1, 2. Quina qüestió examinarem, i per què?

 ESTÀS casat? Si és el cas, et fa feliç el teu matrimoni? O tens problemes greus amb la teva parella? Us heu distanciat? Estàs patint el matrimoni en comptes de gaudir-lo? Si et passa això, probablement et posarà trist veure que el lligam afectuós que en el passat era el teu matrimoni ara és una relació freda. Com a cristià, segur que t’agradaria que el teu matrimoni portés glòria a Jehovà, el Déu que estimes. Per això, la teva situació actual pot ser motiu de preocupació i dolor. En qualsevol cas, però, no pensis que no hi ha solució.

² Avui dia, hi ha parelles de cristians a les quals en el passat no els anava gaire bé, simplement sobrevivien com a matrimoni, però ara són felices. Van trobar la manera de millorar la seva relació. Tu també pots tenir una vida matrimonial feliç. Com?

3, 4. Per què l’esforç d’acostar-se a Déu fa que el marit i la muller s’apropin? Posa’n un exemple.

³ Quan el marit i la muller s’esforcen per acostar-se a Déu, també s’acosten l’un a l’altre. Per què? Posem-ne un exemple. Imagina una muntanya, ampla a la base i estreta al cim. Al peu de la muntanya hi ha un home i una dona; un a la cara nord, i l’altre a la cara sud. Els dos comencen a pujar. Quan els dos són encara a la base de la muntanya, la distància que els separa és molt gran. Però a mesura  que van pujant cap al cim, la distància entre ells es va escurçant. T’has fixat en la lliçó tranquiŀlitzadora que es desprèn d’aquest exemple?

⁴ El teu esforç per servir Jehovà plenament es podria comparar amb l’esforç que suposa pujar una muntanya. Com que estimes Jehovà, ja t’estàs esforçant molt per «escalar», per dir-ho d’alguna manera. No obstant això, si tu i el teu marit o la teva muller us heu distanciat, pot ser que estigueu escalant per costats diferents de la muntanya. Però què passa si continueu pujant? És clar, al principi potser us separa una distància considerable, però com més us esforceu per acostar-vos a Déu, per «escalar cap al cim», més a prop estareu l’un de l’altre. De fet, acostar-te a Déu  és la clau per acostar-te a la teva parella. Ara bé, com ho pots fer?

 5. (a) Quina és una manera d’acostar-te a Jehovà i al teu marit o la teva muller? (b) Com considera Jehovà el matrimoni?

⁵ Una manera important d’«escalar» és que el marit i la muller facin cas dels consells bíblics pel que fa al matrimoni (Salm 25:4; Isaïes 48:17, 18, BEC). Per això convé que parem atenció a aquest consell concret que va donar l’apòstol Pau: «Que el matrimoni sigui honorat de tots» (Hebreus 13:4). Què signifiquen aquestes paraules? La paraula honorat transmet la idea que és una cosa preciosa i valorada. I així és com Jehovà veu el matrimoni: el considera preciós.

 6. (a) Què mostra el context del consell que va donar Pau sobre el matrimoni? (b) Per què és important que ho tinguem present?

⁶ És clar, si tu i el teu marit o la teva muller serviu Déu, aleshores ja sabeu que la institució del matrimoni és preciosa, fins i tot sagrada. Jehovà mateix va ser qui la va crear (Mateu 19:4-6). No obstant això, si actualment el teu matrimoni té problemes, el fet de saber que aquesta institució és ‘honorada’ probablement no sigui motiu suficient per tractar-vos amb amor i respecte. Llavors què és el que us pot impulsar a fer-ho? Fixa’t bé en què va dir Pau sobre la qüestió de mostrar honra. Les seves paraules no van ser: «El matrimoni és honorat», sinó que en realitat va dir: «Que el matrimoni sigui honorat». Pau no estava fent simplement una observació; estava donant una exhortació. a Tenir clara aquesta diferència et pot ajudar a trobar una motivació addicional per recuperar l’estima per la teva muller o el teu marit. Per què diem això?

 7. (a) Quins manaments bíblics compleixes, i per què? (b) Quins bons resultats té l’obediència?

