1-3. a) Com va demostrar Salomó una saviesa extraordinària en el cas de les dues dones? b) Què ens promet donar Jehovà, i quines preguntes sorgeixen?

 ERA un cas molt difícil: dues dones discutien per un nadó. Les dues vivien a la mateixa casa i cada una havia donat a llum un nen amb pocs dies de diferència. Un dels nadons havia mort i, ara, totes dues deien ser la mare del que estava viu. a Ningú havia presenciat el que havia passat. Com que el tribunal inferior probablement no havia pogut resoldre el cas, el va passar a Salomó, el rei d’Israel. Aconseguiria ell descobrir la veritat?

² Després d’escoltar durant una estona com discutien les dones, Salomó va demanar una espasa. A continuació, amb total convicció, va ordenar que tallessin el nen en dues meitats i en donessin una a cada dona. A l’instant, la mare verdadera va començar a suplicar al rei que donés el nen, el seu fill estimat, a l’altra dona. En canvi, l’altra insistia que tallessin el nen en dos. Salomó acabava de resoldre el cas. Sabia que una mare sent compassió pel seu fill, i va utilitzar aquest coneixement per emetre un veredicte i posar fi a la discussió. Imagina’t com es va sentir la mare verdadera quan Salomó va ordenar que li donessin el nen i va dir: «Ella és la seva mare» (1 Reis 3:16-27).

³ Quin gran exemple de saviesa! En assabentar-se de com  Salomó havia resolt el cas, tothom es va quedar bocabadat «perquè van veure que Déu li havia donat saviesa». La saviesa de Salomó era un do de Déu. Jehovà li havia donat «un cor savi i capaç d’entendre» (1 Reis 3:12, 28). I nosaltres, podem rebre la saviesa de Déu? Sí, ja que Salomó va escriure sota inspiració que «Jehovà és qui dona saviesa» (Proverbis 2:6). Jehovà promet donar saviesa, és a dir, la capacitat de fer un bon ús del coneixement, l’enteniment i el discerniment, a tots aquells qui la busquen sincerament. Com podem aconseguir la saviesa de dalt? I com la podem posar en pràctica a la nostra vida?

4-7. Què hem de fer per aconseguir saviesa?

⁴ Cal que siguem molt inteŀligents o que tinguem molts estudis per rebre la saviesa divina? No. Jehovà està disposat a compartir la seva saviesa amb nosaltres sense importar la nostra criança o l’educació que hàgim rebut (1 Corintis 1:26-29). Però hem de prendre la iniciativa, perquè la Bíblia ens exhorta: «Aconsegueix saviesa» (Proverbis 4:7). Com ho podem fer?

⁵ Primer, cal témer Déu. Proverbis 9:10 diu que «el temor de Jehovà és el primer pas per obtenir saviesa». El temor de Déu és el fonament de la saviesa veritable. Per què? Recorda que la saviesa inclou la capacitat d’utilitzar el coneixement amb eficàcia. Això no vol dir que ens encongim de por davant de Déu, sinó que ens inclinem davant d’ell amb admiració, respecte i confiança. Aquest temor és sa i té el poder de motivar-nos a harmonitzar la nostra vida amb la voluntat de Déu. Aquesta és la manera més sàvia de viure, ja que els principis de Jehovà sempre beneficien els qui els segueixen.

⁶ Segon, hem de cultivar humilitat i modèstia. Aquestes qualitats són indispensables per reflectir la saviesa divina (Proverbis 11:2). Per què? Si som humils i modestos, estarem  disposats a admetre que no tenim totes les respostes, que no sempre tenim la raó i que necessitem saber l’opinió de Jehovà sobre les coses. «Déu s’oposa als arrogants», però es complau a donar saviesa als qui són humils de cor (Jaume 4:6).

