MOISÈS havia anat fins a la muntanya d’Horeb per trobar herba per a les seves ovelles. Allà va veure un arbust en flames, però el foc no el consumia!

«Això és molt estrany», va pensar Moisès. «M’aproparé per veure-ho millor». Quan ho va fer, es va sentir una veu de l’arbust: «No t’apropis més. Treu-te les sandàlies; el lloc que trepitges és terra santa». Era Déu, que parlava mitjançant un àngel, i per això Moisès es va cobrir la cara.

Aleshores Déu va dir: «He vist el patiment del meu poble a Egipte. Per tant, penso alliberar-lo, i tu ets aquell qui envio per treure el meu poble d’Egipte». Jehovà estava a punt de dur el seu poble a la preciosa terra de Canaan.

Però Moisès va dir: «Jo no sóc ningú. Com puc fer això? Imagina’t que hi vaig. Els israelites em diran: “Qui t’ha enviat?”. Què els diré llavors?».

«Això és el que els has de dir», va contestar Déu. «JEHOVÀ, el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob, és aquell qui m’ha enviat a vosaltres». I Jehovà va afegir: «Aquest és el meu nom per sempre més».

Moisès va replicar: «Però suposa que els dic que tu m’has enviat i no em creuen».

«Què portes a la mà?», li va preguntar Déu.

Moisès va contestar: «Un bastó».

«Llença’l al terra», va dir Déu. I quan Moisès ho va fer, el bastó es va convertir en una serp. Llavors, Jehovà li va mostrar un altre miracle a Moisès. Li va dir: «Fica’t la mà al pit, dins la teva roba». Moisès ho va fer, i quan la va treure, era blanca com la neu! La mà semblava que tingués una malaltia molt dolenta que es diu lepra. Després, Jehovà va donar poder a Moisès per fer un tercer miracle. Finalment va dir: «Quan facis aquests miracles, els israelites creuran que t’he enviat».

Després d’això, Moisès va tornar a casa i li va dir a Jetró: «Si us plau, deixa’m que vagi a Egipte per veure com estan els meus parents». Així, Jetró es va acomiadar de Moisès, i Moisès va començar el seu viatge de retorn a Egipte.