguntessin què és la llei escrita al cor dels cristians ungits? Doncs bé, aquesta llei també s’anomena «la llei del Crist», que primer es va donar als israelites espirituals, qui formaven part del nou pacte (Gàl. 6:2; Rm. 2:28, 29). La «llei del Crist» es pot resumir en una sola paraula: amor (Mt. 22:36-39). I com aconsegueixen els cristians ungits tenir aquesta llei escrita al seu cor? Principalment de dues maneres: per mitjà de l’estudi de la Paraula de Déu i de l’oració. Per això, tots els cristians verdaders, inclosos els qui no formen part del nou pacte però que se’n volen beneficiar, han de participar regularment en aquests dos aspectes essencials de l’adoració verdadera.

 ¹³ «La llei del Crist» també es coneix com «la llei perfecta, la de la llibertat» (Jm. 1:25; 2:12). Tot i que moltes persones van néixer sota la Llei mosaica, ningú no neix formant part del nou pacte o sota la llei del Crist. I ningú no pot obligar els qui se sotmeten a aquesta llei a servir Déu. Tot el contrari, els alegra saber que la llei de Déu es pot escriure als cors i que, avui dia, els beneficis eterns que deriven del pacte que Jeremies va predir estan a l’abast dels humans.

14. Qui, evidentment, es beneficia del nou pacte?

¹⁴ En saber que els 144.000 formen part del nou pacte, alguns poden pensar que aquests són els únics que se’n beneficien. Poden arribar a aquesta conclusió perquè només els ungits, any rere any, participen dels emblemes al Memorial de la mort de Crist, en el qual el vi representa la «sang de l’aliança» (Mc. 14:24). Però recorda que, els qui formen part del nou pacte també són, juntament amb Jesús, la «descendència» d’Abraham, per mitjà de la qual es beneirien totes les nacions de la Terra (Gàl. 3:8, 9, 29; Gèn. 12:3). Així doncs, podem concloure que, a través del nou pacte, Jehovà durà a terme la seva promesa de beneir tota la humanitat per mitjà de la «descendència» d’Abraham.

15. Quina funció tindrien els ungits, tal com va predir Jehovà?

¹⁵ Jesucrist, la part principal de la descendència d’Abraham, exerceix de Gran Sacerdot. Ell va proporcionar el sacrifici perfecte que fa possible el perdó de l’error i del pecat (llegeix Hebreus 2:17, 18). Amb tot, Jehovà ja havia anunciat  molt abans que existiria «un reialme de sacerdots i una nació sagrada» (Èx. 19:6). Això ens fa pensar que, si a l’antic Israel els sacerdots provenien d’una tribu i els reis d’una altra, com podria existir una nació de reis i sacerdots? L’apòstol Pere va dirigir la seva primera carta als qui s’havia santificat per l’esperit (1 Pe. 1:1, 2). Quan va parlar d’ells, va dir que eren «un llinatge escollit, un sacerdoci reial, una nació santa, un poble adquirit» com a possessió especial (1 Pe. 2:9). Per tant, sota el nou pacte, els cristians ungits exerciran de sacerdots sota la supervisió de Crist. Reflexiona en tot el que això implica! Cada dia, tots hem de lluitar contra la influència del pecat que ‘regna’ sobre la humanitat. I els qui serviran com a sacerdots amb Crist també hauran viscut les mateixes experiències que nosaltres (Rm. 5:21). Per això, sabran com se sent una persona que comet errors i que lluita contra els sentiments de culpa. Tant ells com Jesús es podran posar al nostre lloc quan intentem superar les tendències pecaminoses.

16. Per què les paraules d’Apocalipsi 7:9, 14 animen la «gran multitud»?

¹⁶ A Apocalipsi 7:9, 14 es diu que la «gran multitud» va ‘vestida de blanc’, i això denota que, als ulls de Déu, té una condició neta. Avui dia s’està reunint aquest grup de persones que sobreviurà a la «gran tribulació» i que, en cert sentit, Jehovà ha declarat justes. Com que gaudeixen d’aquesta condició, poden ser amics de Jehovà (Rm. 4:2, 3; Jm. 2:23). Quina magnífica perspectiva! Si tu formes part d’aquesta gran multitud, pots estar segur que, si t’esforces a estar net als ulls de Jehovà, Ell t’ajudarà de bon grat.