⁷ Tercer, és imprescindible estudiar la Paraula de Déu, on es revela la seva saviesa. Si vols aconseguir aquesta saviesa, t’has d’esforçar de valent per trobar-la (Proverbis 2:1-5). I quart, és molt important orar. Si demanes de tot cor a Déu la seva saviesa, te la donarà generosament (Jaume 1:5). A més, si li demanes en oració el seu esperit, et respondrà. Aquest et permetrà trobar tresors a la Bíblia que t’ajudaran a resoldre problemes, evitar perills i prendre sàvies decisions (Lluc 11:13).

 8. Com es veurà si hem aconseguit o no la saviesa de Déu?

⁸ Com vam veure en el capítol 17, la saviesa de Jehovà és pràctica. Per tant, si realment aconseguim la saviesa de Déu, es veurà en el nostre comportament. El deixeble Jaume va descriure el resultat de la saviesa divina, al dir: «La saviesa de dalt en primer lloc és pura, després pacífica i raonable, sempre està disposada a obeir, està plena de misericòrdia i bons fruits, és imparcial i no és hipòcrita» (Jaume 3:17). Ara analitzarem cadascuna d’aquestes qualitats. Mentre ho fem, pregunta’t: «Està influint “la saviesa de dalt” en la meva vida?».

 9. Què significa ser pur, i per què és adient que aquesta qualitat sigui la primera de la llista?

⁹ «En primer lloc és pura.» Ser pur significa estar lliure de tota contaminació, tant per fora com per dintre. La Bíblia associa la saviesa amb el cor, però la saviesa divina no pot entrar en un cor que està contaminat com a conseqüència dels mals pensaments, els desitjos incorrectes i els motius  egoistes (Proverbis 2:10; Mateu 15:19, 20). Amb tot, si tenim un cor pur al grau que ens ho permeti la imperfecció, ens allunyarem del mal i farem el bé (Salm 37:27; Proverbis 3:7). Oi que és lògic que la puresa sigui la primera qualitat de la saviesa que es menciona a la llista? Al cap i a la fi, si no estem nets moralment i espiritualment, com podrem reflectir les altres qualitats de la saviesa de dalt?

10, 11. a) Per què és important que siguem pacífics? b) Com pots demostrar que promous la pau si t’adones que has ofès algun germà? (Consulta també la nota.)

¹⁰ «Després pacífica.» La saviesa divina ens impulsa a buscar la pau, que és un aspecte del fruit de l’esperit de Déu (Gàlates 5:22). Per això, ens esforcem per no danyar el «lligam de la pau» que uneix el poble de Jehovà (Efesis 4:3). I fem tot el que podem per restaurar la pau quan s’ha perdut. Per què és important? La Bíblia diu: «Continueu [...] vivint en pau, i el Déu de l’amor i de la pau estarà amb vosaltres» (2 Corintis 13:11). Sempre que ens esforcem per viure en pau, el Déu de la pau serà amb nosaltres. Així doncs, la manera com tractem els germans afecta directament la nostra relació amb Jehovà. Com pots promoure la pau? Analitzem-ne un exemple.

¹¹ Què has de fer si t’adones que has ofès algun germà? Jesús va dir: «Per això, si al portar la teva ofrena a l’altar, allà et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, deixa la teva ofrena davant de l’altar i ves-te’n. Primer fes les paus amb el teu germà, i després torna i presenta l’ofrena» (Mateu 5:23, 24). Podràs posar en pràctica aquest consell si prens la iniciativa i vas a parlar amb el teu germà. Amb quin objectiu? Per fer les paus. b Però per aconseguir-ho,  has de reconèixer que els seus sentiments estan ferits, i no has de passar-los per alt. Si t’hi acostes amb la intenció de fer les paus i mantens aquesta actitud, segurament podreu resoldre qualsevol malentès, disculpar-vos i perdonar-vos. Quan fas tot el que pots per fer les paus, demostres que et deixes guiar per la saviesa de Déu.

12, 13. a) Què significa la paraula que a Jaume 3:17 es tradueix com a «raonable»? b) Com podem demostrar que som raonables?

