1. Com et sents davant de les injustícies?

 UNA dona gran, ja viuda, és estafada i perd els estalvis de tota una vida. Un nadó indefens és abandonat per una mare sense escrúpols. Un home és a la presó per un crim que no ha comès. Com et sents quan escoltes coses com aquestes? Segurament t’enfades o t’escandalitzes, i amb raó, perquè els humans tenim un fort sentit del que està bé i el que està malament. Per això, quan es comet una injustícia ens indignem, volem que la víctima sigui compensada i que el culpable sigui castigat. Quan això no passa, pot ser que et preguntis: «Veu Déu tot el que està passant? Per què no fa res al respecte?».

 2. Com va reaccionar Habacuc en veure tantes injustícies, i per què no el va reprendre Jehovà?

² Al llarg de la història, alguns servents fidels de Déu s’han preguntat el mateix. Per exemple, el profeta Habacuc va demanar a Déu: «Per què em fas veure la iniquitat i mires indiferent la maldat? L’opressió i la violència són davant meu, i tot són querelles i baralles» (Habacuc 1:3, Bíblia Evangèlica Catalana). Jehovà no va reprendre el profeta per haver-li fet aquesta pregunta tan sincera perquè, al cap i a la fi, Ell és qui ha implantat en els humans el concepte de justícia. En efecte, Jehovà ens ha beneït amb una petita quantitat del seu profund sentit de la justícia.

 3. Per què podem dir que Jehovà és molt més conscient que nosaltres de les injustícies?

³ Jehovà veu tot el que passa, és ben conscient de les injustícies. Parlant dels dies de Noè, la Bíblia diu: «Jehovà va veure que la maldat dels homes havia crescut a la terra  i que els pensaments del seu cor eren sempre dolents» (Gènesi 6:5). Pensa en el que impliquen aquestes paraules. Sovint, la nostra percepció de la injustícia es basa en incidents aïllats que hem viscut o dels quals hem sentit a parlar. En canvi, Jehovà ho veu tot i està al corrent de totes les injustícies que passen arreu del món. Encara més, pot discernir les inclinacions del cor, és a dir, els mals pensaments que hi ha darrere d’aquests actes injustos (Jeremies 17:10).

4, 5. a) Com ens mostra la Bíblia que Jehovà es preocupa pels qui pateixen injustícies? b) Quines injustícies ha patit Jehovà?

⁴ Però Jehovà no veu els actes d’injustícia com si fos un simple espectador, sinó que es preocupa per les víctimes. Recorda que, quan les nacions enemigues tractaven amb crueltat el poble de Déu, ell sentia dolor «quan els sentia gemegar per culpa dels que els oprimien i els maltractaven» (Jutges 2:18). Segurament t’hauràs adonat que, com més injustícies veuen les persones, més insensibles es tornen al veure-les. Però Jehovà no és així. Encara que durant més de 6.000 anys ha vist totes i cadascuna de les injustícies que s’han comès, el seu odi per aquests actes no ha disminuït. Al contrari, la Bíblia ens assegura que Jehovà detesta «una llengua mentidera», «unes mans tacades de sang innocent» i «un testimoni fals que menteix cada vegada que obre la boca» (Proverbis 6:16-19).

⁵ Pensa també en el que Jehovà va dir a través del seu profeta per censurar els corruptes líders d’Israel: «No hauríeu de saber el que és just?». Després de descriure gràficament com abusaven del seu poder, Jehovà va profetitzar com acabarien aquestes persones corruptes al dir: «Demanareu ajuda a Jehovà, però ell no us respondrà. En aquell temps, ell amagarà de vosaltres el seu rostre a causa de les vostres males accions» (Miquees 3:1-4). Imagina’t fins a quin punt li repugna a Jehovà la injustícia! De fet, ell mateix l’ha experimentat, ja que durant milers d’anys Satanàs s’ha  estat burlant d’ell injustament (Proverbis 27:11). A més, Jehovà va patir la pitjor de les injustícies quan el seu Fill, que «no va cometre cap pecat», va ser executat com si fos un criminal (1 Pere 2:22; Isaïes 53:9). Clarament, Jehovà ni passa per alt ni és indiferent al sofriment d’aquells qui pateixen injustícies.

