Salta al contingut

Salta a l'índex

Notes

Notes
  1.  Com identificar Babilònia la Gran

  2.  Quan apareixeria el Messies?

  3.  Procediments mèdics que fan ús de la sang

  4.  Separació

  5.  Festes i celebracions

  6.  Malalties infeccioses

  7.  Negocis i assumptes legals

 1. Com identificar Babilònia la Gran

Com sabem que «Babilònia la Gran» representa totes les religions falses? (Apocalipsi 17:5.) Analitza els següents factors:

  • Està activa a tot el món. Es diu que Babilònia la Gran està asseguda sobre «multituds» i «nacions». De fet, «regna sobre els reis de la terra» (Apocalipsi 17:15, 18).

  • No pot ser un poder polític o comercial. «Els reis de la terra» i «els comerciants» sobreviuen a la destrucció de Babilònia la Gran (Apocalipsi 18:9, 15).

  • Embruta el nom de Déu. Se l’anomena prostituta perquè forma aliances amb governs amb el propòsit d’aconseguir diners o altres favors (Apocalipsi 17:1, 2). Enganya persones de totes les nacions i és responsable de la mort de milions (Apocalipsi 18:23, 24).

Torna a la lliçó 13 punt 6

 2. Quan apareixeria el Messies?

La Bíblia va predir que passarien 69 setmanes fins que aparegués el Messies (llegeix Daniel 9:25).

  • Quan van començar les 69 setmanes? L’any 455 a. de la n. e. Per aquell temps, el governador Nehemies va arribar a Jerusalem per «restaurar i reconstruir» la ciutat (Daniel 9:25; Nehemies 2:1, 5-8).

  • Quant de temps van durar les 69 setmanes? En algunes profecies bíbliques, un dia representa un any (Nombres 14:34; Ezequiel 4:6). Per tant, una setmana representa set anys. En aquesta profecia, 69 setmanes és igual a 483 anys (69 setmanes x 7 dies).

  • Quan van acabar les 69 setmanes? Si comptem 483 anys des de 455 a. de la n. e. arribem a l’any 29 de la n. e. a Aquest va ser l’any en què Jesús es va batejar i va arribar a ser el Messies (Lluc 3:1, 2, 21, 22).

Torna a la lliçó 15 punt 5

 3. Procediments mèdics que fan ús de la sang

Hi ha procediments mèdics que fan ús de la pròpia sang del pacient. Alguns d’aquests, com ara que algú doni la seva sang o que un pacient emmagatzemi la seva sang abans d’una operació, no són opcions acceptables per als cristians (Deuteronomi 15:23).

Ara bé, hi ha altres procediments que podrien ser acceptables com, per exemple, les anàlisis de sang, l’hemodiàlisi, l’hemodilució, els equips de recuperació de sang o les màquines de derivació cardiopulmonar. Cada cristià ha de decidir com es farà servir la seva sang durant el transcurs d’un procediment, prova mèdica o teràpia. Aquests procediments poden variar segons el metge. És per això que, abans d’acceptar un procediment quirúrgic, prova mèdica o teràpia, un cristià ha de saber exactament com es farà servir la seva sang. Analitza les següents preguntes:

  • I si la meva sang es desviés fora del meu cos i s’interrompés el flux durant un temps? Em permetria la meva consciència veure aquesta sang com a part de mi i ja no haver de vessar-la «a terra»? (Deuteronomi 12:23, 24.)

  • I si durant una intervenció mèdica se m’extragués part de la sang, es modifiqués i es tornés a introduir o aplicar al meu cos? Molestaria això la meva consciència educada per la Bíblia? O podria acceptar aquest procediment?

Torna a la lliçó 39 punt 3

 4. Separació

La Paraula de Déu desaconsella la separació i deixa clar que els que se separen no tenen el dret de tornar-se a casar (1 Corintis 7:10, 11). Amb tot, hi ha situacions en què alguns cristians s’han plantejat la separació:

  • Negativa a mantenir la família: L’espòs es nega a satisfer les necessitats materials de la seva família, fins al punt que la deixa sense les coses bàsiques per viure (1 Timoteu 5:8).

  • Maltractament físic molt greu: El maltractament pot arribar al punt de posar en perill la salut física o la vida del cònjuge (Gàlates 5:19-21).

  • Risc molt greu de perdre l’amistat amb Jehovà: Un testimoni no pot servir Jehovà perquè el seu espòs o esposa l’hi fa impossible (Fets 5:29).

