CAPÍTOL 30
Ajuda per vèncer la por
TROBES que és fàcil servir Jehovà?... El Gran Mestre no va dir que ho fos. La nit abans que matessin Jesús, va dir als seus apòstols: «Si el món us odia, sapigueu que m’ha odiat a mi primer que a vosaltres» (Joan 15:18).
Pere va presumir que ell mai no deixaria Jesús. Però Jesús sabia que aquella mateixa nit Pere diria tres vegades que no el coneixia. I això és exactament el que va fer Pere (Mateu 26:31-35, 69-75). Com va poder passar una cosa així?... Va passar perquè Pere va tenir por, igual que els altres apòstols.
Saps per què van tenir por els apòstols?... Perquè no van fer una cosa molt important. Si sabem què és, podrem servir Jehovà sense importar el que altres diguin o ens facin. Ara bé, cal que parlem primer del que va passar la darrera nit que Jesús va estar amb els seus apòstols.
Primer van celebrar junts la Pasqua. Era un sopar especial que es feia cada any perquè el poble de Déu recordés que va ser alliberat de l’esclavitud a Egipte. Aleshores Jesús va instituir amb ells un altre sopar especial. En parlarem en un dels capítols següents i explicarem com aquest sopar ens ajuda a recordar Jesús. Havent sopat, després de dir unes paraules d’ànim als apòstols, Jesús els porta al jardí de Getsemaní. És un dels seus llocs favorits, i hi van sovint.
Un cop allà, Jesús s’endinsa una mica en el jardí per orar tot sol. Els diu a Pere, Jaume i Joan que també orin. Però s’adormen. Mateu 26:36-47.) Saps per què haurien d’haver-se mantingut desperts i haver orat?... Parlem-ne.
Les tres vegades que Jesús s’aparta per orar tot sol, quan torna, es troba Pere i els altres dormint! (Judes Iscariot havia estat amb Jesús i els altres apòstols mentre celebraven la Pasqua unes hores abans. Com recordaràs, Judes s’havia convertit en lladre. Ara es converteix en un traïdor. Com que coneix el lloc del jardí de Getsemaní on Jesús s’ha reunit altres vegades amb els seus apòstols, hi porta soldats perquè arrestin Jesús. Quan hi arriben, Jesús els pregunta: «Qui busqueu?».
Els soldats responen: «Jesús». El Gran Mestre no té cap por, per això respon: «Sóc jo». Els soldats queden tan sorpresos de la valentia de Jesús que fan un pas enrere i cauen a terra. Aleshores Jesús diu: ‘Si em busqueu a mi, deixeu que els meus apòstols se’n vagin’ (Joan 18:1-9).
Quan els soldats agafen Jesús i el lliguen, els apòstols s’espanten i surten corrents. Però Pere i Joan volen saber què passa, i segueixen els soldats a certa distància. Finalment porten Jesús a casa de Caifàs, el gran sacerdot. Com que Joan és un conegut del gran sacerdot, la portera el deixa passar al pati, juntament amb Pere.
Els sacerdots ja s’han aplegat a casa de Caifàs per celebrar el judici. Volen condemnar a mort Jesús. Per això porten testimonis que diuen mentides sobre ell. La gent dóna cops de puny i bufetades a Jesús. Pere és a prop mentre tot això passa.
Una serventa, la portera que ha deixat entrar Pere i Joan, es fixa en Pere i diu: «Tu també hi eres, amb Jesús». Però Pere Mateu 26:57-75; Lluc 22:54-62; Joan 18:15-27).
nega fins i tot que coneix Jesús. Al cap d’una estona, una altra noia reconeix Pere i diu als que són allà: «Aquest hi era, amb Jesús». Pere torna a negar que el coneix. Més tard, un grup de gent veu Pere i li diu: «Certament que tu també ets d’ells». Per tercera vegada, ho nega i diu: «Jo no conec aquest home!». Fins i tot jura que diu la veritat. Aleshores Jesús es gira i el mira (Saps per què va mentir Pere?... Perquè tenia por. I per què en tenia? Què hauria hagut de fer per ser més valent? Pensa-hi. Què havia fet Jesús per reunir tant de coratge?... Havia orat a Déu, i Déu el va ajudar a ser valent. I recorda que Jesús li havia dit tres vegades a Pere que orés i es mantingués despert i alerta. Però què havia passat?...
Cada vegada, Pere s’havia adormit. No havia orat i no s’havia mantingut alerta. Per això, l’arrest de Jesús el va agafar per sorpresa. Més tard, en el judici, quan van donar cops a Jesús i van
fer plans per condemnar-lo a mort, Pere es va espantar. Tan sols unes hores abans, què els havia dit Jesús als apòstols que passaria?... Jesús els havia dit que igual que el món l’havia odiat a ell, a ells també se’ls odiaria.Ara pensem en una situació similar a la de Pere en la qual ens podríem trobar nosaltres. Imagina que ets a classe i altres comencen a dir coses lletges sobre els qui no saluden la bandera o no celebren el Nadal. Aleshores algú es gira cap a tu i diu: «És veritat que tu no saludes la
bandera?». O altres diuen: «Ens han dit que ni tan sols celebres el Nadal!». Et faria por dir la veritat?... Et sentiries temptat a mentir, com va fer Pere?...Més tard, Pere es va sentir molt trist per haver negat que coneixia Jesús. Quan es va adonar del que havia fet, va sortir i va plorar. I sí, va tornar a Jesús (Lluc 22:32, BCI). Ara pensa en això. Què ens pot ajudar a no tenir tanta por i a no dir alguna cosa com la que va dir Pere?... Recorda que Pere no va orar ni es va mantenir alerta. Així doncs, què diries que hem de fer per ser un seguidor del Gran Mestre?...
Sens dubte, ens cal orar a Jehovà perquè ens ajudi. Quan Jesús va orar, saps què va fer Jehovà per ell?... Va enviar un àngel perquè li donés forces (Lluc 22:43). Poden ajudar-nos els àngels?... La Bíblia diu: «L’àngel de [Jehovà] acampa al voltant dels qui el temen, i els protegeix» (Salm 34:7, TBS). Ara bé, si volem rebre l’ajuda de Déu, hem de fer alguna cosa més que demanar-la en oració. Saps què més hem de fer?... Jesús va dir als seus deixebles que vetllessin, és a dir, que es mantinguessin desperts i alerta. Com creus que ho podem fer?...
Hem de parar molta atenció a tot allò que es diu a les reunions cristianes i al que llegim a la Bíblia. Però també hem d’orar regularment a Jehovà i demanar-li que ens ajudi a servir-lo. Si ho fem, rebrem ajuda per vèncer la por. Llavors estarem molt contents quan tinguem una oportunitat de parlar als altres sobre el Gran Mestre i el seu Pare.
Aquests textos ens ajudaran a no permetre que tenir por d’altres ens impedeixi fer el correcte: Proverbis 29:25; Jeremies 26:12-15, 20-24; i Joan 12:42, 43, BCI.