 6. Com reaccionem davant les injustícies? Explica per què.

⁶ Tot i això, és normal que ens indignem quan veiem injustícies o quan en som víctimes. Recorda que estem fets a la imatge de Déu, i la injustícia està diametralment oposada a la seva personalitat (Gènesi 1:27). Llavors, per què permet Jehovà les injustícies?

 7. Com es va qüestionar el bon nom de Jehovà i la seva manera de governar?

⁷ La resposta a aquesta pregunta està relacionada amb una qüestió important. Com hem vist, el Creador té el dret a governar la terra i tots els qui hi viuen (Salm 24:1; Apocalipsi 4:11). Amb tot, al principi de la història es va difamar el bon nom de Déu i es va qüestionar la seva manera de governar. Com? Jehovà va demanar al primer home, Adam, que no mengés d’un dels arbres que hi havia al paradís. Però, i si desobeïa? Déu li va dir: «Sens dubte moriràs» (Gènesi 2:17). Aquest manament no privava de res ni Adam ni la seva esposa, Eva. Satanàs, però, va convèncer Eva que Déu estava sent massa estricte i la va instar a menjar-ne, assegurant-li: «No morireu pas. Perquè Déu sap que el mateix dia que en mengeu, se us obriran els ulls i sereu com Déu: coneixereu el bé i el mal» (Gènesi 3:1-5).

 8. a) Què va donar a entendre Satanàs amb el que va dir a Eva? b) En relació amb el nom de Jehovà i la seva sobirania, què va qüestionar Satanàs?

⁸ Amb aquestes paraules, Satanàs va donar a entendre no només que Jehovà havia ocultat informació crucial  a Eva, sinó que, a més, li havia mentit. Satanàs va fer que Eva dubtés sobre la mena de persona que hi havia darrere del nom Jehovà. Al fer això, va deshonrar profundament el nom de Déu. També va qüestionar la manera de governar de Jehovà. Satanàs, molt astutament, no va qüestionar el fet que Déu fos el Sobirà, sinó si la seva sobirania era legítima, justa o merescuda. En altres paraules, va dir que Déu no governava d’una manera justa i que no actuava en benefici dels seus súbdits.

 9. a) Quines conseqüències van patir Adam i Eva al desobeir, i quines preguntes van sorgir? b) Per què no va destruir Jehovà els rebels?

⁹ Al menjar de l’arbre prohibit, Adam i Eva van ser condemnats a mort, tal com Jehovà havia advertit que els passaria si desobeïen. La mentida de Satanàs va fer sorgir algunes qüestions importants: té Jehovà el dret a governar els humans, o s’haurien de governar ells mateixos? Exerceix Déu la seva sobirania de la millor manera? És cert que Jehovà podia haver utilitzat el poder per eliminar els rebels a l’acte, però això no hauria resolt res, perquè el que s’estava qüestionant no era el poder de Jehovà sinó el seu nom, que inclou la seva manera de governar. El fet d’eliminar els tres rebels, Satanàs, Adam i Eva, no hauria provat que el Seu govern fos just. En qualsevol cas, hauria posat en dubte la Seva governació encara més. L’única manera de saber si als humans els aniria bé governant-se ells mateixos, independentment de Déu, era deixant passar el temps.

10. Què ha demostrat la història respecte a la governació humana?

¹⁰ I què s’ha demostrat amb el pas del temps? Durant milers d’anys, l’home ha provat moltes formes de govern diferents, que han inclòs l’autocràcia, la democràcia, el socialisme i el comunisme. Eclesiastès 8:9 en descriu molt bé els resultats dient que «l’home ha dominat l’home per al seu propi mal». Amb raó, el profeta Jeremies va afirmar: «Jehovà, sé que l’home no és amo del seu camí i que  ni tan sols pot dirigir els seus passos quan camina» (Jeremies 10:23).