¹² «Raonable.» Què significa ser raonable? Segons els erudits, la paraula grega que a Jaume 3:17 es tradueix com a «raonable» és difícil de traduir. Aquesta paraula transmet la idea de cedir. Els traductors han utilitzat termes com «amable», «pacient» i «considerada». Com podem demostrar que la saviesa de dalt està influint en la nostra vida?

 ¹³ «Que tothom vegi que sou persones raonables», diu Filipencs 4:5. Una altra traducció diu: «Tingueu fama de ser raonables» (The New Testament in Modern English, de J. B. Phillips). Fixa’t que no es tracta de com ens veiem nosaltres mateixos, sinó de com ens veuen els altres, de quina reputació tenim. La persona raonable no insisteix sempre en la lletra petita de la llei o a sortir-se amb la seva. Està disposada a escoltar i, quan sigui apropiat, a cedir als desitjos dels altres. És amable, no és aspra ni dura amb els altres. Si bé tots els cristians hem de ser així, aquesta exhortació és especialment important per als qui serveixen com a ancians. L’amabilitat atreu i fa que ens sigui fàcil acostar-nos a ells (1 Tessalonicencs 2:7, 8). Tots fem bé de preguntar-nos: «Se’m coneix per ser una persona considerada, disposada a cedir i amable?».

14. Com podem demostrar que estem disposats a obeir?

¹⁴ «Sempre està disposada a obeir.» La paraula grega que es tradueix com a «disposada a obeir» no apareix a cap altre lloc de les Escriptures Gregues. Segons comenta un erudit, aquesta paraula «s’utilitza sovint en la disciplina militar». Transmet la idea de «fàcil de persuadir» i «submís». c La persona que es guia per la saviesa de dalt se sotmet de bon grat al que diu la Bíblia. No és d’aquelles que han decidit fer una cosa i, encara que els demostrin que està malament, no canvien de parer. Al contrari, sempre està disposada a canviar quan veu que el que fa o pensa no concorda amb el que diu la Bíblia. És així com et veuen els altres?

15. Què és la misericòrdia, i per què és apropiat que a Jaume 3:17 la «misericòrdia» i els «bons fruits» es mencionin junts?

¹⁵ «Està plena de misericòrdia i bons fruits.» d L’expressió  «plena de misericòrdia» ens indica que aquesta qualitat és una part important de la saviesa de dalt. A la Bíblia, la paraula misericòrdia normalment denota una preocupació activa pels altres, un sentiment de compassió que ens impulsa a fer moltes obres bondadoses. Per això és apropiat que la «misericòrdia» i els «bons fruits» es mencionin junts. Una obra de referència defineix la misericòrdia com «un sentiment de pena pels qui pateixen que ens motiva a ajudar-los». e Per tant, la saviesa divina no és freda o tan sols inteŀlectual, sinó càlida, sensible i sincera. Com podem demostrar que estem plens de misericòrdia?

16, 17. a) A part de l’amor que sentim per Déu, què ens motiva a compartir les bones notícies amb els altres, i per què? b) Com podem demostrar que estem plens de misericòrdia?

¹⁶ Una manera molt important és compartint les bones notícies del Regne de Déu amb els altres. Què ens motiva a fer-ho? Principalment, l’amor a Déu. Però també ens motiva la misericòrdia, o compassió, pels altres (Mateu 22:37-39). Avui dia, moltes persones són «maltractades i abandonades com ovelles sense pastor» perquè els seus pastors religiosos les han cegat i les han abandonat en sentit espiritual (Mateu 9:36). Com a resultat, no saben que la Paraula de Déu conté guia sàvia ni coneixen les benediccions que el Regne aviat portarà a la terra. Quan meditem en les necessitats espirituals de la gent que ens envolta, la compassió sincera ens motiva a fer tot el que puguem perquè coneguin l’amorós propòsit de Jehovà.