 ⁷ Com consideres altres manaments bíblics, com ara el de fer deixebles o el de reunir-se per adorar Déu? Pensa-hi un moment (Mateu 28:19, BEC; Hebreus 10:24, 25, BCI). És veritat que complir aquests manaments pot ser molt difícil en ocasions. A vegades les persones a qui prediquem no responen bé, o el teu treball seglar potser et deixa tan exhaust que se’t fa una muntanya assistir a les reunions cristianes. No obstant això, segueixes predicant el missatge del Regne i no deixes d’anar a les reunions. Res no et pot aturar, ni tan sols Satanàs! Per què? Perquè l’amor sincer que sents per Jehovà t’impulsa a obeir els seus manaments (1 Joan 5:3). I què en treus de bo? Doncs que, com que saps que fent això compleixes la voluntat de Déu, la predicació i l’assistència a les reunions et proporcionen pau interior i autèntica alegria. I aquests sentiments et renoven les forces (Nehemies 8:10). Quina lliçó traiem d’aquest fet?

8, 9. (a) Què ens pot motivar a obeir l’exhortació d’honorar el matrimoni, i per què? (b) Quines dues coses analitzarem a continuació?

⁸ Igual que l’amor profund que sents per Jehovà t’impulsa a obeir els manaments de predicar i reunir-te encara que es presentin dificultats, aquest amor et pot moure a obeir el precepte bíblic d’honorar el matrimoni, tot i que a vegades pot semblar difícil (Hebreus 13:4; Salm 18:30 [18:29 en NM]; Eclesiastès 5:3 [5:4 en NM]). A més, tal com els esforços que fas per predicar i reunir-te et reporten moltes benediccions de part de Déu, Jehovà tindrà en compte i beneirà els esforços que fas per honorar el matrimoni (1 Tessalonicencs 1:3, BCI; Hebreus 6:10, BCI).

⁹ Com pots, però, fer que el teu matrimoni sigui honorat? Doncs has d’evitar les conductes que poden danyar la teva relació marital, i fer passos per enfortir el teu matrimoni.

10, 11. (a) Quina conducta deshonra el matrimoni? (b) Quina qüestió convindria tractar amb la nostra parella?

¹⁰ Fa temps, una cristiana va dir: «Oro a Jehovà perquè em doni força per aguantar». Aguantar què? Ella explica: «El meu marit em fereix amb les seves paraules. Potser no se’m veuen blaus, però els seus constants comentaris punyents, com ara “Ets una pesada!” i “No fas res bé!” em trenquen el cor». Aquesta dona casada fa referència a un problema que preocupa moltíssim: el maltractament verbal al matrimoni.

¹¹ És molt trist que, en una llar cristiana, el marit i la muller es diguin paraules cruels, cosa que provoca ferides emocionals que no es curen fàcilment. És evident que un matrimoni caracteritzat per una manera de parlar-se ofensiva no és honorat. Com li va al teu matrimoni al respecte? Una manera d’esbrinar-ho és preguntar humilment al teu marit o la teva muller: «Quin efecte et produeixen les meves paraules?». Si et diu que molt sovint les teves paraules li han causat ferides emocionals, has d’estar disposat a fer canvis perquè la situació millori (Gàlates 5:15; Efesis 4:31).

12. Què podria fer que la teva adoració fos inútil als ulls de Déu?

¹² Has de tenir en compte que la manera com parles al teu marit o la teva muller afecta la teva relació amb Jehovà. La Bíblia diu: «Si algú es té per religiós, però no domina la llengua, s’enganya a ell mateix: la seva religió és buida» (Jaume 1:26, BCI). La manera que tenim de parlar i la nostra adoració no poden anar per camins diferents. Algunes persones creuen que el que passi a casa no té molta importància mentre s’aŀlegui servir Déu, però la Bíblia no defensa aquesta idea. Si us plau, no t’enganyis. Aquest és un assumpte molt seriós (1 Pere 3:7). És possible que tinguis  algunes bones qualitats o siguis un cristià entusiasta, però si fereixes deliberadament el teu marit o la teva dona amb paraules ofensives, deshonres la institució del matrimoni i la teva adoració podria ser inútil als ulls de Déu.

13. Com podria una persona casada causar dolor emocional a la seva parella?

¹³ Els casats també han de vigilar de no causar-se dolor emocional l’un a l’altre de manera indirecta. Pensem en aquestes dues situacions: una mare soltera truca sovint a un cristià casat de la congregació per demanar-li consell, i parlen molta estona; d’altra banda, un cristià solter passa força temps cada setmana predicant amb una cristiana casada. En aquests exemples, els qui estan casats potser tenen bones intencions, però com afecta la seva conducta a les seves respectives parelles? Una dona casada que va patir una situació com aquesta va dir: «Em fa mal veure com el meu marit dedica tant temps i dóna tanta atenció a una altra germana de la congregació. Em fa sentir inferior».