17. Què vol dir que Jehovà no ‘recorda’ els pecats mai més?

¹⁷ Què passa amb els pecats que cometen els qui Déu aprova? Com ja s’ha comentat, Jehovà va dir a través de Jeremies: «Els perdonaré les culpes i no em recordaré més dels seus pecats» (Jer. 31:34). Déu perdona els ungits gràcies al sacrifici de Jesús, i de manera semblant, gràcies a la  «sang de l’aliança» també pot perdonar els pecats de la gran multitud. Que Jeremies digués que Jehovà no ‘recordaria’ més els pecats, no vol dir que Déu perdria la memòria i que, com a conseqüència, no seria capaç de recordar els pecats de ningú. Tot el contrari, aquestes paraules indiquen que, un cop ha administrat la disciplina necessària i ha perdonat el pecador penedit, Jehovà deixa enrere el pecat que aquesta persona ha comès. Ara pensa en els pecats del rei David relacionats amb Bet-Sabé i Uries. David va rebre la disciplina necessària, i també va patir les conseqüències del que havia fet (2 Sam. 11:4, 15, 27; 12:9-14; Is. 38:17). No obstant això, Jehovà no el va seguir culpant pels seus errors (llegeix 2 Paralipòmens 7:17, 18). Com estipula el nou pacte, un cop Jehovà perdona algú sobre la base del sacrifici de Jesús, no recorda mai més els seus pecats (Ez. 18:21, 22).

18, 19. Quina lliçó sobre el perdó extraiem del nou pacte?

¹⁸ En relació amb això, el nou pacte destaca una meravellosa qualitat de Jehovà en el seu tracte amb els humans pecadors, siguin els ungits sota el nou pacte o els qui tenen esperança de vida eterna a la Terra. Pots estar segur que Jehovà mai més et retraurà un pecat si ja te l’ha perdonat. Per això, tots podem aprendre una lliçó de la promesa del nou pacte. Pregunta’t: «Intento imitar Jehovà, i no tiro en cara a ningú errors que ja havia dit que estaven perdonats?» (Mt. 6:14, 15). Aquí entren tant les petites ofenses com les més greus, com per exemple l’adulteri. Si el cònjuge innocent està d’acord a perdonar la seva parella, que s’ha penedit, oi que ‘no hauria de recordar més el seu pecat’? Per suposat, deixar enrere els errors dels altres ens pot costar, però és una de les formes d’imitar Jehovà. a

 ¹⁹ Fins i tot podem aplicar aquesta lliçó que extraiem del nou pacte quan algú ha estat expulsat de la congregació però més tard s’ha penedit i ha estat readmès. Imagina’t que aquesta persona t’havia decebut o t’havia difamat. Però ara torna a formar part de la congregació. Com haurien d’influir les paraules de Jeremies 31:34 en la teva manera de pensar i d’actuar? El perdonaràs i no tornaràs a recordar el seu error mai més? (2 Cor. 2:6-8.) Aquesta és una lliçó que tots els qui de veritat valorem el nou pacte hauríem d’aplicar a les nostres vides.

20. En què difereix la teva actitud de la dels jueus del temps de Jeremies?

²⁰ Molts jueus del temps de Jeremies opinaven així: «Jahvè no fa ni bé ni mal» (Sof. 1:12). Malgrat que, a grans trets, sabien qui és Jehovà, pensaven que no actuaria mai i que, per tant, no esperava que visquessin segons les Seves normes. Però, tu saps prou bé que a Jehovà no se li escapa res, i no vols fer res dolent perquè li tens un temor reverencial (Jer. 16:17). A més, també saps que és un Pare benèvol que pren nota de les teves bones obres, sigui que altres les vegin o no (2 Par. 16:9).

21, 22. Per què no cal que et diguin mai més: «Coneix Jehovà!»?

