1, 2. (a) Quina visió de Jeremies va marcar el seus missatges profètics? (b) Per què t’han d’interessar els missatges de Jeremies?

 «QUÈ veus?», va preguntar Déu al seu profeta, a qui acabava de comissionar. «Una olla bullent que s’aboca des del nord», va respondre el jove Jeremies. Aquesta visió donava una idea sobre el tipus de declaració que el profeta faria (Jer. 1:13-16, BEC). Jehovà va predir que hi hauria problemes que, com aigua bullent, s’abocarien cap a la terra de Judà a causa de la  seva infidelitat. Per què penses que l’olla bullent s’aboca des del nord? Perquè Babilònia, situada al nord de Judà, els havia d’envair. I així va passar. Durant els anys que Jeremies va ser profeta va ser testimoni de constants vessaments d’aquesta olla bullent, que van acabar en la destrucció de Jerusalem.

² Tot i que Babilònia ja no existeix, hi ha bones raons per interessar-nos en els missatges profètics de Jeremies. Per què? Perquè vivim en una època, «la fi dels dies», en què moltes persones diuen ser cristianes. Però ni elles ni les seves esglésies no tenen l’aprovació de Déu (Jer. 23:20). En canvi, tant tu com els teus germans en la fe prediqueu un missatge d’advertència, però també d’esperança, igual que va fer Jeremies.

3. (a) Com està organitzada la informació en el llibre bíblic de Jeremies? (b) Quin objectiu té el capítol dos d’aquesta publicació?

³ En comptes d’escriure ell mateix els esdeveniments just quan van passar, probablement Jeremies va utilitzar un secretari a la part final de la seva activitat profètica (Jer. 25:1-3; 36:1, 4, 32). El llibre no segueix un ordre cronològic; Jeremies va organitzar moltes idees per temes. Per tant, et serà útil tenir una visió general del context històric dels llibres de Jeremies i Lamentacions, així com de la cronologia dels fets. Fixa’t en la taula de la pàgina 19. Si saps quin rei governava Judà en cada moment i, en alguns casos, què estava passant a Judà i als seus voltants, podràs entendre millor tot allò que Jeremies va dir o va fer. Així estaràs més preparat per treure profit dels missatges que Déu va proclamar al seu poble a través de Jeremies.

4-6. En quina situació es trobava el poble de Déu dècades abans de l’activitat profètica de Jeremies?

⁴ Jeremies va profetitzar durant una època de canvis turbulents, en què hi havia rivalitat entre Assíria, Babilònia i Egipte. Aproximadament noranta-tres anys abans que Jeremies comencés a profetitzar, Assíria havia derrotat les deu tribus del regne del nord d’Israel i havia deportat molts dels seus habitants. En aquell temps, Jehovà havia defensat de l’atac assiri tant Jerusalem com el seu fidel rei, Ezequies, i havia eliminat miraculosament 185.000 soldats enemics (2 Re. 19:32-36). Un dels fills d’Ezequies va ser Manassès. Probablement Jeremies va néixer durant el seu regnat, que va durar cinquanta-cinc anys, període en què Judà va caure a mans d’Assíria (2 Par. 33:10, 11).

⁵ Jeremies també va escriure Primer i Segon dels Reis. En aquest últim es narra que Manassès va reconstruir els llocs alts que el seu pare havia destruït. També va erigir altars a Baal i a l’exèrcit dels cels, fins i tot dins el temple de Jehovà. A més, va vessar molta sang innocent, fins al punt d’oferir el seu fill a un déu fals com a ofrena cremada. En resum, «feia de moltes maneres el mal que ofèn els ulls de Jahvè». A causa de tota aquella maldat, Déu va decretar que a Jerusalem i a Judà els sobrevindria la calamitat, com ja els havia passat a Samaria i Israel (2 Re. 21:1-6, 12-16). Després de la mort de Manassès, el seu fill Amon va seguir amb les pràctiques idolàtriques del seu pare, però ben aviat canviarien les coses. Dos anys després Amon va ser assassinat, i el seu fill Josies, de vuit anys, va ascendir al tron l’any 659 a. de la n. e.