11. Per què va permetre Jehovà que els humans patissin?

¹¹ Des d’un bon principi, Jehovà sabia que la independència humana, o l’autogovern, portaria molt de patiment. Vol dir això que va cometre una injustícia al permetre que els fatídics esdeveniments seguissin el seu curs? És clar que no! Per exemple, imagina’t que tens un fill que necessita ser operat perquè la seva vida corre perill. Saps que amb aquesta operació patirà, i això t’entristeix, però també saps que és necessari per tal que gaudeixi de millor salut en el futur. Igualment, Jehovà sabia, i fins i tot va predir, que permetre que els humans es governessin ells mateixos els portaria dolor i patiment (Gènesi 3:16-19). Però també sabia que l’única solució per eliminar els problemes definitivament era permetre que la humanitat veiés els desastrosos resultats de la seva rebeŀlió. Així, aquesta qüestió tan important quedaria resolta de forma permanent, per tota l’eternitat.

12. Tal com mostra l’exemple de Job, quina acusació va llançar Satanàs contra els humans?

¹² Hi ha un altre assumpte a tenir en compte. Quan Satanàs va desafiar la legitimitat i la justícia del govern de Déu, no només va calumniar Jehovà pel que fa a la seva sobirania i el seu nom, sinó que també va difamar els seus servents al qüestionar la seva integritat. Per exemple, fixa’t en el que Satanàs va dir a Jehovà sobre Job, el seu servent just: «¿No és veritat que l’has protegit posant una tanca al seu voltant, al voltant de la seva família i al voltant de tot el que té? Has beneït tot el que ha fet, i el seu bestiar s’ha fet molt nombrós  a la regió. Però ara allarga la mà i toca tot el que té, i veuràs com et maleeix a la teva pròpia cara» (Job 1:10, 11).

13. Què va donar a entendre Satanàs a l’acusar Job, i com ens afecta això a tots els humans?

¹³ Satanàs va dir que Jehovà utilitzava el poder protector per comprar la devoció de Job. Amb aquestes paraules, en realitat estava insinuant que la seva integritat era una farsa i que Job només adorava Déu pel que obtenia d’ell. A més, va assegurar que si Jehovà retirava la seva benedicció a Job, fins i tot aquest home maleiria el Creador. La Bíblia diu de Job: «És un home íntegre i just que tem Déu i evita tot el que és dolent». a Per tant, el Diable sabia que no hi havia ningú com Job. Aleshores, si Satanàs era capaç de trencar la integritat d’aquest home, què no faria amb la resta de la humanitat? En realitat, estava qüestionant la lleialtat de tots els qui volen servir Déu. Al dir a Jehovà «l’home donarà tot el que té per salvar la seva vida», va estendre aquesta acusació a tota la humanitat (Job 1:8; 2:4).

14. Què ha demostrat la història sobre l’acusació que Satanàs va llançar contra els humans?

¹⁴ A diferència del que Satanàs va afirmar, la història ha demostrat clarament que, igual que Job, moltes persones s’han mantingut lleials a Déu quan han passat per proves. La seva lleialtat ha alegrat el cor de Jehovà i li ha servit de resposta per contestar a l’arrogant acusació que Satanàs va fer al dir que els humans deixarien de servir Déu davant les proves (Hebreus 11:4-38). Certament, els que estimen Jehovà s’han negat a girar-li l’esquena. Fins i tot en les adversitats més desconcertants, han confiat plenament que Jehovà els donarà les forces per aguantar (2 Corintis 4:7-10).

15. Quina pregunta pot sorgir respecte als judicis passats i futurs de Jehovà?

 ¹⁵ La manera com Jehovà ha actuat davant les qüestions de la sobirania i de la integritat de l’ésser humà no és l’únic exemple que demostra que ell sempre fa el que és just. La Bíblia conté un registre de sentències que Déu ha dictat contra individus i fins i tot nacions senceres. A més, també recull profecies de judicis futurs. Ara bé, com podem estar segurs que els judicis de Jehovà sempre han sigut justos i sempre ho seran?

16, 17. Quins exemples ens ensenyen que els humans tenim una visió limitada del que de debò és justícia?