14. (a) Quina obligació marital es destaca a Gènesi 2:24? (b) Què ens hauríem de preguntar?

¹⁴ És comprensible que aquesta germana i els qui es troben en una situació similar dins el seu matrimoni estiguin dolguts. El cas és que veuen com el seu marit o la seva muller no fa cas d’una instrucció bàsica que Déu va donar als matrimonis: «L’home deixarà el pare i la mare i s’unirà a la seva muller» (Gènesi 2:24, BEC). Això no vol dir que els qui es casen ja no cal que respectin els seus pares. El que destaca el versicle és que Déu espera que la persona casada s’interessi principalment per la seva parella. Per això, quan un cristià casat passa massa temps amb altres germans, sobretot si són del sexe contrari, o hi té massa confiança, sotmet a molta pressió la seva unió marital. Creus que és possible que el teu matrimoni passi per moments tensos per aquesta raó? Faries bé de preguntar-te: «Dono al meu  marit o la meva muller el temps, l’atenció i l’afecte que en justícia li corresponen?».

15. Segons Mateu 5:28, per què els cristians casats eviten donar una atenció indeguda a algú de l’altre sexe?

¹⁵ A més, els cristians que estan casats i donen una atenció inadequada a persones de l’altre sexe que no són el marit o la muller, es fiquen imprudentment en un terreny  perillós. És trist dir-ho, però alguns cristians casats han arribat a desenvolupar sentiments romàntics per la persona amb qui havien agafat massa confiança (Mateu 5:28). I com a conseqüència, els lligams emocionals que formen amb altres persones han fet que alguns caiguin en conductes que deshonren el matrimoni encara més. Vegem el que va dir l’apòstol Pau al respecte.

16. Quin manament sobre el matrimoni va donar Pau?

¹⁶ Just després de dir «que tothom honori el matrimoni», l’apòstol Pau va advertir que tothom «mantingui una vida conjugal irreprotxable, perquè Déu ha de jutjar els fornicadors i els adúlters» (Hebreus 13:4, BEC). Pau va utilitzar l’expressió «vida conjugal» per referir-se a les relacions sexuals. Aquestes relacions són ‘irreprotxables’, o moralment netes, només si es mantenen dins del marc del matrimoni. Per això els cristians fan cas de les paraules inspirades: «Alegra’t amb la muller de la teva joventut» (Proverbis 5:18, BEC).

17. (a) Per què és irrellevant per als cristians el que el món pensi de l’adulteri? (b) Com podem imitar l’exemple de Job?

¹⁷ Els qui tenen relacions sexuals amb algú que no és el seu marit o la seva muller mostren una falta de respecte molt greu per les lleis morals de Déu. És cert que avui dia molta gent pensa que la pràctica de l’adulteri és una cosa natural. Però l’opinió humana sobre l’adulteri no hauria d’influir en els cristians. Els cristians tenen present que, al capdavall, «Déu ha de jutjar els fornicadors i els adúlters», i no pas l’home (Hebreus 10:31; 12:29). Per això els autèntics cristians adopten el punt de vista de Jehovà al respecte (Romans 12:9, BEC). Recorda que el patriarca Job va dir: «Vaig fer un pacte amb els meus ulls»  (Job 31:1, BEC). En efecte, per evitar fer un sol pas en el camí que porta cap a l’adulteri, els autèntics cristians exerceixen control sobre els seus ulls i mai miren amb desig una persona de l’altre sexe que no sigui el marit o la muller (consulta el tema «El criteri de la Bíblia sobre el divorci i la separació» de l’apèndix).

18. (a) És greu l’adulteri als ulls de Jehovà? (b) En què s’assemblen l’adulteri i la idolatria?

¹⁸ És greu l’adulteri als ulls de Jehovà? La Llei mosaica ens ajuda a entendre quins són els sentiments de Jehovà al respecte. A Israel, l’adulteri i la idolatria es castigaven amb la mort (Levític 20:2, 10). En què s’assemblaven aquests dos pecats? Doncs bé, un israelita que adorava un ídol trencava el pacte fet amb Jehovà. De la mateixa manera, un israelita que cometia adulteri trencava el pacte fet amb la seva esposa, o amb el seu marit si ho feia una dona. En els dos casos, estaven actuant traïdorament (Èxode 19:5, 6; Deuteronomi 5:9; Malaquies 2:14, BCI). Per tant, els dos eren culpables davant de Jehovà, el Déu fidel i fidedigne (Salm 33:4).