 ⁶ Durant els trenta-un anys que va regnar Josies, Babilònia va anar guanyant terreny a Assíria. En aquestes circumstàncies, Josies va veure l’oportunitat d’aconseguir novament la independència de Judà, alliberant-la de la dominació estrangera. A diferència del seu pare i del seu avi, Josies va servir fidelment Jehovà i va dur a terme grans reformes religioses (2 Re. 21:19-22:2). L’any dotzè del seu regnat va començar a destruir els llocs alts, els pals sagrats i les imatges de la religió falsa de tot el seu regne i, més tard, va ordenar la reforma del temple de Jehovà (llegeix 2 Paralipòmens [Cròniques] 34:1-8). Va ser just l’any tretzè del regnat de Josies, el 647 a. de la n. e., que Jehovà va comissionar Jeremies com a profeta.

7, 8. (a) En què es va diferenciar el regnat de Josies del dels seus antecessors Manassès i Amon? (b) Com era Josies? (Consulta el requadre de la  pàgina 20.)

⁷ L’any divuitè del regnat del bon rei Josies, mentre es reformava el temple, el gran sacerdot va trobar «el llibre de la Llei», i el rei va fer que el seu secretari li llegís. Josies es va adonar dels errors del seu poble, va buscar la guia de Jehovà a través de la profetessa Huldà i va ordenar als seus súbdits que obeïssin els manaments de Déu. La profetessa va dir a Josies que Jehovà portaria la «desgràcia» al poble jueu com a càstig per haver estat infidel. De tota manera, per causa de la bona actitud del rei envers l’adoració pura, aquesta calamitat no vindria mentre ell fos viu (2 Re. 22:8, 14-20).

 ⁸ El rei Josies va intensificar els esforços per eliminar qualsevol resta d’idolatria. Això el va portar fins i tot al territori que havia estat ocupat pel regne del nord d’Israel, on va enderrocar els llocs alts i l’altar de Betel. També va fer plans per celebrar una Pasqua memorable (2 Re. 23:4-25). Imagina’t com devia agradar això a Jeremies! Amb tot, no va ser fàcil canviar la manera de fer de les persones. Manassès i Amon havien portat el poble a la degradant adoració d’ídols i, per tant, la seva espiritualitat estava sota mínims. Malgrat les reformes de Josies, Déu va fer que Jeremies assenyalés que Judà tenia tants déus com ciutats. Els compatriotes del profeta eren com una dona infidel; havien abandonat Jehovà i s’havien prostituït amb déus estrangers. Jeremies va dir: «“Heu erigit tants d’altars com carrers té Jerusalem” per cremar perfums a Baal» (llegeix Jeremies 11:1-3, 13).

9. Quins esdeveniments internacionals van marcar els últims anys del regnat de Josies?

⁹ Aquests missatges de Jeremies no van canviar els jueus, i les nacions veïnes tampoc van deixar de lluitar pel poder. L’any 632 a. de la n. e., els exèrcits babilonis i medes es van unir i van conquerir Nínive, la capital d’Assíria. Tres anys més tard, el faraó egipci Necó va enviar el seu exèrcit al nord per ajudar els assiris. Tot i que la Bíblia no explica per què, Josies va intentar que els exèrcits egipcis tornessin a Meguidó, però el van ferir mortalment (2 Par. 35:20-24). Després d’aquest fet tant trist, quins canvis polítics i religiosos hi hauria a Judà? I a quins nous reptes s’hauria d’enfrontar Jeremies?

10. (a) En què s’assemblen els nostres dies a l’època que va seguir a la mort de Josies? (b) A què et pot ajudar examinar la conducta de Jeremies?

