1. Qui ens ha donat la vida?

 JEHOVÀ «és el Déu viu» (Jeremies 10:10). Ell és el nostre Creador, i ens ha donat la vida. La Bíblia diu: «Tu vas crear totes les coses i vas voler que existissin» (Apocalipsi 4:11). Sí, és gràcies a Jehovà que podem gaudir de la vida. La vida és un regal molt valuós que ens ha fet (llegeix Salm 36:9).

 2. Com podem ser feliços?

² Jehovà ens dona tot el que necessitem per viure, com ara el menjar i l’aigua (Fets 17:28). Però encara va més enllà. Ell vol que gaudim de la vida (Fets 14:15-17). Si volem ser feliços, hem d’obeir les lleis de Déu (Isaïes 48:17, 18).

 3. Què va fer Jehovà quan Caín va matar Abel?

³ La Bíblia ensenya que tant la nostra vida com la dels altres són molt valuoses per a Jehovà. Per exemple, en una ocasió, Caín, un dels fills d’Adam i Eva, es va enfadar molt amb el seu germà petit, Abel. Jehovà va advertir Caín que havia de controlar la seva ira, però ell no el va escoltar. Llavors, la ràbia que sentia va créixer tant que «Caín es va llançar sobre el seu germà Abel i el va matar» (Gènesi 4:3-8, BCI). Jehovà va castigar Caín per haver assassinat Abel (Gènesi 4:9-11). Això ens ensenya que la ira i l’odi són molt perillosos perquè ens poden convertir en persones violentes  i cruels. Algú així no pot rebre la vida eterna (llegeix 1 Joan 3:15). Si volem agradar Jehovà, hem d’aprendre a estimar tothom (1 Joan 3:11, 12).

 4. Què aprenem d’una de les lleis que Jehovà va donar als israelites?

⁴ Milers d’anys després, Jehovà va deixar clar que la vida era molt valuosa per a ell quan va donar a Moisès els Deu Manaments. Una d’aquestes lleis deia: «No matis» (Deuteronomi 5:17, MM). Si algú assassinava una persona intencionadament, aquest havia de morir.

 5. Què pensa Déu sobre l’avortament?

⁵ Què pensa Jehovà sobre l’avortament? Pensa que fins i tot la vida d’una criatura que no ha nascut és molt valuosa. A la Llei que va donar als israelites, Jehovà va dir que si algú donava un cop a una dona embarassada i aquesta perdia el seu fill, l’agressor havia de morir (llegeix Èxode 21:22, 23; Salm 127:3). D’aquí aprenem que, als ulls de Déu, avortar està malament (consulta la nota 28).

6, 7. Com podem demostrar a Jehovà que veiem la vida com un regal?

⁶ Com podem demostrar a Jehovà que tenim el mateix punt de vista que ell sobre la vida? No fent res que posi en perill la nostra vida ni la dels altres. Per aquesta raó, no fumem ni prenem drogues, ja que ens perjudiquen i ens poden matar.

⁷ Déu ens ha donat la vida i el nostre cos, i és important que els utilitzem com ell vol. Per tant, cal que cuidem el nostre cos. Si ens neguéssim a fer-ho, seríem impurs als ulls de Déu (Romans 6:19; 12:1; 2 Corintis 7:1). De fet, si no valorem el regal de la vida com ho fa ell, no serveix de res que l’adorem. És possible que  sigui difícil deixar alguns mals hàbits, però Jehovà ens ajudarà si ens esforcem de valent i veiem la vida com un regal molt valuós.

 8. Què podem fer per no posar en perill la nostra vida ni la dels altres?

⁸ Hem après que la vida és un regal valuós. Jehovà espera que fem tot el que estigui a la nostra mà per no posar en risc la nostra vida o la dels altres. Per això vigilem a l’hora de conduir i no practiquem esports perillosos o violents (Salm 11:5). També ens esforcem perquè la nostra llar sigui un lloc segur. Jehovà va manar als israelites: «Si edifiques una casa nova, posa-hi una barana al terrat, perquè la teva família no sigui responsable de la mort del qui pugui caure daltabaix» (Deuteronomi 22:8, BCI).

 9. Com hem de tractar els animals?

⁹ A Jehovà fins i tot li importa com tractem els animals. Ell permet que matem animals per alimentar-nos, vestir-nos o defensar-nos si ens ataquen (Gènesi 3:21; 9:3; Èxode 21:28). Però no veu bé que els maltractem ni que els matem només per diversió (Proverbis 12:10).

10. Com sabem que la sang representa la vida?

¹⁰ La sang és sagrada per a Jehovà perquè representa la vida. Després que Caín assassinés Abel, Jehovà li va dir: «La sang del teu germà clama a mi des de la terra» (Gènesi 4:10). La sang d’Abel representava la seva vida, i Déu va castigar Caín per haver-lo matat. Després del Diluvi dels dies de Noè, Jehovà va tornar a deixar clar que la sang representa la vida. Va donar permís a Noè  i a la seva família perquè mengessin la carn dels animals, quan els va dir: «Us servirà d’aliment tot el que té vida i es mou, com també tots els vegetals: tot us ho dono». Ara bé, hi havia una cosa que els va prohibir: «No mengeu la carn amb la seva vida, és a dir, amb la seva sang» (Gènesi 1:29; 9:3, 4, BCI).