¹⁶ Sens dubte, podem dir de Jehovà que «tots els seus camins són justos» (Deuteronomi 32:4). Ningú de nosaltres podria fer la mateixa afirmació al parlar de si mateix perquè la nostra perspectiva del que està bé és sovint molt limitada. Per exemple, pensa en Abraham. Va suplicar a Jehovà que no destruís Sodoma, malgrat la descarada maldat que hi existia. Va preguntar a Jehovà: «De debò destruiràs les persones justes amb les malvades?» (Gènesi 18:23-33). És evident que Jehovà mai faria això. Jehovà no «va fer ploure sobre Sodoma i Gomorra foc i sofre» fins que el just Lot i les seves filles van arribar sans i estalvis a la ciutat de Sóar (Gènesi 19:22-24). D’altra banda, quan Jehovà va perdonar misericordiosament la gent de Nínive, Jonàs «es va enfadar moltíssim». Encara que els ninivites s’havien penedit de tot cor, com que ell havia predit que serien destruïts, volia que es complís el que havia dit (Jonàs 3:10-4:1).

¹⁷ Jehovà va assegurar a Abraham que, quan exerceix justícia, no ho fa tan sols per destruir els malvats, sinó també per salvar els justos. D’altra banda, Jonàs va haver d’aprendre  que Jehovà és misericordiós. Si els malvats canvien, Jehovà està «disposat a perdonar» (Salm 86:5). A diferència d’alguns humans insegurs, Jehovà no condemna la gent senzillament per fer una demostració del seu poder, ni tampoc deixa de mostrar compassió per por que el considerin dèbil. Jehovà mostra misericòrdia sempre que hi hagi una bona raó per fer-ho (Isaïes 55:7; Ezequiel 18:23).

18. Com mostra la Bíblia que Jehovà no es deixa emportar pels sentiments?

¹⁸ Tot i això, Jehovà no es deixa cegar pels sentiments. Quan el seu poble no va deixar d’adorar déus falsos, Jehovà va afirmar contundentment: «Et jutjaré segons la teva conducta, i et demanaré comptes per totes les coses detestables que has fet. Els meus ulls no et tindran llàstima, i no tindré compassió, perquè faré que caiguin sobre tu els resultats de la teva conducta» (Ezequiel 7:3, 4). Per això, quan els éssers humans s’entossudeixen a fer les coses a la seva manera, Jehovà els jutja conseqüentment, i sempre ho fa basant-se en proves sòlides. Per exemple, quan Jehovà va sentir els crits de queixa contra Sodoma i Gomorra, va dir: «Baixaré per veure si les queixes que m’han arribat són certes i si de debò es comporten tan malament» (Gènesi 18:20, 21). Jehovà, a diferència dels humans, no es precipita a treure conclusions abans d’escoltar tots els detalls. Que agraïts n’estem! No és estrany que la Bíblia descrigui Jehovà com «un Déu fidel que mai comet injustícies» (Deuteronomi 32:4).

19. Què podem fer si ens costa entendre per què Jehovà actua de certa manera?

¹⁹ La Bíblia no sempre explica per què Jehovà va actuar d’una o altra manera en el passat, ni tampoc ens dona tots els detalls de com jutjarà les persones en el futur, ja sigui individualment o com a grup. Si llegeixes alguna profecia  o algun relat bíblic que et deixa desconcertat i creus que necessites més detalls, mostra la mateixa lleialtat que el profeta Miquees, que va escriure: «Esperaré amb paciència el Déu de la meva salvació» (Miquees 7:7).

20, 21. Per què podem estar segurs que Jehovà sempre farà el que és just?

²⁰ Pots estar segur que Jehovà sempre farà el que és just. Fins i tot en un món on sembla que ningú fa cas de les injustícies, Jehovà ens promet: «La venjança és meva. Jo els donaré el que es mereixen» (Romans 12:19). Si esperem amb paciència, demostrarem que tenim la mateixa confiança que l’apòstol Pau quan va dir: «És Déu injust? De cap manera!» (Romans 9:14).

²¹ Ara per ara, vivim en «temps crítics i molt difícils de suportar» (2 Timoteu 3:1). La injustícia i «els abusos» han causat molt de patiment (Eclesiastès 4:1). Tot i això, Jehovà no ha canviat, continua odiant la injustícia i es preocupa molt pels qui en són víctimes. Si ens mantenim lleials a Déu i a la seva sobirania, ens donarà les forces per aguantar fins que arribi el moment que ha fixat per eliminar totes les injustícies mitjançant el seu Regne (1 Pere 5:6, 7).