19. Què pot reforçar la nostra determinació de rebutjar l’adulteri, i per què?

¹⁹ És clar, els cristians no estan sota la Llei mosaica. Però recordar que en l’antic Israel l’adulteri es considerava un pecat molt greu pot reforçar la determinació dels cristians de no cometre mai un acte com aquest. Per què? Doncs bé, pensa en això: se’t passaria mai pel cap entrar en una església, agenollar-te i resar davant d’una imatge? Segur que respons: «Mai de la vida!». Però si t’oferissin molts diners, ho faries? «Ni pensar-ho!», diràs. De fet, només la idea d’adorar un ídol i així trair Jehovà és repugnant per als autèntics cristians. De la mateixa manera, als cristians els hauria de repugnar la idea de cometre adulteri i així trair el seu Déu, Jehovà, i la seva muller o el seu marit, sense importar quins aŀlicients pugui tenir (Salm 51:3, 6 [51:1, 4 en NM];  Colossencs 3:5, BEC). No voldríem fer mai res que alegrés Satanàs i deshonrés greument Jehovà i la institució sagrada del matrimoni.

20. Què ha passat amb alguns matrimonis? Iŀlustra-ho.

²⁰ A part d’evitar la conducta que deshonra el matrimoni, què pots fer per recuperar el respecte pel teu marit o la teva muller? Per respondre a aquesta pregunta, pensa en el matrimoni com si fos una casa. Llavors imagina que les paraules amables, els detalls que mostren afecte, i d’altres expressions d’elogi entre el marit i la muller són objectes decoratius que embelleixen la casa. Si el marit i la muller se senten ben units, aleshores el matrimoni s’assembla a una casa adornada amb objectes decoratius que donen color i creen un ambient molt acollidor. Però si l’afecte és cada cop menys intens, la decoració desapareix progressivament i deixa el matrimoni fred i apagat com una casa sense cap adorn. Com que vols obeir el manament de Déu d’honorar el matrimoni, et sentiràs impulsat a millorar la situació. Al cap i a la fi, les coses que són precioses i honorables val la pena reparar-les o restaurar-les. I com es fa això? La Paraula de Déu declara: «Cal saviesa per a construir una casa i prudència per a consolidar-la; gràcies al saber quedaran plenes les cambres amb tot d’objectes preciosos i bonics» (Proverbis 24:3, 4, BCI). Vegem com es poden aplicar aquestes paraules al matrimoni.

21. Com podem enfortir gradualment el nostre matrimoni? (Consulta també el requadre « Com puc enfortir el meu matrimoni?».)

²¹ Entre els «objectes preciosos» que omplen de felicitat una casa i reforcen el matrimoni estan qualitats com l’amor sincer, el temor de Déu i una fe sòlida (Proverbis 15:16, 17; 1 Pere 1:7). Però segons el proverbi que abans hem citat, t’has fixat en com s’omplen les cambres d’objectes  preciosos? Doncs «gràcies al saber». En efecte, el coneixement bíblic, quan es posa en pràctica, té el poder de transformar la manera de pensar de les persones i impulsar-les a revifar l’amor que senten l’un per l’altre (Romans 12:2, BEC; Filipencs 1:9, BEC). Per tant, cada vegada que el marit i la muller us asseieu per estudiar tranquiŀlament una porció de les Escriptures, com ara el text del dia, o un article basat en la Bíblia sobre el matrimoni que s’hagi publicat a La Atalaya o ¡Despertad!, és com si estiguéssiu analitzant un objecte decoratiu meravellós que pot fer molt més maca la vostra casa. I quan l’amor per Jehovà t’impulsa a aplicar en el teu matrimoni el consell que acabeu d’examinar, és com si estiguessis coŀlocant aquest adorn dins «les cambres». Com a resultat, gran part del color i l’ambient acollidor que havíeu gaudit en el passat poden retornar al vostre matrimoni.

22. Quina satisfacció tindrem si ens esforcem per complir amb la nostra part per fer fort el nostre matrimoni?

²² És cert que posar al seu lloc aquests adorns requereix força temps i esforç. Però si fas tot el possible per complir amb la teva part, tindràs l’enorme satisfacció de saber que estàs obeint aquest manament bíblic: «Avanceu-vos a honorar-vos els uns als altres» (Romans 12:10, BCI; Salm 147:11). I el que és més important, els teus esforços sincers per honorar el teu matrimoni et mantindran en l’amor de Déu.