Mentre Jesús està a Jerusalem per celebrar la Pasqua de l’any 30 de la n. e., realitza obres poderoses, o miracles. Com a resultat, molta gent posa fe en ell. Nicodem, un fariseu i membre del Sanedrí —el tribunal suprem jueu—, està impressionat. Com que en vol saber més, visita Jesús quan es fa de nit, possiblement perquè té por que algú el vegi i s’embruti la seva reputació davant els altres líders jueus.

Nicodem li diu: «Rabí, sabem que ets un mestre enviat per Déu, perquè ningú podria fer aquests miracles que fas si Déu no l’ajudés». Jesús li contesta que per entrar en el Regne de Déu s’ha de tornar a néixer (Joan 3:2, 3).

Ara bé, com pot una persona tornar a néixer? «¿És que pot entrar una altra vegada a la matriu de la seva mare i tornar a néixer?», pregunta Nicodem (Joan 3:4).

No, això no és el que significa tornar a néixer. Jesús li explica: «Ningú pot entrar al Regne de Déu si no neix de l’aigua i de l’esperit» (Joan 3:5). Jesús va néixer «de l’aigua i de l’esperit» quan es va batejar i va baixar esperit sant sobre ell. En aquell moment, es van escoltar unes paraules del cel: «Aquest és el meu Fill, l’estimat. Ell té la meva aprovació» (Mateu 3:16, 17). D’aquesta manera, Déu va anunciar que en aquell moment Jesús s’havia convertit en un fill espiritual amb la perspectiva d’entrar en el Regne celestial. Temps després, a la Pentecosta de l’any 33 de la n. e., es vessaria esperit sant sobre altres persones batejades, i llavors tornarien a néixer com a fills de Déu ungits per esperit (Fets 2:1-4).

Per a Nicodem no és fàcil entendre el que Jesús li està explicant sobre el Regne. Per això, Jesús li dóna més detalls sobre el seu paper únic com a Fill humà de Déu. Li diu: «Tal com Moisès va aixecar la serp en un pal al desert, el Fill de l’home també serà aixecat, perquè tots els que creguin en ell puguin viure per sempre» (Joan 3:14, 15).

Molt de temps abans, els israelites que van ser mossegats per serps verinoses van haver de mirar a la serp de coure per salvar-se (Nombres 21:9). De manera semblant, tots els humans han de creure en el Fill de Déu per poder-se salvar de la mort i viure per sempre. A continuació, Jesús destaca l’amor de Jehovà quan li diu a Nicodem: «Déu va estimar tant el món que va entregar el seu Fill únic, perquè tots els que creguin en ell no siguin destruïts sinó que puguin viure per sempre» (Joan 3:16). Per això, ara, a Jerusalem, uns sis mesos després d’haver començat el seu ministeri, Jesús deixa clar que ell és el camí que porta la humanitat a la salvació.

Jesús li explica a Nicodem: «Déu no va enviar el seu Fill al món per condemnar el món». Això vol dir que ell no va venir a la terra per jutjar els humans i condemnar-los a la destrucció. Al contrari, Jesús diu que Déu el va enviar «perquè el món se salvi per mitjà d’ell» (Joan 3:17).

Nicodem, ple de por, ha anat a veure Jesús durant la nit. Per tant, és interessant que Jesús acabi la conversa amb les següents paraules: «Són jutjats per aquesta raó: la llum [que és Jesús, amb la seva vida i ensenyances] ha vingut al món, però els homes, en comptes d’estimar la llum, han estimat la foscor, perquè el que feien era dolent. Qui fa coses dolentes  odia la llum, i no s’acosta a la llum perquè no quedin al descobert les coses que fa. Però qui fa el correcte s’acosta a la llum perquè es vegi que les coses que fa estan d’acord amb el que Déu vol» (Joan 3:19-21).

Ara és el moment perquè aquest fariseu i mestre d’Israel, Nicodem, reflexioni en el que acaba d’escoltar sobre el paper de Jesús en el propòsit de Déu.