¹⁰ Imagina’t com es va sentir Jeremies quan es va  assabentar de la mort de Josies! Mogut per una profunda tristesa, va recitar cants fúnebres pel rei (2 Par. 35:25). No era una època fàcil per a Judà, i la inestabilitat internacional va afegir-hi més pressió. Les potències rivals, Egipte, Assíria i Babilònia, lluitaven pel control de la regió, i el clima religiós de Judà havia canviat amb la mort de Josies. Va ser la fi d’un govern que, en essència, havia estat favorable per a l’activitat de Jeremies, i l’inici d’un govern hostil. Molts dels nostres germans també han experimentat un canvi semblant; han passat de tenir una relativa llibertat d’adoració a persecucions i prohibicions. Qui sap si molts de nosaltres no haurem d’experimentar canvis semblants! Com ens podrien afectar? Què hauríem de fer per mantenir-nos íntegres? Tenint en compte aquestes preguntes, serà animador examinar els reptes que Jeremies va enfrontar amb èxit.

11. Què va passar a Judà després de la mort de Josies?

 ¹¹ Els habitants de Judà van fer rei el fill de Josies, Joahaz, conegut també amb el nom de Xal·lum. Però Joahaz només va regnar tres mesos, ja que el faraó Necó el va deportar a Egipte quan tornava cap al sud, després de lluitar contra els babilonis. Referint-se a Joahaz, Jeremies va profetitzar: «No hi tornarà més» (Jer. 22:10-12; 2 Par. 36:1-4). En comptes d’ell, el faraó Necó va entronitzar un altre fill de Josies, Joiaquim (o Joaquim). Però Joiaquim no va imitar el bon exemple del seu pare i, en lloc de continuar amb les reformes que havia iniciat Josies, va practicar la idolatria (llegeix 2 Reis 23:36, 37).

12, 13. (a) Quin clima religiós hi havia al principi del regnat de Joiaquim? (b) Com van tractar Jeremies els mestres religiosos?

¹² Al principi del regnat de Joiaquim, Jehovà va dir a Jeremies que anés al temple i condemnés rotundament els jueus per la seva maldat. Veien el temple com un amulet que els havia de protegir. Per això, si no deixaven de «robar, matar, cometre adulteri, jurar en fals, cremar perfums al Baal [ i ] seguir d’altres déus», Jehovà abandonaria el seu temple i els hipòcrites que hi adoraven, igual que havia fet amb el tabernacle a Siló en l’època del gran sacerdot Elí. El país de Judà ‘no seria més que una ruïna’ (Jer. 7:1-15, 34; 26:1-6). a Imagina’t què valent havia de ser Jeremies per declarar aquest missatge! Probablement el va proclamar en públic, davant persones importants i de renom. Avui dia, alguns germans i germanes també senten que necessiten valor per predicar al carrer o per parlar amb persones prominents i benestants.  Malgrat tot, pots estar segur d’això: Jehovà també ens donarà suport, igual que ho va fer amb Jeremies (Heb. 10:39; 13:6).

¹³ Amb aquest clima religiós i polític a Judà, com reaccionarien al missatge els mestres religiosos? Segons explica el mateix profeta, «tot el poble, sacerdots i profetes l’agafaren, dient: “Moriràs!”». Enfurismats, van declarar: «Aquest home mereix la mort» (llegeix Jeremies 26:8-11). Però els enemics de Jeremies no van tenir èxit perquè Jehovà estava al costat del seu profeta per alliberar-lo. Igual que Jeremies no va deixar que la gran quantitat d’enemics i la seva  aparença amenaçadora l’espantessin, tu tampoc no ho hauries de permetre.

14, 15. (a) Quina tasca van començar Jeremies i el seu secretari Baruc l’any quart del regnat de Joiaquim? (b) Com va ser Joiaquim? (Consulta el requadre de la  pàgina 25.)

¹⁴ L’any quart del regnat de Joiaquim, Jehovà va dir a Jeremies que escrivís totes les paraules que li havia parlat des dels dies de Josies. Llavors Jeremies va dictar a Baruc, el seu secretari, tot el que Déu li havia declarat els últims vint-i-tres anys. Aquests missatges de judici estaven relacionats amb una vintena de reis i regnes. Jeremies va manar a Baruc que llegís el rotlle en veu alta a la casa de Jehovà. Per què? Perquè Déu havia dit: «Potser, sentint els de la casa de Judà tot el mal que tinc intenció de fer-los, es convertiran cadascun de la seva mala conducta, i jo els podré perdonar la seva culpa i el seu pecat» (Jer. 25:1-3; 36:1-3).