11. Quin manament sobre la sang va donar Jehovà a la nació d’Israel?

¹¹ Uns 800 anys després que Jehovà digués a Noè que no mengés sang, va tornar a manar al seu poble: «Si un israelita o un immigrant que resideix entre vosaltres caça un animal o un ocell dels que es poden menjar, que en vessi la sang i la cobreixi amb terra». I tot seguit va dir: «No mengeu la sang de cap animal» (Levític 17:13, 14, BCI). Jehovà encara volia que el seu poble veiés la sang com una cosa sagrada. Podien menjar carn, però no sang. Si mataven un animal, havien de vessar-ne la sang a terra.

12. Què pensen els cristians sobre la sang?

¹² Alguns anys després de la mort de Jesús, els apòstols i els ancians de la congregació cristiana de Jerusalem es van reunir per decidir quines parts de la Llei que havien rebut els israelites encara aplicaven als cristians (llegeix Fets 15:28, 29; 21:25). Jehovà els va ajudar a entendre que la sang encara era molt valuosa per a ell i que havien de veure-la com a sagrada. Els primers cristians no podien menjar ni beure sang, ni tampoc menjar carn que no hagués estat completament dessagnada. Desobeir aquest manament era tan greu com adorar ídols o cometre immoralitat sexual. Des d’aleshores, els autèntics cristians han continuat negant-se a menjar i a beure sang. Encara  avui dia, Jehovà vol que vegem la sang com una cosa sagrada.

13. Per què els cristians no accepten transfusions de sang?

¹³ Vol dir això que els cristians també s’han de negar a rebre transfusions de sang? Sens dubte que sí. Jehovà ens mana que no mengem ni bevem sang. Per exemple, si un metge et digués que no beguessis alcohol, te l’injectaries? És clar que no! De manera semblant, el manament de no menjar ni beure sang implica que tampoc acceptaríem una transfusió de sang (consulta la nota 29).

14, 15. Per què els cristians no desobeirem Jehovà per intentar allargar la nostra vida?

¹⁴ I si un metge et diu que moriràs si no acceptes una transfusió de sang? Cada persona ha de decidir si obeirà o no el manament de Déu sobre la sang. Els cristians respectem el regal de la vida, i per aquesta raó busquem altres tractaments que ens ajudin a recuperar-nos. Però mai acceptarem una transfusió de sang.

¹⁵ Fem tot el possible per tenir bona salut però, com que la sang representa la vida per a Déu i ell considera la vida sagrada, no acceptem transfusions de sang. Per a nosaltres és més important obeir Jehovà que intentar allargar la nostra vida a costa de desobeir-lo. Jesús va dir: «Qui intenti salvar la vida, la perdrà, però qui perdi la vida per mi, viurà» (Mateu 16:25). Volem obeir Jehovà perquè l’estimem. Ell sap què és el millor per a nosaltres. Per això, ens esforcem per veure la vida tal com ell la veu, com un regal valuós i sagrat (Hebreus 11:6).

16. Per què els servents de Déu estan decidits a obeir-lo?

¹⁶ Els servents de Déu estem decidits a obeir el seu manament sobre la sang. No mengem ni bevem sang,  ni tampoc l’acceptem per raons mèdiques. a Tot i així, sí que acceptem altres tractaments que ens puguin ajudar. Estem convençuts que el Creador de la vida i de la sang sap què és el millor per a nosaltres. I tu? Estàs convençut que Déu sap què és el millor per a tu?

17. Quin va ser l’únic ús de la sang que Jehovà va permetre als israelites?

¹⁷ A la Llei que Déu va donar a Moisès, Jehovà va dir als israelites: «La vida de la carn és a la sang, i jo us l’he donada perquè feu expiació [o demaneu perdó] a l’altar per les vostres vides, ja que l’expiació es fa per la vida que hi ha a la sang» (Levític 17:11, BEC). Quan els israelites pecaven, podien demanar perdó a Jehovà si portaven un animal al temple perquè el sacerdot el sacrifiqués i en vessés part de la sang sobre l’altar. Aquest va ser l’únic ús de la sang que Jehovà va permetre als israelites.

18. Què podem aconseguir gràcies al sacrifici de Jesús?

¹⁸ Quan Jesús va venir a la terra, va donar la seva vida, o sang, per perdonar els nostres pecats. Ja no seria necessari oferir els sacrificis animals que manava la Llei (Mateu 20:28; Hebreus 10:1). La vida de Jesús era molt valuosa. Gràcies al seu sacrifici, Jehovà va poder donar a tots els humans l’oportunitat de viure per sempre (Joan 3:16; Hebreus 9:11, 12; 1 Pere 1:18, 19).

19. Què cal que facis per no ser «responsable de la mort de ningú»?

¹⁹ Estem molt agraïts a Jehovà pel meravellós regal  de la vida! Per això, volem dir a la gent que podran viure per sempre si demostren tenir fe en Jesús. Estimem les persones i, per això, farem tot el que puguem perquè aprenguin com aconseguir la vida eterna (Ezequiel 3:17-21). Aleshores, igual que l’apòstol Pau, podrem afirmar: «No sóc responsable de la mort de ningú, perquè no he deixat mai d’explicar-vos tot el que Déu es proposa fer» (Fets 20:26, 27). Quan ajudem els altres a conèixer Jehovà i a valorar la vida com ho fa ell, demostrem que respectem profundament la vida i la sang.