¹⁷ De quines altres maneres podem demostrar que estem plens de misericòrdia? Recorda la paràbola que Jesús va explicar d’un samarità que va trobar un home mig mort al camí, a qui havien robat i apallissat. Mogut per  la misericòrdia, el samarità «el va tractar amb compassió», li va embenar les ferides i el va cuidar (Lluc 10:29-37). Oi que aquesta paràbola mostra clarament que la misericòrdia implica oferir ajuda pràctica als qui ho necessiten? La Bíblia ens exhorta que «fem el bé a tothom, però sobretot als nostres germans en la fe» (Gàlates 6:10). Vegem algunes situacions. Un germà gran potser necessita que el portin a les reunions. O, a la congregació, una viuda potser necessita ajuda per fer reparacions a casa seva (Jaume 1:27). O potser algú desanimat necessita «una bona paraula» que l’animi (Proverbis 12:25). Quan mostres misericòrdia d’aquestes maneres, demostres que la saviesa de dalt està influint en la teva vida.

18. Si ens deixem guiar per la saviesa de dalt, què ens esforçarem a eliminar del nostre cor, i per què?

¹⁸ «És imparcial.» La saviesa de dalt està molt per sobre de qualsevol prejudici racial o orgull nacional. Si ens deixem guiar per aquesta saviesa, ens esforçarem a eliminar del nostre cor qualsevol tendència a mostrar favoritismes (Jaume 2:9). Hem de tractar tots els germans per igual, independentment de la seva educació, el seu estatus social o les seves responsabilitats a la congregació. I tampoc menysprearem cap dels nostres germans per molt humil que ens pugui semblar la seva situació. Si Jehovà li ha mostrat el seu amor, com no el considerarem digne del nostre amor?

19, 20. a) Què volia dir originàriament la paraula grega per a «hipòcrita»? b) Com demostrem un «afecte fraternal» que «no és hipòcrita», i per què és important?

¹⁹ «No és hipòcrita.» La paraula grega per a «hipòcrita» es pot referir a un «actor que interpreta un paper». f En temps  antics, els actors grecs i romans duien grans màscares mentre actuaven. Per això, aquesta paraula va arribar a denominar algú que fingia, un farsant. Aquest aspecte de la saviesa divina no només ha d’influir en la manera com tractem els nostres germans, sinó també en el que sentim per ells.

²⁰ L’apòstol Pere va explicar que l’«obediència a la veritat» ha de resultar en un «afecte fraternal» que «no és hipòcrita» (1 Pere 1:22). I és que el nostre afecte pels germans no ha de ser de cara a la galeria; no portem una màscara, o interpretem un paper, per enganyar els altres. El nostre afecte ha de ser sincer, de tot cor. Si és així, ens guanyarem la confiança dels germans, perquè veuran que som transparents i no amaguem res. Aquesta sinceritat fomenta relacions honestes i obertes, i crea una atmosfera de confiança a la congregació.

21, 22. a) Com va deixar de protegir Salomó la seva saviesa? b) Com podem protegir la saviesa, i com ens beneficiarà fer-ho?

²¹ La saviesa divina és un regal de Jehovà que hem de protegir. El rei Salomó va dir: «Fill meu, [...] protegeix la saviesa pràctica i la capacitat de raonar» (Proverbis 3:21). Per desgràcia, el mateix Salomó no la va protegir. Va ser savi mentre va tenir un cor obedient, però, amb el temps, les moltes dones estrangeres que va tenir van desviar el seu cor de l’adoració pura (1 Reis 11:1-8). El que li va passar ens ensenya que el coneixement serveix de ben poc si no en fem un bon ús.

²² Per tant, com podem protegir la saviesa pràctica? No n’hi ha prou amb llegir la Bíblia regularment i les publicacions que ens proporciona «l’esclau fidel i assenyat», sinó que ens hem d’esforçar per posar en pràctica tot el que aprenem (Mateu 24:45). Com hem vist, tenim moltes raons per posar en pràctica la saviesa divina a la nostra vida. Ens permet viure millor ara i aferrar-nos «a la vida de veritat» en el nou món de Déu (1 Timoteu 6:19). I encara més important, cultivar la saviesa de dalt ens apropa a la Font de tota saviesa, Jehovà Déu.