¹⁵ Quan un oficial de la cort va llegir el rotlle davant el rei, Joiaquim el va estripar i el va cremar. Després va ordenar que li portessin Jeremies i Baruc, «però Jahvè els havia amagats» (llegeix Jeremies 36:21-26). Per l’actitud extremadament dolenta de Joiaquim, Jehovà va declarar a través del seu profeta que el rei tindria «l’enterrament d’un ase» i que ‘l’arrossegarien per llençar-lo enllà de les portes de Jerusalem’ (Jer. 22:13-19). Creus que Jeremies va exagerar amb aquesta profecia tan gràfica?

16. Quin missatge positiu va proclamar Jeremies?

 ¹⁶ Tot i haver de proclamar aquestes denunciacions, Jeremies no va ser un profeta catastrofista. També va anunciar un missatge d’esperança. Jehovà alliberaria una resta d’Israel i els portaria de nou al seu país, on viurien segurs. Faria «una aliança nova» i «eterna» amb el seu poble i els escriuria la llei al cor, els perdonaria els errors i mai més recordaria els seus pecats. A més, un descendent de David ‘exerciria en el país dret i justícia’ (Jer. 31:7-9; 32:37-41; 33:15). Aquestes profecies s’havien de complir en dècades i segles posteriors. El seu compliment fins i tot té a veure amb nosaltres i amb el nostre futur etern. Però tornem als dies de Jeremies, quan els enemics de Judà seguien amb els seus plans (llegeix Jeremies 31:31, 33, 34; Hebreus 8:7-9; 10:14-18).

17, 18. Quins esdeveniments internacionals van marcar els últims anys del regnat de Joiaquim i el regnat de Sedecies?

¹⁷ L’any 625 a. de la n. e. els babilonis i els egipcis van lluitar una batalla decisiva a Carquemix, prop del riu Eufrates, uns 600 km al nord de Jerusalem. El rei Nabucodonosor va vèncer l’exèrcit del faraó Necó i va acabar amb la dominació egípcia a la regió (Jer. 46: 2). Ara, Nabucodonosor governava sobre Judà i havia convertit Joiaquim en el seu vassall. Però, després de tres anys de servir-lo, Joiaquim es va rebel·lar (2 Re. 24:1, 2). Com a resposta, Nabucodonosor i el seu exèrcit es van dirigir a Judà l’any 618 a. de la n. e. i van rodejar Jerusalem. Quina època més turbulenta, fins i tot per a Jeremies, el profeta de Déu! Sembla que Joiaquim va  morir durant el setge. b El seu fill, Jeconies (o Joaquín), va ocupar el tron de Judà durant tres mesos i llavors es va rendir als babilonis. Nabucodonosor va espoliar  les riqueses de Jerusalem i va deportar Jeconies, tota la família del rei, els nobles de Judà, els homes poderosos i els artesans. Entre els exiliats hi havia Daniel, Ananies, Misael i Azaries (2 Re. 24:10-16; Dan. 1:1-7).

¹⁸ Després d’això, Nabucodonosor va fer rei de Judà un altre fill de Josies, Sedecies, qui seria l’últim rei de la línia davídica a la Terra. El seu regnat va acabar quan Jerusalem i el seu temple van ser destruïts, l’any 607 a. de la n. e. (2 Re. 24:17). Durant els onze anys del seu regnat, la nació de Judà va estar plena de tensió política i social. És evident, doncs, que Jeremies havia de confiar completament en Aquell qui l’havia comissionat com a profeta.