²¹ Fixa’t en la següent particularitat del nou pacte que Jehovà va destacar: «Posaré la meva Llei dintre d’ells i l’escriuré sobre el seu cor. Aleshores jo seré el seu Déu [...]. No els caldrà més instruir-se l’un a l’altre, dient: “Coneixeu Jahvè!”, perquè em coneixeran tots» (Jer. 31:33, 34).  Els ungits que hi ha a la Terra han demostrat que tenen la llei de Jehovà escrita al seu interior. Estimen les veritats bíbliques i no confien en les ensenyances humanes. A més, els encanta compartir aquest coneixement bíblic amb la gran multitud. Aquests últims, que tenen esperança de viure eternament a la Terra, també han arribat a conèixer i a estimar Jehovà, i per això se sotmeten voluntàriament  a la seva guia i confien en les seves promeses. Probablement tu també encaixes en aquesta descripció. Quina gran benedicció és conèixer Jehovà i tenir una relació estreta amb ell!

²² Com has pogut enfortir la teva relació amb Jehovà? Sens dubte, et vénen al cap moments en què has sentit que Jehovà ha contestat les teves oracions. Aquestes experiències han fet que valoris molt més quin tipus de Déu és. Potser has notat la seva ajuda al recordar un text bíblic que t’ha permès enfrontar algun problema. Atresora aquests moments. Continua estudiant la seva Paraula, i el coneixement que tens de Jehovà no deixarà d’augmentar. Si ho fas, els beneficis que rebràs seran eterns.

23. Com t’allibera de sentiments inquietants el fet de conèixer Jehovà?

²³ En relació amb el nou pacte, encara hi ha una altra benedicció que avui dia tots podem experimentar. Saber que Jehovà ens perdona pot alliberar-nos dels sentiments de culpa que ens persegueixen cada dia. Per exemple, una persona que va avortar voluntàriament abans de conèixer les normes divines es pot sentir culpable i abatuda per haver acabat amb la vida d’un ésser humà que s’estava formant. Hi ha altres persones que poden tenir sentiments semblants perquè en el passat van participar en operacions militars i van acabar amb la vida de molta gent. Però el sacrifici de rescat de Jesús, que és essencial en el nou pacte, subministra perdó als qui de debò s’han penedit. Per això, oi que hem d’estar convençuts que, si Jehovà ens ha perdonat els pecats, ja ha tancat aquest assumpte? No hem de seguir patint pels pecats que Jehovà ens ha perdonat totalment.

24. Com t’anima el relat de Jeremies 31:20?

 ²⁴ Trobem una prova vívida del perdó de Jehovà a Jeremies 31:20 (BCI), que diu que Jehovà veia el seu poble com «un fill preciós», i va afegir: «Com és que, després de renyar-lo, encara me’n recordo tant? Per ell se’m commouen les entranyes, me l’estimo amb tendresa». Dècades abans que nasqués Jeremies, Jehovà havia castigat el regne de les deu tribus del nord d’Israel (representat per Efraïm, la tribu més important). Aquells jueus, culpables d’idolatria, van anar a l’exili. No obstant això, Déu estava profundament lligat a les persones d’aquella nació, i els va demostrar tendre afecte. Els estimava com a ‘fills preciosos’, i pensar en ells feia que ‘se li commoguessin les entranyes’. Aquest relat, que trobem en el context del nou pacte, mostra que Jehovà és molt generós quan perdona els qui s’han penedit d’haver actuat malament en el passat.

25. Per què agraeixes a Jehovà la provisió del nou pacte?

²⁵ La promesa de Jehovà de perdonar-nos els pecats per mitjà del nou pacte es complirà en la seva totalitat al final del regnat mil·lenari de Crist. Jesucrist i els 144.000 sacerdots restauraran la humanitat a la perfecció i, després de la prova final, totes les persones podran formar part de la família universal de Jehovà (llegeix Romans 8:19-22). Malgrat que durant segles la humanitat ha gemegat per causa del pecat, en aquest moment la creació de Jehovà gaudirà de «la llibertat de la glòria dels fills de Déu», és a dir, haurà estat alliberada del pecat i de la mort. Per això, no dubtis que l’amorosa provisió del nou pacte t’obre la porta a moltes benediccions, tant ara com per tota l’eternitat. Gràcies al «germen» de David podràs viure en una Terra de «dret i justícia» (Jer. 33:15).