Torna a la lliçó 42 punt 3

 5. Festes i celebracions

Els cristians no participen en festes que desagraden a Jehovà, però cada cristià ha de fer servir la seva consciència entrenada per la Bíblia per decidir com afrontar certes situacions relacionades amb les festes. Analitzem-ne alguns exemples:

  • Algú et desitja bones festes. Simplement podries respondre: «Gràcies». Si la persona vol saber-ne més, li pots explicar per què no celebres aquella festa.

  • El teu cònjuge, que no es testimoni de Jehovà, vol que vagis a un àpat familiar durant les festes. Si la teva consciència et permet anar-hi, pots explicar amb antelació al teu cònjuge que si durant l’àpat hi ha costums pagans no hi penses participar.

  • El teu cap t’ofereix una paga extra durant les festes. Hauries de rebutjar aquesta paga? No necessàriament. Considera el teu cap que aquesta paga extra és part de la celebració, o simplement ho veu com una manera d’agrair la teva bona feina?

  • Algú et fa un regal durant les festes. La persona et podria dir: «Sé que no celebres aquesta festa, però m’agradaria que acceptessis això». Potser la persona només està sent generosa. En cas contrari, penses que potser està intentant posar a prova la teva fe o que vol que celebris aquella festa? Després de meditar-hi, acceptar el regal o no serà la teva decisió. En tot el que decidim, sempre volem tenir una bona consciència i ser fidels a Jehovà (Fets 23:1).

Torna a la lliçó 44 punt 1

 6. Malalties infeccioses

Com que estimem tothom, anem amb molt de compte de no transmetre malalties infeccioses a ningú. Això és cert, sigui que patim personalment una malaltia infecciosa o tinguem raons per creure que podríem estar infectats. Actuem d’aquesta manera perquè la Bíblia ens mana: «Estima els altres com t’estimes a tu mateix» (Romans 13:8-10).

De quines maneres demostrem que obeïm aquest manament? Una persona que tingui una malaltia infecciosa aniria amb compte amb les seves mostres d’afecte i evitaria abraçar o fer petons als altres. Tampoc hauria de reaccionar malament si alguns, per tal de protegir la seva família, decideixen no convidar-lo a casa. I, abans de batejar-se, ho hauria d’informar al coordinador del consell d’ancians per tal de fer els preparatius necessaris per protegir els altres candidats al bateig. A l’hora de començar una relació sentimental, algú que ha estat exposat a una malaltia infecciosa s’assegurarà de fer-se una anàlisi de sang. Amb això demostrem que ens interessem pels altres i obeïm el següent manament bíblic: «No us preocupeu només dels vostres interessos, sinó també dels interessos dels altres» (Filipencs 2:4).

Torna a la lliçó 56 punt 2

 7. Negocis i assumptes legals

Podem evitar molts problemes si posem tots els nostres acords econòmics per escrit, fins i tot si aquests acords es fan amb un altre germà (Jeremies 32:9-12). Ara bé, de vegades poden existir desacords econòmics o sobre altres assumptes entre cristians. Quan això passa, aquests desacords s’han de resoldre de seguida, en pau i en privat.

Com s’haurien de resoldre altres assumptes més greus, com ara el frau o la calúmnia? (Llegeix Mateu 18:15-17.) Jesús ens va donar tres passos que hem de seguir:

  1. Intentar solucionar l’assumpte entre vosaltres (fixa’t en el versicle 15).

  2. Si això no funciona, demanar a dos germans madurs de la congregació que hi siguin presents (fixa’t en el versicle 16).

  3. Si encara no heu resolt l’assumpte, llavors és el moment de parlar amb els ancians (fixa’t en el versicle 17).

En la majoria de casos, no hauríem de portar els nostres germans als tribunals ja que això podria donar una mala imatge de Jehovà i de la congregació (1 Corintis 6:1-8). Ara bé, sí que pot haver-hi situacions que s’hagin de solucionar legalment, com ara procediments de divorci, custòdia dels fills, pensions alimentàries, reclamacions d’assegurances, insolvències o testamentaries. Un cristià que fes servir els tribunals per resoldre un d’aquests assumptes de la manera més pacífica possible no estaria anant en contra del consell bíblic.

En cas de delicte greu, com ara una violació, abús de menors, agressió, furt greu o assassinat, el cristià que ho denunciés a les autoritats no estaria anant en contra del consell bíblic.

Torna a la lliçó 56 punt 3

a Des de l’any 455 a. n. e. fins l’1 a. n. e. hi ha 454 anys. Des de l’any 1 a. n. e. fins l’1 n. e. hi ha un any (no existeix l’any zero). I des de l’any 1 n. e. fins el 29 n. e. hi ha 28 anys. Això fa un total de 483 anys.