19. Com van reaccionar els contemporanis de Jeremies al seu missatge, i per què t’ha d’interessar?

¹⁹ Posa’t a la pell de Jeremies. Des dels temps de Josies, havia viscut enmig de commoció política i havia vist que el poble de Déu es deteriorava espiritualment. De tota manera, sabia que les coses anirien a pitjor. La gent del seu poble va exclamar: «No profetitzis en nom de Jahvè, si no vols morir de mà nostra!» (Jer. 11:21). Fins i tot quan les profecies de Jeremies es van complir, els jueus van dir: «Ja ens pots dir el que vulguis en el nom de Jahvè, que no et volem pas escoltar» (Jer. 44:16). Però hi havia vides en joc, igual que avui dia. El missatge que tu proclames també ve de Jehovà. Per això, si examines com Jehovà va protegir el seu profeta en el període que va culminar amb la caiguda de Jerusalem, seràs més entusiasta al predicar.

20. Per què va ser particularment difícil per a Jeremies viure durant el regnat de Sedecies? (Consulta el requadre de la  pàgina 29.)

²⁰ És possible que els anys més durs de l’activitat profètica de Jeremies fossin durant el regnat de Sedecies. Com molts dels seus antecessors, aquest rei «féu allò que desagrada a Jahvè» (Jer. 52:1, 2). Sedecies era súbdit dels babilonis, i Nabucodonosor el va obligar a jurar pel nom de Jehovà que se sotmetria a ell, el rei de Babilònia. Malgrat això, amb el temps Sedecies es va rebel·lar. Mentrestant, els enemics de Jeremies el van pressionar perquè s’unís a la rebel·lió (2 Par. 36:13; Ez. 17:12, 13).

21-23. (a) Quins dos bàndols hi havia a Judà durant el regnat de Sedecies? (b) Com van tractar Jeremies a causa de la seva postura, i per què t’ha d’interessar aquest fet?

²¹ Al principi del regnat de Sedecies, els reis d’Edom, Moab, Ammon, Tir i Sidó van enviar missatgers a Jerusalem. Possiblement volien que Sedecies s’aliés amb ells contra Nabucodonosor. Tot i això, Jeremies va instar Sedecies que se sotmetés a Babilònia i va donar als missatgers uns jous per il·lustrar que aquelles nacions també haurien de servir els babilonis (Jer. 27:1-3, 14). c Això no va tenir bona acceptació. Jeremies havia de fer de portaveu d’un missatge impopular, i Hananià, un profeta fals, no li ho va posar fàcil, ja que declarava públicament en el nom de Déu que el jou de Babilònia es trencaria. Però Jehovà va dir, a través de Jeremies, que aquest impostor moriria en un any, i així va passar. (Jer. 28:1-3, 16, 17).

 ²² Judà es va dividir en dos bàndols: un a favor de sotmetre’s a Babilònia i l’altre a favor de la rebel·lió. L’any 609 a. de la n. e., Sedecies es va rebel·lar i va demanar ajuda militar a Egipte. Per això, Jeremies va haver de fer front a la histèria nacionalista dels revolucionaris (Jer. 52:3; Ez. 17:15). Nabucodonosor i els seus exèrcits van tornar a Judà per apagar la revolta, van conquerir totes les ciutats i van assetjar Jerusalem un altre cop. En aquest moment tan crític Jeremies va anunciar a Sedecies i els seus súbdits que Jerusalem cauria a mans dels babilonis. Tots els qui es quedessin a la ciutat moririen, però els qui marxessin amb els caldeus sobreviurien (llegeix Jeremies 21:8-10; 52:4).

²³ Els prínceps de Judà pensaven que Jeremies s’havia passat al bàndol dels babilonis. Quan els va dir la veritat, els prínceps jueus el van colpejar i el van empresonar (Jer. 37:13-15). Però Jeremies no endolciria el missatge de Jehovà. Per això, els prínceps van pressionar Sedecies perquè acabés amb Jeremies i van posar el profeta en una cisterna buida on podia haver mort enfonsat en el llot. Però Èbed-Mèlec, un etíop que servia a la casa del rei, el va rescatar (Jer. 38:4-13). Avui dia, el poble de Jehovà sovint s’enfronta a perills perquè rebutja participar en conflictes polítics. Sens dubte, l’experiència de Jeremies et pot donar les forces necessàries per enfrontar-te a les proves i superar-les amb èxit.

