MIRA el jove que parla amb aquests homes grans. Són mestres al temple de Déu a Jerusalem. El noi és Jesús. Ha crescut força. Ara té dotze anys.

Els mestres s’han sorprès molt al veure que Jesús sap tantes coses de Déu i del que hi ha escrit a la Bíblia. Però per què no hi són també Josep i Maria? On són? Vegem-ho.

Cada any Josep porta la seva família a Jerusalem per a la Pasqua, que és una festa especial. El viatge des de Natzaret fins a Jerusalem és llarg. Ningú no té cotxe, i no hi ha trens. No existien en aquell temps. La majoria de la gent va a peu, i es triga uns tres dies a arribar a Jerusalem.

Josep ara ja té una gran família. Per això, ha de cuidar els germans petits de Jesús. Doncs bé, aquest any Josep i Maria han començat el seu llarg viatge de tornada a Natzaret amb els seus fills. Creuen que Jesús està amb les altres persones que també estan viatjant. Però quan fan una parada al final del dia, no troben Jesús enlloc. El busquen entre els seus parents i amics, però no està amb ells! Per això tornen a Jerusalem a buscar-lo.

Per fi troben Jesús aquí amb els mestres. Els està escoltant i fent preguntes. I tothom està molt sorprès de la saviesa que té Jesús. Maria, però, diu: «Fill meu, per què ens has fet això? El teu pare i jo hem estat molt preocupats buscant-te».

Jesús respon: «Per què m’havíeu de buscar? No sabíeu que jo havia de ser a la casa del meu Pare?».

En efecte, a Jesús li agrada molt ser on pot aprendre de Déu. Oi que nosaltres també ens hauríem de sentir així? A casa, a Natzaret, Jesús anava a les reunions cada setmana per adorar Déu. Com que sempre escoltava atentament, va aprendre moltes coses de la Bíblia. Esforcem-nos per seguir l’exemple de Jesús.