24. Explica què va passar l’any 607 a. de la n. e.

²⁴ Finalment, l’any 607 a. de la n. e., els babilonis van obrir una bretxa a la muralla de Jerusalem i van conquerir la ciutat. Els exèrcits de Nabucodonosor van cremar el temple de Jehovà, van enderrocar la muralla i van assassinar els nobles de Judà. Tot i que Sedecies es va intentar escapar, el van capturar i el van portar al seu  conqueridor. Van degollar els seus fills davant seu, i tot seguit Nabucodonosor li va fer treure els ulls, el va fer lligar i el va enviar a Babilònia (Jer. 39:1-7). Les paraules de Jeremies sobre Judà i Jerusalem s’havien fet realitat. Però en comptes d’alegrar-se, el profeta de Déu es va lamentar de les desgràcies del poble. El llibre de Lamentacions reflecteix molt bé els sentiments del profeta. Llegir-lo ens commourà profundament.

25, 26. (a) Què va passar després de la caiguda de Jerusalem? (b) Com van reaccionar els contemporanis de Jeremies al missatge que aquest va proclamar després de la conquesta de Jerusalem?

²⁵ Què va ser de Jeremies durant tot aquest temps? Els prínceps de Jerusalem l’havien empresonat, però els babilonis el van tractar amb amabilitat i el van alliberar. Més tard, Jeremies es va trobar entre alguns jueus que anaven al captiveri i, un cop més, va ser alliberat. Encara havia de fer més en el servei a Déu; tenia feina a fer entre els supervivents. Nabucodonosor va nomenar Guedalià governador del país, i va prometre als jueus que van quedar que viurien en pau mentre el servissin. Però alguns jueus descontents van assassinar Guedalià (Jer. 39:13, 14; 40:1-7; 41:2). Jeremies va instar aquesta resta de Judà que no tingués por del rei de Babilònia i que no marxés del país. Però els líders del poble el van acusar de mentider i van fugir a Egipte, emportant-se Jeremies i Baruc per força. Així i tot, Jeremies va profetitzar que Nabucodonosor també envairia i sotmetria Egipte i que els jueus exiliats patirien desgràcies (Jer. 42:9-11; 43:1-11; 44:11-13).

²⁶ Un cop més, els contemporanis de Jeremies van escollir no escoltar el profeta de Déu. Per què? Van dir:  «Però d’ençà que hem deixat de cremar perfums a la Reina del Cel, ens manca de tot i hem mort per l’espasa i la fam» (Jer. 44:16, 18). Quin estat espiritual més deplorable reflecteixen aquestes paraules! Però és molt animador saber que un home imperfecte pot ser fidel a Jehovà malgrat estar envoltat de persones infidels.

27. Què sabem sobre els últims anys de l’activitat profètica de Jeremies?

²⁷ L’últim fet que Jeremies va posar per escrit data del 580 a. de la n. e., quan Jeconies va ser alliberat de mans del successor de Nabucodonosor, Evil-Merodac (Jer. 52:31-34). Per aquell temps, Jeremies devia tenir uns noranta anys. No tenim informació fiable sobre el final de la seva vida, però és probable que els últims anys visqués a Egipte i morís fidel, després d’haver estat seixanta-set anys en el servei especial a Jehovà. Va complir la seva comissió tant en temps favorables per a l’adoració verdadera com en llargues èpoques marcades per l’adoració apòstata. Tot i que va trobar qui l’escoltés entre algunes persones que temien Déu, la majoria va rebutjar els seus missatges i, fins i tot, el va tractar amb hostilitat. Faria tot això que Jeremies fracassés? I ara! Des de bon principi, Jehovà li havia dit: «Lluitaran contra tu, però no et podran vèncer, perquè jo estic amb tu, oracle de Jahvè, per alliberar-te» (Jer. 1:19). Avui, com a Testimonis de Jehovà, tenim una comissió com la de Jeremies i, per això, podem esperar una reacció semblant (llegeix Mateu 10:16-22). Vist això, analitzem quines lliçons aprenem de l’exemple de Jeremies i com hem de dur a terme el nostre ministeri.